Tipus i propietats dels plàstics: guia completa

Plàstics: Introducció

Propietats dels plàstics

• Conductivitat elèctrica: Els plàstics són mals conductors de l'electricitat.
• Conductivitat tèrmica: Els plàstics tenen una conductivitat tèrmica baixa, transmeten la calor molt lentament.
• Resistència mecànica: Els plàstics són molt resistents, sobretot tenint en compte la seva lleugeresa.
• Combustibilitat: La major part dels plàstics cremen amb facilitat, ja que es componen de carboni i d'hidrogen.
• Plasticitat: S'estoven amb la calor i, abans que es fonin, es poden donar forma fàcilment.

Tipus de plàstics

Termoplàstics

• Polietilè (PE): Contenidors i aïllants elèctrics.
• Polipropilè (PP): Xeringues i bosses.
• Clorur de polivinil (PVC): Canonades i mànegues de jardí.
• Poliestirè (PS): Carcasses d'electrodomèstics i envasos de iogurt.
• Polietilè tereftalat (PET): Ampolles i pel·lícula fotogràfica.
• Policarbonat (PC): Discos compactes i lents.
• Metacrilats (PMMA): Vidres d'avions i pilots dels vehicles.
• Tefló (PTFE): Antiadherent de paelles i components elèctrics.

Termostables

• Fenols (PF): Connectors i mànecs d'estris de cuina.
• Amines (MF): Bucs de vaixell i recobriment del paper.
• Resines de polièster (UP): Esquís i canyes de pescar.
• Resines epoxi (EP): Revestiments de llaunes i adhesius.

Elastòmers

• Cautxú (CA): Rodes i guants.
• Neoprè (PCP): Vestits de busseig i recobriment de cables.
• Poliuretans (PUR): Peces de vestir elàstiques i escuma.
• Silicones (SI): Hules i pròtesis mèdiques.

Fibres Tèxtils

• Llana: Natural d'origen animal. Roba d'abric.
• Seda: Natural d'origen animal. Teixits fins i cars.
• Cotó: Natural d'origen vegetal. Texans.
• Nailó: Sintètica. Mitges i “airbag”.
• Polièster: Sintètica. Camises, vestits i bruses.
• Elastà: Sintètica. Corilleria, mitges i vestits de bany.

Processos d'emmotllament de plàstics

• Emmotllament al buit: Procediment de modelatge per a peces fines de plàstic mitjançant el preescalfament del material i la generació del buit, que produeix una succió del material. El plàstic adopta, com a resultat, els contorns del motlle.
• Emmotllament per bufatge: Procediment pel qual s'introdueix aire calent i a pressió dins d'una massa de plàstic fos, de manera que l'objecte pren la forma del motlle que el conté.
• Emmotllament per compressió: Tècnica de modelatge que parteix d'una preforma compactada de grànuls de material plàstic i que pren la forma definitiva quan s'hi aplica pressió i temperatura.
• Emmotllament per extrusió: Procediment que obliga a passar per un orifici una massa de plàstic fos. Quan surt, el plàstic solidifica immediatament amb la forma i secció del broc de sortida.
• Emmotllament per injecció: Tècnica que permet donar forma a un objecte en introduir una massa de plàstic fos dins un motlle tancat, on solidifica.
• Escumeig: Tècnica mitjançant la qual s'introdueix aire dins del material plàstic, per agitació o incorporant-hi additius específics.
• Filatura: Procediment utilitzat per obtenir fibres tèxtils plàstiques quan es fa passar el plàstic a través d'un broc d'orificis múltiples.
• Laminatge: Procediment per obtenir planxes de material primes i de molta superfície.