Tòpics Literaris, Orígens del Català i Més: Guia Completa

Tòpics Literaris i Orígens del Català

1. Tòpics literaris

2. Orígens de la llengua catalana i primers textos en català

Al s. VIII el català ja era una llengua amb personalitat pròpia, força diferent del llatí, llengua de la qual provenia, i de les llengües veïnes, l'occità i l'aragonès.

Amb el pas dels anys, el català es va estendre territorialment i s'empra cada vegada més per escriure textos, i després van sorgir les primeres formes d'expressió literàries.

Els primers textos en català, a partir del s. VIII, primer llibre: "Forum Iudicum, o Llibre Jutge". Un altre text important en català, al final del segle XII o del començament del XIII, les Homilies d'Organyà, primera manifestació en català.

3. Primera manifestació literària culta en la llengua romànica

Poesia trobadoresca, escrita en occità. El mot trobador del llatí es referia al compositor de trops (cants litúrgics), llengua: l'occità. Cançó: declarava vassall d'una dama. Altres: el plany: un lament per la mort d'un personatge; el sirventès: composició en què s'ataquen els rivals; cançó de croada: propaganda religiosa.

4. Ramon Llull

Fill d'una família noble barcelonina, va néixer a Ciutat de Mallorca el 1232 o 1233. De jove va entrar al servei de la cort i fins als trenta anys va dur una vida fastuosa i componia poesies amoroses en provençal a l'estil dels trobadors.

Una nit la vida de Ramon Llull va canviar, mentre componia un poema d'amor, va tenir una visió de Jesucrist i va decidir seguir el camí que Déu li assenyalava, amb tres objectius:

• Convertir els infidels a la fe cristiana.
• Escriure un llibre per refutar els errors dels que no professen el cristianisme.
• Convèncer el papa, reis i prínceps que fundessin monestirs per formar missioners i anar convertint la gent no cristiana.

5. Quines són les primeres manifestacions literàries de les cultures europees?

Les primeres mostres literàries de quasi totes les cultures europees actuals solen ser narracions en vers dels fets llegendaris i històrics del seu passat heroic. Els joglars recitaven aquest tipus de narracions amb acompanyament d'algun instrument musical, eren anònimes i eren anomenades cançons de gesta.

6. Tenim cançons de gesta en català? La història oficial dels segles XIII - XIV?

No, en castellà (Cantar de Mio Cid) i en francès (Chanson de Roland).

Durant els s. XIII i XIV la producció catalana s'enriqueix amb un seguit de textos historiogràfics, cròniques amb voluntat literària i d'un interès lingüístic. Les cròniques van ser escrites per deixar constància dels regnats dels monarques de la Corona d'Aragó, des de Jaume I el Conqueridor fins a Pere III el Cerimoniós.

7. Quatre cròniques

• El Llibre dels fets, narració de Jaume I, ell va morir l'any 1276. La crònica està escrita en forma d'autobiografia i dóna importància a la conquesta de Mallorca i de València. Obra justificada del seu regnat, es caracteritza pel to verídic i per la forma directa, apassionada i íntima amb què està escrita.
• El llibre del rei En Pere o crònica de Bernat Desclot, autor d'aquesta crònica possiblement Bernat Escrivà, protagonista principal Pere el Gran, fill de Jaume I.

Dos documents: els fets ocorreguts abans i durant el regnat de Jaume I, i com a nucli essencial els fets principals del regnat de Pere el Gran, hi destaca les conquestes de Sicília i Nàpols, les característiques principals l'objectivitat, la precisió i la riquesa d'informació.

• La Crònica de Ramon Muntaner: va néixer l'any 1265 a la vila de Peralada, narra els fets que Ramon va viure durant el regnat dels cinc reis (des de Jaume I fins a Alfons el Benigne) i com a finalitat els serveis que va prestar als monarques de la Corona d'Aragó.

A la crònica s'observa l'èmfasi que posa a demostrar que va ser testimoni directe dels fets que narra.

De les quatre cròniques, la de Muntaner és la que té més qualitat literària i destaca per l'ús de formes populars, és notori l'orgull que manifesta de la llengua pròpia, qualifica de "bell catalanesc".

