Tipus d'Empreses i Formes de Finançament

1. Empresa: És una entitat especialitzada que coordina la producció de determinats béns i serveis.

Hi ha diverses maneres de classificar les empreses:

• L'activitat a què es dediquen: En funció del tipus d'activitat, tal com vam veure en la unitat anterior, és possible distingir quatre sectors d'activitat: primari, secundari, terciari i quaternari.
• La propietat dels recursos productius: Depenent de qui són els propietaris dels recursos productius, les empreses poden ser privades (com Google o Carrefour) o públiques (per exemple, Adif o Correus).
• La forma jurídica: A efectes pràctics, és la classificació més important, perquè la forma jurídica condiciona el seu funcionament, estructura i responsabilitat.

Empreses Segons la Forma Jurídica

1.1. Empreses segons la forma jurídica: La forma o personalitat jurídica confereix a les empreses la capacitat de ser titulars de drets i obligacions.

• Empreses individuals: No tenen personalitat jurídica. Es coneixen amb el nom d'autònoms.
• Societats: Que sí que tenen personalitat jurídica.

Tipus d'Empreses Segons la Forma Jurídica

• Empreses individuals: Empresari individual (autònom) / Emprenedor de responsabilitat limitada.
• Societats: Societat anònima (SA) / Societat limitada (SL o SRL) / Cooperatives.

L'Elecció de la Forma Jurídica

1.2. L'elecció de la forma jurídica:

• Aportacions mínimes de constitució.
• Responsabilitat legal.
• Presa de decisions. No suposa un problema en les empreses individuals. En les societats, les votacions per a prendre decisions es fan segons el percentatge de propietat. La forma més problemàtica per arribar a acords és la cooperativa, en què cada cooperativista té un vot, amb independència del capital que hi hagi aportat.
• Transmissibilitat de la propietat.
• Pagament d'impostos. Quan els beneficis són baixos, interessa més l'empresa individual i, quan els beneficis són alts, és millor la societat.

Elements de l'Empresa

1.3. Elements de l'empresa: Es poden identificar 4 grans grups: equip humà, béns de capital, organització i entorn.

1. Bens de capital: Són els que té una empresa per desenvolupar la seva activitat. Es divideixen en: actiu corrent (com ara els diners) i actiu no corrent (màquines, mobiliari d'oficina, etc.).
2. L'equip humà: Són totes les persones que tenen un vincle directe amb l'empresa: propietaris, treballadors, directius, administratius, etc.
3. L'organització: És el conjunt de relacions d'autoritat, de coordinació i de comunicació de l'empresa. La manera més habitual d'organitzar-se és la divisió en àrees funcionals especialitzades (direcció, producció, recursos humans, etc.).

   Un organigrama és la representació gràfica de l'estructura d'una empresa.

   • Direcció: Organitza i coordina les altres àrees per tal d'assolir els objectius fixats.
   • Aprovisionament: Controla la compra de materials.
   • Producció: Transformació de matèries primeres i altres béns.
   • Comercial i màrqueting: Comercialització i distribució del producte.
   • Recursos humans: Organitza i gestiona l'equip humà.
   • Finançament i inversió: Capta els fons necessaris per adequar i mantenir les inversions i les infraestructures necessàries.
4. Entorn: Qualsevol factor extern capaç de condicionar l'actuació de l'empresa. Segons el seu grau d'influència, podem distingir entre: entorn general i entorn específic.

Recursos Interns i Externs

2. Recursos interns: Els recursos interns, també anomenats autofinançament, són els més estables dels quals disposa l'empresa, ja que no s'han de retornar ni tenen un cost associat d'utilització. Dins de l'autofinançament, es poden diferenciar dos tipus:

• Autofinançament per enriquiment: Beneficis no distribuïts.
• Autofinançament per manteniment: Fons generals de l'empresa que ajuden a mantenir la seva capacitat productiva.

Les reserves són els estalvis de l'empresa provinents de beneficis no distribuïts, que es fan servir per afavorir el creixement de l'empresa. Com a conseqüència, és possible finançar inversions sense necessitat de demanar préstecs.

Les amortitzacions són el valor que perden els equips productius de l'empresa a mesura que contribueixen a l'activitat empresarial, reflectint-se com si fos una despesa més.

Les provisions són fons que es reserven per cobrir possibles despeses o pèrdues futures.

Conseqüència: Es registren com a despeses, reduint així els beneficis. Això implica que es paguen menys impostos i es reparteixen menys dividends. Aquesta reducció en impostos i dividends ajuda a mantenir la capacitat productiva de l'empresa.

