Tipus de Famílies, Crisis i Estils Educatius: Guia Completa

Tipus de Crisis Familiars

Crisis Estructurals i Recurrents

Tensions entre forces internes de la família. No detonants: manca d'esforç per comprendre o evitar la crisi. Aquestes crisis solen ocórrer en famílies disfuncionals, amb violències estructurals o entorns familiars violents o agressius.

Resolució de Crisis

Temporalitat i Percepció de la Realitat: Cal afrontar els esdeveniments i els sentiments de forma realista per emprar els recursos personals en la resolució de la situació.

Cercar i Trobar Suport: Recórrer a l'entorn per buscar ajuda.

Posar en Marxa les Capacitats Personals: Visió realista de la situació, afrontar el problema i mantenir una actitud positiva.

Tècniques d'Intervenció en Crisi

• Ventilació de Sentiments: Expressar-se obertament.
• Tècniques Reflexives: Analitzar les causes, sentiments i conductes.
• Recolzament i Acceptació: Comprensió positiva, no judici, tranquil·litzar de forma realista.
• Protecció: Orientacions, buscar solucions conjuntes, escolta activa, fixar objectius intermedis, estructurar situacions complexes, buscar recursos externs.
• Validació: Demostrar afecte i competència, reforçar conductes positives.
• Educació: Ensenyar a funcionar de forma efectiva, facilitar informació, fomentar l'autoconeixement i l'autoajuda comunitària.

Funció Educativa de la Família

Estils Educatius: Condicionats per l'Entorn

La família és el primer grup de l'infant i el més decisiu. És l'entorn natural on viuen, conviuen i construeixen la seva identitat, connectant-se amb la societat.

Funció del Grup Primari: Transmissió de valors i normes a través de la convivència i l'observació.

Agent Socialitzador: Espai on l'individu s'integra en el grup. Una primera socialització satisfactòria facilita la integració en altres entorns.

Agent Transformador: La família facilita els primers aprenentatges i hàbits: caminar, parlar, vestir-se, obeir, alimentar-se, higiene, distingir el bé del mal.

Reducte de Seguretat i Confiança: La família proporciona un espai segur per al desenvolupament de les potencialitats i la comunicació.

Model de Comportament: Els infants imiten els pares, interioritzant conceptes, normes, regles i valors.

Model de Relació: L'afecte facilita l'acció educativa i supera exigències i disputes.

Estils Educatius

Autoritari

Comunicació unidireccional i tancada. Càstigs, amenaces i prohibicions sense raonament. Alt nivell d'exigència i poca receptivitat.

Conseqüències: Baixa autonomia personal, creativitat i competència social. Sentiments de frustració, culpabilitat, passivitat, timidesa i ansietat.

Democràtic Assertiu

Explicació de les raons de les normes, reconeixement i respecte de la individualitat. Respecte mutu, cooperació i deures recíprocs. Conflictes poc freqüents i lleus.

Conseqüències: Desenvolupament del sentit de responsabilitat, facilitat d'interacció, actitud de cooperació, respecte per les normes, autoconcepte realista i positiu, autoestima, autoconfiança i elevada motivació d'èxit.

Permissiu

Tolerància, control patern lax i baix grau d'exigència. Accedeixen fàcilment als desitjos dels fills.

Conseqüències: Dependència, dificultat per l'esforç, baix èxit escolar, frustració, egocentrisme, falta d'autocontrol, però alts nivells d'autoestima i autoconfiança.

Negligent

Baixa exigència, no assumeixen la responsabilitat familiar i educativa. Renuncien a les seves obligacions si interfereixen en els seus interessos.

Conseqüències: Autoconcepte negatiu, manca d'autoconfiança i responsabilitat, baix rendiment escolar i predisposició a trastorns psicològics i desviacions de conducta.