• La Crònica de Pere II el Cerimoniós: va regnar entre els anys 1336 i 1387, la seva passió la història. La crònica de Pere III va ser redactada entre els anys 1359 i 1372, escrita pels escrivans de la Cancelleria a partir dels documents oficials. Pere III s'expressa amb to directe, franc, detecten un cert cinisme. La Crònica de Pere III el Cerimoniós descriu un ambient cortesà on predominen les intrigues, la manca d'escrúpols i sang freda, l'objectiu de la Crònica és refrenar la monarquia per damunt de qualsevol altre poder i justificar les decisions polítiques del monarca.

8. Quina és la importància de la Cancelleria Reial (s.XIII) de cara al canvi de mentalitat que es produeix al s.XIV?

Al s.XIV s'obre camí a Catalunya un nou estil literari vingut d'Itàlia, Petrarca o Boccaccio: L'Humanisme, nou esperit i una nova manera d'escriure es filtren a través d'un organisme burocràtic: la Cancelleria Reial s.XII, encarregada d'expedir i copiar documents reials.

Catalunya té un altre model de prosa que substituirà el de Ramon Llull, es tracta d'una prosa molt més refinada, seguint el model clàssic que els humanistes tant admiraven.

9. L'Humanista més destacable

Bernat Metge (1340/46-1413) va néixer a Barcelona. Bernat va ser escrivà del rei Joan I i secretari reial.

L'obra: primera obra Sermó, escrita en vers. A l'Apologia, escrita en forma de diàleg, mostra l'esperit humanístic.

Lo Somni: és el llibre on Bernat Metge exposa la nova manera de veure el món i l'home característica dels humanistes.

Llengua i estil de Bernat Metge: és el primer prosista català, escriu amb finalitat exclusivament literària.

Gèneres d'opinió: s'expressa el que pensa sobre un fet d'interès general i s'examina a partir dels arguments que aporta l'autor.

• Editorial: és un article periodístic que explica, valora i interpreta una notícia important seguint la ideologia del diari.
• Article d'opinió: és un text, d'extensió variable i de temàtica molt diversa, en què l'autor analitza i argumenta la seva opinió sobre un fet o una idea important de relativa actualitat.
• Columnes: Espais fixos redactats per col·laboradors del diari. Són relativament breus i poden ser diaris o periòdics.
• Col·laboracions: Articles encarregats a experts en un tema concret. Solen ser més llargs i tracten els temes amb més profunditat.
• Crítica: és un comentari d'un expert que dóna informació d'una obra, la interpreta i en fa una valoració.
• Cartes al director: és una secció dels diaris on el lector pot expressar el seu parer sobre qualsevol tema.

1. En quin moment es va començar a crear un mercat comú europeu?

Al tractat de Roma signat el 1957.

2. Què va establir la Comunitat Econòmica Europea per crear un mercat interior únic?

Va establir la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals i va fomentar la llibertat de competència i el desenvolupament d'unes comunes per les quals es governarien els estats membres.

3. Indica els avantatges que té el desenvolupament d'un mercat comú europeu.

Permetria l'existència d'economies d'escala en la fabricació, la investigació i la innovació.

4. Qui integra el Consell Europeu? De què s'encarrega aquesta institució?

Està format pels caps d'Estat o de Govern dels estats membres, més el seu president i el president de la Comissió Europea.

És el màxim organisme polític de la UE i s'encarrega de definir les orientacions generals d'actuació i de desenvolupament.

5. Quina funció fa el Consell de la Unió Europea?

Prenen les decisions més importants i es coordinen les actuacions dels diferents estats de la UE.

6. Com són elegits els membres del Parlament Europeu? Quines són les funcions d'aquest organisme?

És elegit pel Sufragi Universal, exerceix la funció legislativa; fa i reforma les lleis, aprova els pressupostos de la UE i controla el Consell de la UE i la Comissió Europea.

7. Quines funcions té la Comissió Europea?

Fa la funció executiva. Fa que compleixin les normes europees, proposa els textos de llei que es presenten al Parlament i al Consell de la UE, controla el compliment dels acords i dels tractats i elabora els pressupostos per al Parlament i el Consell.