Important! Encara que l'autofinançament no té un cost explícit, sí que comporta un cost d'oportunitat. Cal assegurar que ofereixi una rendibilitat almenys igual a la que s'obtindria invertint fora de l'empresa.

Recursos Externs Sense Cost

2.1. Recursos externs sense cost

Els Business Angels són empresaris o directius que, a més d'aportar capital, ofereixen els seus coneixements tècnics i connexions amb empreses nacionals per afavorir el creixement i desenvolupament d'un negoci.

Les societats de capital de risc són companyies que participen en el capital d'empreses amb un gran potencial de creixement i rendibilitat, tot i assumir un risc elevat. L'objectiu és consolidar l'empresa participada i vendre la seva participació amb beneficis en un termini de dos a vuit anys.

La diferència amb els business angels és que les societats de capital de risc aporten més capital i assumeixen riscos molt més alts.

Recursos Externs Amb Cost

2.2. Recursos externs amb cost

Els recursos externs amb cost es refereixen a les fonts de finançament que impliquen el pagament d'interessos o condicions similars. Quan no és possible utilitzar recursos sense cost, l'empresa sol recórrer a préstecs, que es poden obtenir de dues vies: el sistema bancari i l'administració.

Recursos bancaris:

Els recursos bancaris tradicionals són el préstec i el compte de crèdit. En ambdós casos, l'empresa finança les seves activitats amb una quantitat de diners que cal retornar, amb interessos, terminis i condicions acordades. La diferència és que els préstecs financen projectes a llarg termini (diversos anys) amb una retirada immediata dels diners, mentre que els comptes de crèdit financen activitats a curt termini (menys d'un any) amb una retirada esglaonada.

Recursos públics: L'ICO (Institut de Crèdit Oficial) promou activitats econòmiques que contribueixen al creixement sostenible, la generació d'ocupació i la distribució de riquesa.

El micromecenatge és una línia d'impuls econòmic per a iniciatives d'emprenedors. Els inversors, mecenes o qualsevol altra persona aporten diners per un projecte i pel desenvolupament de l'empresa. El micromecenatge és una forma de finançament col·lectiu per a projectes, normalment realitzats de manera comunitària. Els tipus de micromecenatge són els següents:

• Donacions: Normalment es dirigeixen a organitzacions no governamentals (ONG), i els inversors poden beneficiar-se de desgravacions fiscals.
• Recompenses: La contribució monetària implica una recompensa, com ara un contingut exclusiu o un producte relacionat amb el projecte.
• Accions: Els inversors es converteixen en accionistes de l'empresa, segons l'aportació que facin.
• Préstecs: També conegut com a crowdfunding, on el promotor retorna els diners prestats amb interessos.

Obligacions Socials i Fiscals

Les obligacions socials es refereixen a les cotitzacions socials a la seguretat social, que són aportacions periòdiques que paga tant l'empresa com el treballador. Aquestes aportacions tenen com a finalitat garantir que el treballador tingui dret a determinades prestacions del sector públic, com ara pensions, prestacions per atur, i altres ajuts socials.

Quan pensem en obligacions fiscals, solem pensar en impostos, ja que són el principal instrument de recaptació. Però els impostos i les taxes són un tipus de tribut. Els impostos són pagaments que exigeix el sector públic sense que hi hagi una contraprestació directa per a qui els paga. En canvi, les taxes es paguen com a contrapartida per la prestació d'un servei públic, com l'entrada a un museu, l'expedició d'un títol acadèmic o el transport en autobús urbà.

Els impostos es poden classificar de dues maneres: segons el que graven i segons el percentatge aplicat.

En funció del que graven:

• Directes: Graven les persones i les empreses, com l'impost sobre la renda o l'impost de societats.
• Indirectes: Graven actes determinats, com l'IVA o els impostos sobre els productes.

En funció del percentatge aplicat:

• Progressius: Apliquen un percentatge variable, que augmenta a mesura que augmenta la base imposable (per exemple, l'impost sobre la renda).
• Proporcionals: Apliquen un percentatge fix, independentment de la base imposable (com el tipus de l'IVA).

L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) grava els ingressos de les persones, així com els beneficis de les empreses i els autònoms. (DIRECTES/ PROGRESSIUS)

L'Impost sobre Societats (IS) grava els beneficis de les societats. (DIRECTES/PROPORCIONALS)

L'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) grava el consum, és a dir, les compres de béns i serveis. (INDIRECTES/ PROPORCIONALS)