Torn dinàstic
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,82 KB
10.1 (II)
signatura de la Pau de Zanjon al 78 que va asegurar amnisitia pels presoners, abolició de l'esclavitud i reformes polítiques i administratives, pactes que van ser paper mullat i van suposar futurs conflictes. El bipartidisme consistia en dos partits que s'alternaven pacíficament en el govern. Eren els liberals (de Pràxedes Mateo de Sagasta, que unia demòcrates i progressistes i tenien com a base social els funcionaris, els prof. Liberals, les classes mitjanes/altes i els obrers, i que tenien polítiques laiques i progressistes) i els conservadors (de Cánovas, que estava format per moderats i unionistes, amb la base social de la burgesia, els terratinents i l'esglèsia, i amb polítiques d'immobilisme i defensa de l'ordre i l'esglèsia). Les diferències entre partits a la pràctica eren mínimes ja que tenien un acord tàcit, de paraula, per no promulgar lleis que contradinguèssin l'ideari de l'altre partit i que quan pugès el govern les haguès d'abolir.
El torn pací fic era l'alternança regular en el poder. L'èxit estava asegurat perquè els resultats electurals eren un frau i el rei anomenava a qui tenia que governar i el feia "amanyar" les eleccions. El torn dinàstic funcionà bé fins al 98, amb la guerra de cuba, que el va fer trontollar, i va caure al 1917, amb les crisis. La darrera etapa del torn dinàstic va estar marcada per un cert aire liberal amb el govern llarg de Sagasta on es va posar fi a l'esclavitut, es va fer la llei d'associacions i es va permetre el sufragi universal masculí.
La manipulació electoral es feia gràcies a els cacis que influien en els treballadors per votar l'opció que volien, el ministre de governació escollia com volia els diputats, diputats "cuneros". Es falsificava el cens, votaven els morts i es prohibia votar als vius, s'impedia la propaganda, s'intimidava als simpatitzants, no es deixava actuar als interventors... Els cacics donaven privilegis administratius o donaven prioritat a algunes famílies en les quintes si se'ls feia cas en la votació o no.
10.2) Forces al marge del torn dinàstic:
Els partits dinà stics seguien l'estratè gia de marginar a la oposició mé s radical, integrar els mé s acomodaticis i permetre la presè ncia d'altres partits pero amb una escassa representació .Els republicans tot i el desencí s amb el fracà s de la 1ª Repú blica seguien tenint suport, en la premsa i en ateneus i centres. Hi havien els possibilistes de Castelar, que entren en el joc polí tic però de forma molt minsa, els Progressistes de Zorrilla, que volien la revolució amb cops militars, els centralistes de Salmeró n, els federals de Pi i Margall i els Catalanistes de Valentí Almirall. Al 1893 aquests partits, menys el de Castelar van fundar la Uníó n Republicana però no van progressar ja que hi van haver divisions internes i perquè van arribar noves idees obreres Internacionalistes. El carlisme va decaure i es va palesar la inadequació de les velles formes de lluita armada. Es va escidir i Nocedal creà el Partido Tradicionalista. D'altra banda el bisbe Morgades va pressionar al clergat per abandonar el carlisme i es va deixar d'identificar l'esglè sia amb la causa carlina.
10.3) Crisi agrà ria i retorn al proteccionisme La crisi agrària va afectar durament a l’agricultura dels països europeus al final del segle XIX. A Espanya va estar present amb més força perquè l’agricultura era una part molt important de l’economia. La causa de la crisi va ser l’arribada de productes d’altres països com EEUU i Rússia a preus molt reduïts.