8. Quins són els problemes principals de la política agrària de la UE? Com intenta resoldre aquest problema la UE?

L'augment de la producció agrícola i ramadera.

Reduir la superfície dedicada al conreu, especialment les terres menys fèrtils, i rebaixar els caps de bestiar.

Convertir una part de les terres de conreu en zones forestals o en espais d'oci.

9. De què s'encarrega la PPC? Quina dimensió marítima té la UE?

S'encarrega d'establir les zones exclusives de pesca, el volum i la mida de les captures, i els acords i la signatura de tractats amb estats que es troben fora de la UE amb la finalitat d'evitar la sobrepesca.

La dimensió és la més gran del món, ja que de 27 estats, 25 són marítims.

10. Explica els problemes principals que té la producció industrial de la UE?

Té problemes de desestructuració i deslocalització i la manca de recursos energètics; com el petroli... i matèries primeres que encareixen el preu del producte.

11. Quin és el pes dels serveis en les economies de la UE? Per què?

El desenvolupament tecnològic perquè permet una enorme producció de béns agrícoles i industrials que cada vegada necessiten menys mà d'obra.

12. Explica la importància del transport terrestre, marítim i aeri a la UE?

La majoria de transport de la UE es fa per carretera. La UE ha fet un programa per unificar tots els trams d'autopistes i autovies de la UE.

El transport marítim representa un 90% del comerç en el món.

El transport aeri és un element important per al mercat únic i la formació econòmica i social de la UE.

13. Quins canvis va experimentar la CEE després de la incorporació d'Espanya? Digues algunes de les millores econòmiques que ha experimentat Espanya a partir de l'entrada a la UE.

La UE va passar a tenir 329 milions d'habitants, Espanya té un comissari i 54 diputats al Parlament Europeu.

Espanya ha rebut un 0,8% del PIB cada any des de 1987 i uns ajuts que han creat 300.000 llocs de treball anuals.

14. Quin tipus de projecte s'ha finançat amb fons comunitaris a l'Estat espanyol? Enumera'n alguns dels més importants.

Infraestructures, programes educatius, restauració.

Aeroports, Lingua o Erasmus, Targeta sanitària Europea, El pati dels Lleons.

1. Explica quines funcions té el rei en una monarquia parlamentària.

El rei és el Cap de l'Estat, és àrbitre i moderador de les institucions.

2. Quin és el significat del concepte de la divisió de poders?

És l'ús dels principis organitzatius de les democràcies parlamentàries, s'assegura el funcionament independent de cadascun d'ells: legislatiu, executiu i judicial.

3. Quines institucions exerceixen els tres poders? Quina funció fa cadascuna d'aquestes institucions?

El Parlament exerceix el poder legislatiu, la seva funció és l'elaboració i aprovació de les lleis, i el control del Govern.

El Govern té el poder executiu, fixa els objectius que s'han d'assolir en els àmbits de l'Estat (aplica les lleis).

Els jutges i els tribunals de justícia, jutgen i fan executar el que s'ha jutjat.

4. En els Estats en què hi ha diverses comunitats amb voluntat d’autogovernar-se, què creus que és millor, una organització del poder centralista o basada en la descentralització política?

Una organització del poder centralista.

5. Explica les funcions de les principals institucions de govern autonòmiques.

Parlament o assemblea: és l'encarregada de dictar les lleis de la Comunitat Autònoma i de controlar el President i el Govern.

President: s'encarrega de formar i dirigir el Govern autonòmic.

Govern o Consell: s'encarrega d'executar i fer complir les lleis aprovades pel Parlament.

Administració: tenen com a funcions aplicar les polítiques dictades pel govern.

6. Quins Estatuts d'autonomia de Catalunya coneixes? Quan va tenir lloc el procés de restabliment de l'autonomia política de Catalunya?

3 Estatuts, al 2006 amb el nou estatut.

7. Explica la situació actual d'Espanya en l'ensenyament, la sanitat, l'esperança de vida i el consum de la població.

L'ensenyament: a Espanya l'escolarització és obligatòria i gratuïta des dels 3 anys fins als 16 anys; la taxa d'analfabetisme és de les més baixes del món, ha augmentat la quantitat d’estudiants universitaris, especialment dones.

