Tipus de Paisatges Vegetals i Impacte del Canvi Climàtic

Paisatge Vegetal Oceànic

• Ocupa la zona amb major influència del clima atlàntic: principalment Galícia i la Serralada Cantàbrica, i s'estén a altres zones muntanyoses com els Pirineus, el Sistema Central, el Sistema Ibèric o les Serralades Catalanes.
• En condicions climàtiques adequades, es desenvolupa un bosc temperat oceànic amb roures i faigs.

Vegetació Eurosiberiana

Vegetació climàcica del paisatge oceànic caracteritzada per la presència de bosc caducifoli amb espècies arbòries típiques com el roure i el faig, i amb la landa com a matoll típic.

Rouredes

• Pugen pels vessants de les muntanyes perquè necessiten humitat, però suporten malament el fred i la neu.

Fagedes

• Sovint es troben combinades amb les rouredes.
• Tenen una menor tolerància a la calor i necessiten molta humitat.

Landa

• Es troben per damunt dels 1600-2000 metres.
• És un matoll atapeït format per brucs, ginebres i ginestes.
• Sovint cremat per a obtenir pastures per al bestiar.

El Paisatge Vegetal Mediterrani

• Ocupa la major part de la superfície peninsular.
• L'alzinar és la formació boscosa més extensa de la península i, juntament amb les sureres, forma el bosc típic mediterrani.
• El bosc mediterrani també s'anomena escleròfil, ja que està adaptat a les temperatures i l'aridesa estival.
• L'acció antròpica ha provocat la regressió de l'alzinar i l'expansió del matollar, el qual forma màquies, garrigues i estepes.

Garriga: Formació arbustiva pròpia del clima mediterrani i sòl calcari i zones baixes, també com a degradació del bosc.

Endemisme: Concepte emprat per a indicar que la distribució d'un taxó es troba limitada, de forma natural, a un àmbit geogràfic determinat. Per tant, en dir que una espècie és endèmica, s'indica que de forma natural només es pot trobar en aquell lloc (Cyclamen Balearicum). Exemple: l'estepa joana.

Vegetació Xeròfila: Aquella adaptada a climes secs, com l'alzina, el pi, les estepes.

Màquia: Formació arbustiva pròpia del clima mediterrani i de sòls calcaris. Mallorca.

L'alzinar és la vegetació climàcica mediterrània: s'adapta a l'escassa pluja endurint les fulles (dentades) i no perd la fulla a l'hivern, és perennifoli. És autòctona i silvestre.

El pinar és vegetació autòctona i silvestre: s'adapta a l'escassa pluja endurint les fulles (agulles) i no perd la fulla a l'hivern, és perennifoli.

El Carpobrotus (ungla de gat) és una espècie al·lòctona invasora pròpia del bioma mediterrani australià i que, als sistemes dunars, ofega la climàcica balear, l'Ammophila arenaria (borró).

L'Escalfament Global i els Oceans

• Les temperatures s'han mantingut a nivells alts rècord per més d'una dècada.
• Les línies costaneres han retrocedit.
• Les nacions illenques estan perdent porcions de terra habitable.
• Les glaceres s'estan fonent en cinc continents.
• Des del 1960, la temperatura dels oceans ha ascendit entre 0,1 i 0,2ºC.

El Paisatge de les Canàries

• La vegetació és escassa i adaptada a l'aridesa acusada. Tot i això, hi ha una gran varietat d'espècies i nombrosos endemismes.
• Per sota dels 400 m es desenvolupa un matollar costaner. Per damunt, boscos de savines.
• A les zones més humides, entre 600 i 1200 m, es desenvolupa la laurisilva.
• Per damunt dels 1500 m al nord i dels 800-1000 m al sud es desenvolupa el pi canari.
• Per damunt dels 2000 m s'estén el matollar de cim.
• A partir dels 2600 m hi creixen les violetes del Teide.

Vegetació Macaronèsica: Pròpia de les Canàries per la peculiaritat del seu clima i per la predisposició geogràfica. Caracteritzada per plantes xeròfiles a les zones baixes i àrides i pels boscos de laurisilva i de pi canari a les zones més altes. Són abundants els endemismes.

El Paisatge Vegetal de Muntanya

• A la muntanya, la vegetació es distribueix en pisos altitudinals. Als Pirineus, distingim el paisatge vegetal alpí:
• Pis subalpí (1200-2400 m): Coníferes i sotabosc.
• Pis alpí (2400-3000 m): Més de mig any cobert de neu. Prat.
• Pis nival (+ de 3000 m): Líquens i molses (rupícoles).

Pis o Estatge de Vegetació: Cada una de les formacions o grups de vegetació que s'escalonen a una muntanya. Al Pirineu: pis nival, prat, pi negre-avet, roureda, alzinar.

Prat d'Alta Muntanya: Gespes atapeïdes i rases dominades per herbes perennes i mates petites, sovint en forma de coixí, adaptades a condicions extremes: fred, vent, insolació.

Destrucció dels Paisatges Vegetals: els Incendis

• Són una de les principals causes de la destrucció dels paisatges vegetals.

Causes

• Sequedat dels estius mediterranis.
• Abandonament de les explotacions agràries.
• Augment del procés d'urbanització i de la mobilitat privada.
• Polítiques forestals errònies.
• Pràctiques negligents.

Canvi Climàtic

Modificació que pateix el clima en relació al pas del temps i globalment. Al llarg de la història, sempre hi ha hagut canvis climàtics. Els éssers humans són un agent que pot influir en el canvi climàtic (canvi climàtic antropogènic).

Efecte Hivernacle

• Procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que aquest s'escalfi, permetent l'entrada de radiació visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta.
• Gràcies a l'efecte hivernacle, és possible la vida a la Terra.
• Darrerament, els gasos que provoquen aquest efecte han augmentat la seva presència a l'atmosfera, la qual cosa provoca un augment de temperatures generalitzat.