Tipus d'Imatges i la Història del Cinema

Imatge Figurativa o Representativa

És la imatge que reprodueix o representa d'una manera reconeixible la realitat. Des del punt de vista de l'emissor, és el nivell de comunicació visual més efectiu per transmetre informació directa. Des del punt de vista del receptor, la interpretació de la imatge (missatge) és més precisa, clara i monosèmica.

Imatge Abstracta

La imatge abstracta suposa un menor grau d'iconicitat que la imatge representativa; per tant, major polisèmia, ja que provoca moltes interpretacions. Com més abstracta sigui la imatge, major serà l'ambigüitat.

Imatge Simbòlica

La imatge simbòlica és aquella en què, a una forma visual, se li atribueix convencionalment un concepte o una idea. El colom, com a símbol de la pau, per exemple. La capacitat comunicativa d'una imatge simbòlica augmenta a mesura que és vista i reconeguda, és recordada i reproduïda contínuament. La informació visual simbòlica pot potenciar la força comunicativa d'un missatge.

Cinema

El cinema és captar imatges i projectar-les. El cinema va néixer el 1895, quan els germans Lumière van projectar les primeres imatges en moviment amb el seu nou invent anomenat cinematògraf. La història del cinema és el resultat de:

• Una evolució de molts segles.
• Descobriments científics.
• Feina de gent de l'espectacle i artistes.

Invents que donen lloc al cinema

Diorama

Aquest va ser un altre dels espectacles il·luminats que va tenir molts seguidors pel seu enginy. Va ser presentat per Daguerre i Bouton el 1822. Sistema de projecció d'imatges en color.

Llanterna Màgica

A mitjans del segle XVII, un capellà anomenat Kircher va descriure al seu llibre El meravellós art de la llum i l'ombra, el 1646, com es podien projectar imatges dibuixades sobre un vidre sobre una paret. Aquesta idea va ser desenvolupada el 1659 per Huygens. I 200 anys després, els inventors ja van descobrir com havia de ser modificada la llanterna màgica per projectar imatges en moviment.

Fantasmagories

Espectacles de por utilitzant una llanterna mòbil fent aparèixer i desaparèixer figures terrorífiques en un ambient ple de boira.

Principis Científics

Persistència de la Visió

Definit per Peter Mark Roget com la capacitat de la retina per retenir els estímuls lluminosos entre una vintena part i la meitat d'un segon després de retirar-la del camp de visió. Però després s'ha demostrat que és el cervell, no l'ull, qui és capaç de captar aquests estímuls.

La velocitat del film és de 24 fotogrames per segon. La persistència de la visió ens permet veure una seqüència d'imatges separades com una acció continuada. També fa que no veiem les línies divisòries que hi ha entre els fotogrames.

El Fenomen PHI

Efecte estroboscopi, facilita un pont mental que ens permet veure una sèrie d'imatges estàtiques com si estiguessin en moviment.

Joguines Òptiques

1. El taumàtrop: primer i més simple. El seu nom vol dir "rodaments meravellosos" (1826). Quan es fa girar, les imatges de davant passen al darrere.
2. El fenaquistoscopi: "rodaments inversemblants" (1832). Forats que deixen veure les imatges que passen rodant per darrere.
3. El zoòtrop: "rodamón" (1860). Es mira per una ranura i es veu la imatge de darrere.
4. El coreutoscopi: 1853. L. S. Beale va inventar un aparell que funcionava amb sis transparències. Cada transparència passava per davant de la lent de projecció i un obturador tapava la llum fins a la imatge següent.
5. El praxinoscopi: 1892. Utilitza els miralls situats al centre del tambor per projectar imatges en una pantalla. Cada història durava 15 minuts (1798).