La sanitat: des del 1986 tots els ciutadans i ciutadanes espanyols, fins i tot els que no tinguin nacionalitat espanyola, tenen accés lliure i gratuït a la sanitat pública.

L'esperança de vida: És una de les més altes del món. La població més gran de 65 anys s'ha ampliat notablement.

El consum ha augmentat els nivells de renda, també han crescut els nivells de consum; com la compra d'habitatge o d'un cotxe s'ha convertit en un fet habitual.

1. Per què serveixen les activitats econòmiques?

Consisteix a produir béns i prestar els serveis que les persones necessitem o desitgem i que permeten la generació de riquesa en una comunitat.

2. Quina diferència hi ha entre la producció de béns i la de serveis?

La producció de béns combina la tècnica i el treball a fi d'obtenir béns o serveis destinats a ser consumits per les persones.

La producció de serveis comporta la creació i l'organització d'hospitals, xarxes de transport...

3. Quines són les fases de la comercialització?

Emmagatzematge, transport i venda.

4. Descriu els diferents tipus de capital que hi ha?

C. físic: terrenys, edificis, maquinàries i les primeres matèries necessàries per produir aquests béns o serveis.

C. humà: tot el que fa referència a la formació professional.

C. financer: són els diners necessaris per iniciar el procés de producció.

2. Qui forma part de la població activa d'un país? Què és la població ocupada?

Són totes les persones ocupades que es dediquen a la producció de béns i serveis i les persones que es troben en atur o que busquen feina per primera vegada.

3. Quines associacions defensen els drets dels treballadors?

Els sindicats i les organitzacions empresarials.

1. En quin moment sorgeix l'agricultura? Explica'n breument l'evolució històrica?

Va sorgir al Neolític, fa uns 10000 anys. Al S. XVIII al Regne Unit es va produir la revolució agrícola; va permetre augmentar la producció: de l'ús d'adobs, la rotació de conreus, la mecanització dels treballs agrícoles...

2. Explica com influeixen el clima, el relleu i el sòl en l'agricultura. Posa'n algun exemple.

El clima: cada conreu necessita unes condicions climàtiques, de temperatura i d'humitat, per créixer.

El relleu: a mesura que augmenta l'altitud disminueix la temperatura, i això influeix en els conreus.

El sòl: depèn de la textura, que condiciona la retenció d'aigua, i de l'acidesa, que limita la fertilitat.

3. Explica què és un paisatge agrari.

És el paisatge natural modificat amb la finalitat d'obtenir productes de la natura.

4. Explica les diferències entre:

Camps closos: té parcel·les grans i irregulars, tancades amb murs o tanques, els trobem a l'Europa atlàntica.

Camps oberts: són parcel·les obertes sense tanques, de poca extensió i de formes irregulars, es troben a l'Europa Central.

Policonreu: espai agrari que es divideix en moltes parcel·les de mida petita on es creen espècies vegetals diferents.

Monoconreu: s'especialitza en un sol producte.

Intensiva: en llocs molt poblats on el terreny és escàs. S'hi fan servir adobs i llavors i hi treballa molta mà d'obra i produeixen fruites i verdures.

Extensiva: en llocs poc poblats amb molt terreny i amb poca mà d'obra s'utilitzen màquines per no utilitzar adob i s’hi practica el guaret.

5. Els agricultors que practiquen l'agricultura de subsistència, quines eines fan servir? És un treball fàcil? Amb aquestes tècniques creus que s'obtenen collites abundants?

Utilitza l'aixada, l'arada tirada per animals i amb les mans, sí perquè s'ha d'utilitzar molta mà d'obra. No perquè la població és pobra i mal alimentada.

6. Quines diferències hi ha entre l'agricultura extensiva de secà i l'agricultura irrigada de l'arròs?

Extensiva de secà: té lloc a les zones seques d'Àfrica.

Irrigada de l'arròs: a l'Àsia monsònica.

7. Què entenem per agricultura de mercat?

És la venda de productes sobrants o excedents.

8. Què ha de fer l'agricultor per augmentar les vendes i reduir les despeses?

La mecanització del camp i l'aplicació de tècniques de conreu modernes.

L'especialització de la producció agrària i la ràpida comercialització dels productes agraris.