TMC: Principis, Tècniques i Aplicacions

Tècniques de Modificació de Conducta (TMC)

Les TMC són tècniques derivades del conductisme que s'utilitzen per canviar, modificar i implementar conductes en les persones. Consisteixen en aplicar els principis de l'aprenentatge a l'estudi i tractament dels trastorns del comportament.

Característiques de les TMC

• Es parteix de la idea de la continuïtat de la conducta.
• La conducta normal i anormal es troben en un continu.
• Totes les conductes s'aprenen i, per tant, es poden canviar.
• L'objectiu és eliminar conductes desadaptades i ensenyar conductes adaptades.
• Es formulen hipòtesis verificables empíricament.
• Els efectes són avaluables de forma objectiva.
• El programa és individualitzat o adaptable a cada persona.

Tipus de TMC

1. Per implementar conductes

Implementar significa adquirir una conducta que no se sap fer.

• Modelament: El model fa i l'imitador observa. Consta de 4 fases: sondeig, ensinistrament, imitació amb guia i investigació, i conducta feta correctament.
• Moldejament: Es reforça una conducta que s'assembla a la conducta final, i es van reforçant les conductes que s'aproximen més a la que es vol. És un mètode eficaç per ensenyar conductes. Modus operandi:
  1. Definir la conducta final.
  2. Definir la resposta que la persona pot donar.
  3. Fer la sèrie de conductes aproximades.
  4. Establir els nivells d'èxit.
  5. Fer-ho de forma gradual.
• Encadenament: Consisteix a desglossar una conducta complexa en totes les seves parts. S'utilitza molt en l'adquisició d'hàbits.

2. Per incrementar conductes

• Reforç positiu: Si l'aprenent fa la conducta desitjada, se li dona un premi que pot ser:
  • Materials: Comprar alguna cosa.
  • Socials: Aprovar i fer lloances.
  • Canviables: Intercanviables per altres reforçadors.
• Reforç negatiu: Es retira una cosa desagradable o s'elimina la seva amenaça si l'aprenent fa el que se li demana. L'objectiu és que la conducta elimini l'estímul desagradable present.

3. Per eliminar conductes

S'utilitzen per eliminar conductes no desitjades.

• Extinció: El mètode operant més utilitzat per reduir o eliminar la conducta disruptiva.
• La retirada d'atenció: Per a conductes que es manifesten amb desobediència, rebequeries, plors, etc.
• El càstig: Un dels mètodes tradicionals quan el control de la conducta es dificulta.

Tipus de càstigs:

• Presentació d'un estímul negatiu contingent a la mala conducta.
• Retirada d'un reforçador positiu contingent a la mala conducta:
  • Temps fora (la cadira de pensar).
  • Cost de la resposta (s'aplica una conseqüència immediata a la conducta disruptiva).
  • Economia de fitxes (es retiren punts o fitxes intercanviables per reforçadors naturals).

Consideracions en el càstig:

• És preferible el càstig que suposa la pèrdua d'un reforçador positiu que el càstig que introdueix estímuls aversius.
• El càstig només s'ha d'utilitzar per suprimir la conducta.
• Pot convertir en aversiva no només la conducta castigada, sinó també la situació.
• Pot generar conseqüències emocionals i exacerbar les conductes que es volen corregir.

Variants en el càstig:

• Sobrecorrecció: Minimitza les propietats negatives del càstig. Després d'efectuar la conducta disruptiva, s'ha de reposar els elements danyats i fer un treball complementari.
• Pràctica positiva: Es tracta de fer moltes repeticions d'una conducta alternativa desitjable que competeixi amb la conducta inapropiada.

Consideracions a la sobrecorrecció:

1. S'ha de relacionar la conducta reparada amb la conducta incorrecta.
2. La correcció de la conducta s'ha de dur a terme immediatament després de l'episodi disruptiu.
3. L'aplicació de la sobrecorrecció ha de portar associada la retirada total de qualsevol tipus de reforçador.
4. La sobrecorrecció no s'ha de plantejar com un joc i és només el nen que ha presentat l'episodi qui ha de patir les conseqüències de la reparació de l'entorn.
5. Un problema pot ser la negació per part del nen d'efectuar la sobrecorrecció.