La Veu: Tipus, Tessitura i Tècniques Vocals

La Veu: Definició i Funcionament

La veu: És el so que es produeix quan l'aire que retorna dels pulmons passa per la laringe i, seguint les indicacions del cervell, fa vibrar les cordes vocals.

Les cordes vocals: Són dos plecs musculars de la laringe que delimiten la glotis i que es contrauen i vibren quan hi passa l'aire que prové dels pulmons. Aquesta vibració és la que produeix el so.

La veu natural: És aquella que no ha estat treballada amb impostació, que no fa servir el vibrato.

Veu impostada: És aquella que ha estat treballada per aconseguir uns sons homogenis, plens i potents. Canta amb vibrato.

Tessitura: És l'extensió o àmbit sonor d'una veu o d'un instrument. Conté les notes que pot produir normalment.

Classificació de les Veus

Veus Femenines i Infantils

• Soprano: És la més aguda, acostuma a tenir el paper de protagonista a la majoria d'òperes.
• Mezzosoprano: Com indica el seu nom, és la veu intermèdia, i té una gran capacitat expressiva.
• Contralt: És la més greu, i no és gaire freqüent als països mediterranis.

Veus Masculines

• Tenor: És la més aguda de les veus masculines, i acostuma a tenir el paper de protagonista a la majoria d'òperes. Normalment, les partitures de tenor s'escriuen en clau de sol amb la indicació "8" sota la clau. Això vol dir que la veu sona una octava més avall del que està escrit.
• Baríton: És una veu intermèdia, i les seves partitures s'escriuen en clau de fa en quarta línia.
• Baix: La veu de baix és la veu masculina més greu, i les seves partitures també s'escriuen en clau de fa en quarta línia.
• Contratenor: És una veu masculina que s'aconsegueix treballant els sons aguts amb ressonància de cap; pot arribar tan amunt com la veu de soprano.

Tècniques Vocals Específiques

• Cant redoblat: Manera de cantar de les illes d'Eivissa i Formentera que consisteix a fer oscil·lacions de la veu al final de cada frase.
• Cant valencià d'estil: Cant popular de l'horta valenciana en què es canta amb molta potència de veu, molta ornamentació i amb una lletra improvisada.
• Jota: Cant d'algunes zones de l'estat espanyol que utilitza la veu de pit amb gran potència.
• Flamenc: Cant d'origen andalús que sovint fa servir llargs melismes sobre una síl·laba del text.
• Jodler: És un tipus de cant acrobàtic de les muntanyes alpines de Suïssa, Itàlia i Àustria, en el qual la melodia inclou salts molt sobtats entre els registres greu i agut.
• Cant dels monjos del Tibet: Cant religiós dels monestirs de monjos lames. Consisteix en una monodia molt greu sense moviment melòdic aparent que pot durar llargues estones, fins i tot hores.
• Scat: Tècnica vocal utilitzada en el jazz. Consisteix a imitar el so dels instruments amb la veu, utilitzant síl·labes sense significat.
• Cant difònic: Tècnica vocal que s'utilitza a Mongòlia i Tuvà (entre altres llocs). Permet que un sol cantant produeixi dues notes alhora.
• Cançó: S'anomena cançó una composició musical breu composta per ser cantada.

Conjunts Vocals

Conjunt vocal: És un grup de cantaires que interpreten conjuntament música vocal.

A capella: Quan un conjunt vocal interpreta una obra sense cap acompanyament instrumental es diu que canta a capella.

Conjunt de veus iguals: Quan un conjunt vocal està format únicament per veus masculines o femenines o infantils, s'anomena conjunt de veus iguals.

Conjunt de veus mixtes: Quan un conjunt vocal està format per veus masculines i femenines o masculines i infantils, s'anomena conjunt de veus mixtes.

Un cor de cambra: És un conjunt coral no gaire nombrós (normalment, entre 9 i 20 cantaires).

Corals infantils: Són conjunts vocals de nens i nenes que acostumen a interpretar un repertori majoritàriament infantil o popular.

Escolania: És una coral infantil lligada a una entitat religiosa, i el seu repertori és majoritàriament de tema religiós.

Orfeó: És una agrupació vocal de veus mixtes amb molts components, que poden arribar a ser centenars.

Cors de Clavé: Són agrupacions corals creades al segle XIX per Josep Anselm Clavé dins el món obrer de Catalunya.

Grups de caramelles: Són conjunts vocals que surten al carrer per l'època de Pasqua, sobretot en el món rural català. Canten peces alegres i amb un esperit de crítica social.

Grups d'havaneres: Són conjunts vocals que acostumen a estar formats per cinc o sis components, normalment masculins, que canten a diverses veus, normalment cançons marineres, i s'acompanyen amb instruments característics com la guitarra i l'acordió.