Tirant lo Blanc i Ausias March: dos referents literaris del segle XV

Tirant lo Blanc

És la novel·la cavalleresca més important del segle XV. Escrita el 1490 per Joanot Martorell. Secundariament, també hi ha un segon autor (Joan Martí de Golla). Això s'explica, perquè Martorell tenia problemes econòmics i va deixar el seu manuscrit a Golla. I aquest últim el va publicar.

És una novel·la moderna, per la riquesa d'elements que presenta i pel seu realisme. El títol de l'obra s'explica, perquè el personatge principal era del regne de Tirània i sa mare es deia Blanca.

La temàtica bàsica del llibre narra les proeses d'un cavaller humil que aconsegueix el grau de capità general de les tropes de l'Imperi Grec, es casa amb Carmesina, esdevé hereu del tron.

1. Realisme i versemblança

És una obra realista i versemblant gràcies a la geografia coneguda. Per exemple: Sicília, Rodes, Constantinoble. També la versemblança s'aconsegueix gràcies a l'aparició de personatges històrics reals. Per exemple: Tirant està basat en un personatge real (Roger de Flor).

2. Relacions amoroses

Les relacions amoroses estan basades en l'erotisme i la sensualitat. No obstant això, les relacions carnals són escrites amb elegància i mesclen escenes de la vida.

3. Escenes humorístiques

Ausiàs March 1400-1459.

És l'autor més important de poesia que veurem al segle XV. Diferències respecte a la poesia anterior dels treballadors.

1. Estil poètic

Fuig del retoricisme de la poesia trobadoresca. La seva és una poesia intimista, sincera que expressa directament les vivències de l'autor, per això apareix la persona.

2. Amor i filosofia

S'interessa per definir, teoritzar i classificar l'amor: els tipus d'amor, les conseqüències. De fet, s'ha dit que incorpora la filosofia a l'amor i distingirà 3 classes d'amor.

3. Idealització de la dama

Hi ha una idealització màxima de la dama, que es compara amb un àngel. Aquesta imatge espiritual idealitza prové dels autors italians com Dante i Petrarca.

Originel6. És una poesia en valencià, no en provençal.

Era cavaller valencià (Gandia). Fill de Pere Marc i nebot de Jaume Mar, per tant, prové d'una família d'escriptors.

Va casar-se dues vegades i no va tenir descendència reconeguda. Les obres més importants són: El Cant d'Amor, Cant Espiritual, Cast de Mort.

Tipus d'amor

1. Fin amor: és l'amor ideal o platònic. No hi ha consumació sexual.

2. Amor propiós: és l'amor matrimonial, hi ha contacte sexual però és necessari per la descendència.

3. Amor Foll: és l'instint de reproducció de les besties, simplement sexe.

Ausiàs March

L'espill o llibre dels dones Autor Jaume Roig era un metge de gran prestigi al S.XV. Examinador de metges a la ciutat de València, metge visitador i benefactor del convent de la Trinitat on estava sor Isabel.

Originalitat de l'obra

1. Obra misògina (atac contra les dones). Això formava part de la tradició literària del moment. No obstant això, Roig fa una caricatura exagerada de la societat del moment, de les dones i això sí que és novedós.

2. Presenta al personatge com un antiheroi que ascendeix socialment per mètodes no molt honestos (bandolerisme).

3. Apareix el recorregut vitae del protagonista que va fracassant al llarg de l'obra com en el "Pigall".

4. Hi ha variació de registres: des del culte fins al col·loquial.

*Internacionalitat de l'obra

Té dues intencions, una satírica, que està relacionada amb la tendència de poetes satírics del S.XV. Una moralitzant i didàctica, que pretén ensenyar com l'home ha d'orientar la vida en la terra.

La història d'en Grosser

Formada per quatre "libres".

Llibre primer: l'adolescent Grosser, en restar òrfen de pare, és expulsat de casa per sa mare perquè ell mateix busqui el manteniment. Més tard, viatja a Barcelona i a París, aconsegueix enriquir-se després de practicar el bandolerisme i participar en la guerra dels Cent Anys.

Llibre segon: torna ric a València, on es casa quatre vegades amb dones de diferent condició (fadrina, beata, vídua i novícia). Les experiències matrimonials negatives confirmen la mala opinió que s'havia format de les dones durant els viatges.

Llibre tercer: el rei Salomó (considerat durant l'edat mitjana el paradigma de la saviesa, sobretot en dones) li parla en somnis i el convenç perquè no es torni a casar amb un discurs terrible contra les dones.

Llibre quart: fa pelegrinatge per diferents convents i es retira a València a fer vida devota, lluny de les dones.