Torre Eiffel: Símbol de París i la Revolució Industrial

Torre Eiffel: Fitxa Tècnica

• Autor: Alexandre-Gustave Eiffel
• Cronologia: 1887-1889
• Estil: Arquitectura de ferro
• Tipologia: Monument commemoratiu
• Localització: Champs de Mars (París)

Descripció Formal

La Torre Eiffel és una enorme estructura metàl·lica feta amb més de 18.000 peces de ferro encreuades i agafades amb més de 2,5 milions de cargols. S'aixeca fins a una alçada de 324 metres; d'aquests, els 24 últims corresponen a l'antena de ràdio que s'hi va afegir posteriorment.

La seva forma piramidal, dividida en quatre parts separades per tres plataformes, potencia la sensació de verticalitat.

El primer bloc arriba fins a una alçada de 57 metres i fa les funcions de base. Aquesta estructura de forma rectangular la formen quatre grans pilars inclinats que descansen damunt vuit gats hidràulics cadascun i que estan units per mitjà de quatre arcs.

Damunt aquesta planta rectangular s'aixequen unes altres quatre potes amb una lleugera inclinació cap endins, fins a una alçada de 115 metres, on hi ha la segona plataforma. Més amunt, la curvatura iniciada al pis inferior fa que els pilars es trobin i que arribin fins a un mirador situat a 274 metres.

Els quatre costats són idèntics. Aquesta característica, que respon a una clara necessitat d'estabilitat de l'estructura, va ser vista conceptualment com un prototipus de simetria.

Al seu interior hi ha escales i ascensors que permeten l'ascens i descens dels visitants, així com també un gran nombre de restaurants, magatzems, botigues i fins i tot un museu situat a les dues plataformes inferiors.

Entorn i Integració Urbanística

La Torre Eiffel és el monument més alt de París, i es divisa des de qualsevol lloc de la ciutat. La seva ubicació, a prop del riu, a l'ampli parc dels Champs de Mars, li permet disposar d'una proporcionalitat i una integració urbanística excel·lents, malgrat que en un primer moment va ser molt criticada.

Funció, Contingut i Significat

La Segona Revolució Industrial va facilitar el fet que a mitjan segle XIX s'organitzessin a diferents ciutats del món exposicions en què es mostraven els grans avenços de la invenció tecnològica i industrial. Com havia passat ja amb el Crystal Palace de Joseph Paxton, a l'Exposició Universal de Londres l'any 1851, la Torre Eiffel també va ser concebuda amb l'objectiu de ser el símbol de l'Exposició Universal de París, celebrada l'any 1889 en commemoració del centenari de la Revolució Francesa.

En l'època no va tenir gaire acceptació, i un gran nombre d'intel·lectuals, polítics i enginyers la van rebutjar. Malgrat tot, ha esdevingut el símbol de París i fins i tot de França. Uns anys abans, a Barcelona, Eiffel havia presentat la seva proposta a l'organització de l'Exposició Universal del 1888. El seu projecte no va ser acceptat i es va preferir la construcció d'un arc de triomf, obra de l'arquitecte català Josep Vilaseca.

Models i Influències

Durant la Revolució Industrial, el ferro i el vidre van començar a utilitzar-se com a material arquitectònic, afavorint la construcció d'edificis amb grans espais interiors (estacions de ferrocarril, mercats o biblioteques), com el Crystal Palace de Joseph Paxton. A més, l'ús d'aquests materials també va permetre edificar ponts i viaductes. Aquesta novetat va ser impulsada, majoritàriament, pels enginyers, mentre que els arquitectes construïen edificis seguint els models del passat.

En aquest context, la Torre Eiffel és el paradigma del futur de l'arquitectura sustentada en l'enginyeria, en contraposició a la mirada inerta de l'arquitectura historicista envers el passat.