Quin tipus d'estat van implantar el rei Felip V a Espanya?

El 1923 P de Rivera va declarar l'estat de guerra i va exigir q el poder passés a les mans dels militars. El rei
Alfonso XIII li va encomanar la formació d'un nou govern. La dictadura va tenir set anys de vida en les q va haver formes de govern:Les causes del
Cop d'Estat eren:·Que el règim constitucional estava bloquejat i desprestigiat.·Existia un greu perill de revolució social.El dictador en el seu manifest inaugural va anunciar q pretenia : Netejar el país de cacics·Eliminar el bandidaje polític·Eliminar la indisciplina social·Eliminar l'amenaces a la unitat nacional.P de Rivera no pretenia acabar amb un règim caduco sinó evitar q el sistema acabés per democratitzar-se ja q l'últim govern s'havia plantejat objectius democratizadores, així, el Cop d'Estat també pretenia frenar una possible reforma del sistema q podia resultar inquietants a certs sectors.*Les 1ª accions del Directori Militar van mostrar el seu caràcter dictatorial, van anar:·Suspensió del règim constitucional.·Dissolució de les càmeres legislatives.·Cessament de les autoritats civils.·Prohibició de l'activitat política dels partits i dels sindicats.·Militarització de l'ordre públic.·Repressió del obrerismo.La regeneració política era un dels objectius del dictador. Amb l'objectiu de liquidar el caciquisme es va elaborar un estatut provincial i municipal. També es van dissoldre tots els ajuntaments i van ser substituïts per juntes de vocals. El conflicte del Marroc, és el unico problema q resol Cosí de Rivera, però aquest no li interessava especialment. Es va veure obligat a intervenir i resulto bé gràcies Abd-el-Krim es rindio engregando a les tropes franceses el territori a l'any següent.//La Con.
de 1812, també denominada La Pepa, va ser promulgada pr ls Corts Generals d'Espanya el 1812 a Cadis. La importància històrica d la mateixa és gran, al tractar-se d la primera Constitució promulgada a Espanya, a més de sr una d les més liberals dl seu temps. Respecte a l'origen dl seu àlies, la Pepa, va ser promulgada el dia de San José, d'on vindria l'àlies d Pepa. Oficialment va estar en vigència dos anys, ds d la seva promulgació fins al 1814, amb la volta A Espanya de Fernando VII. Posteriorment va estar vigent durant el Trienni Liberal així com durant un breu període en 1836-1837, sota el govern progressista que preparava la Constitució de 1837. No obstant això, tot just si va entrar en vigor de facto, ja q en el seu període d gestació bona part d'Espanya es trobava en mans dl govern pro-francès de José I, la resta en mà de juntes interines més preocupades a organitzar la seva oposició a José I, i la resta dels territoris d la corona espanyola (els virreinatos) es trobaven en un estat de confusió i buit d poder causat pr la invasió napoleónica. La constitució establia el sufragi universal, la sobirania nacional, la monarquia constitucional, la separació d poders, la llibertat d'impremta, acordava el repartiment d terres i la llibertat d'indústria, entre altres coses.

El carlisme va sr un moviment polític ultraconservador a Espanya, q pretenia d'establir una branca alternativa dls Borbons al tron d'Espanya.//Ideològicament, el carlisme és tradicional, anti-"liberal" i reaccionari. Va néixer el 1833, el seu suport social provenia tradicionalment d les àrees rurals, donat q molts pagesos veien amenaçada la seva forma tradicional d viure amb l'entrada dels principis econòmics liberals al camp, a causa de les successives desamoritzacions i també dls constants atacs pr a privar-los dls Comunals. El suport dl baix clergat al primer moviment carlí també fou considerable, pr la seva defensa d'un catolicisme militant, atès q l'Església llavors no admetia la llibertat de culte, així com tampoc la laicitat de l'Estat.//El Carlisme és un moviment polític defensor dls drets de ls persones i dls pobles i ls Nacions de "Ls Españas", contra el centralisme q va pretendre imposar la Constitució de 1812, donant suport, en el plet dinàstic suscitat a la mort de Ferran VII, els drts legítims de Carles V, germà de Ferran VII.Per als carlins, era el rei q respectava els drts dls Pobles; enfront d'Isabel II, que imposava manu militari una nova nacionalitat ab la Const1812, i q sumava, als atropellaments forals començats amb ls decrets de Nova Planta, els constants intents d reduir el sobirà Regne Navarrès a província. La reivindicació dls furs ha fet q s'interpretés sovint el carlisme cm un moviment sobiranista i precursor dls moderns nacionalismes, però sempre dins d'un projecte de convivència comuna, lliure i voluntari, ds d l'autodeterminació i mitjançant un sistema foral/federatiu/confederal per a "Las Españas". El Segle XX, el carlisme va participar en la Guerra Civil iniciada el 1936 empès pr l'actitud de personatges com el Comte de Rodezno, expulsat del Partit pr col·laboracionista, ja q es va considerar q havia compromès el partit ab ls militars q havien estat ls seus enemics durant un segle, sense haver rebut ls garanties mínimes exigides.//Els partidaris d la participació en la Guerra Civil espanyola ho defensaren adduint la defensa dls drts humans i contra els atacs a la vida i a la religió i contra els assassinats i el desordre, tot i q molts dls seus dirigents s'oposaven a l'alçament militar.
De tota manera, el 1937, davant el nomenament de Franco, el Partit va negar qualsevol suport al q consideraven un regim feixista i dictatorial, pr la qual cosa Don Javier I i Fal Conde, el seu cap delegat van sr bandejats, mentre els comandaments carlins dls terços eren reemplaçats pr militars de carrera.//Franco, malgrat l'oposició del rei Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este, volia obligar, sense aconseguir-ho, la Comuníó Tradicionalista, a fusionar-se amb Falange Espanyola. Des d'aquell moment, ls carlins van sr tractats com a traïdors. Davant la negativa, el règim va continuar admetent ls antics carlins q, expulsats del Partit, van voler col·laborar ab la dictadura i també ls símbols carlins a la seva escenografia.