Tipus de Discapacitats: Visual, Intel·lectual i Mental

Discapacitat Visual

Discapacitat visual: carència o afectació del canal visual en l'adquisició d'informació. L'ONCE considera a una persona cega quan des de cap dels dos ulls pot comptar els dits de la mà a una distància de 4,50 m, amb ulleres correctament graduades. Hi ha diferents graus de limitació:

• Ceguera:
  • Ceguera total: absència total de visió o, com a màxim, percepció lluminosa.
  • Ceguera parcial: visió reduïda que permet l'orientació en la llum i percepció de masses uniformes. Aquestes restes visuals faciliten el desplaçament i l'aprensió del món extern.
• Baixa visió:
  • Baixa visió severa: visió reduïda que permet distingir volums, escriure i llegir de molt a prop i distingir alguns colors.
  • Baixa visió moderada: permet una lectura i escriptura si s'adapten ajudes pedagògiques i/o òptiques adequades.

Discapacitat Intel·lectual

Discapacitat Intel·lectual: l'Associació Americana sobre Discapacitats Intel·lectuals i del Desenvolupament, el 2002, fa la següent definició: "La discapacitat intel·lectual es caracteritza per limitacions significatives en el funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa, expressada en habilitats conceptuals, socials i pràctiques. La discapacitat intel·lectual s'origina abans dels 18 anys."

La DI es diagnostica a partir de:

• Funcionament intel·lectual: s'entén per intel·ligència la capacitat mental general.
  • Les persones amb DI presenten dificultats en la comprensió d'idees complexes, així com la capacitat de raonar (formular hipòtesis, resolució de problemes).
  • Així mateix, solen presentar un procés d'aprenentatge lent.
• Funcionament de conducta adaptativa: conjunt d'habilitats que les persones han après per desenvolupar-se en la seva vida diària. D'aquesta forma, no és suficient tenir un funcionament intel·lectual significativament baix, sinó que també la conducta adaptativa ha de ser baixa.
• L'origen de la DI abans dels 18 anys: l'origen més freqüent és abans del naixement, per exemple, la síndrome de Down. També hi ha algunes causes que s'originen durant el part o després de néixer, per alguna lesió al cervell.

En la DI hi ha altres àrees que es poden veure afectades: la psicomotricitat, la labilitat emocional, l'atenció-concentració, l'orientació espacial i la consciència de la pròpia discapacitat.

A Espanya es classifica la DI amb diferents nivells: Intel·ligència límit, retard mental lleu, retard mental moderat, retard mental greu i/o profund.

Malaltia Mental

Malaltia mental: segons l'OMS, és "una alteració dels processos cognitius i afectius del desenvolupament que es tradueix en trastorns del comportament, del raonament, de l'adaptació de les condicions de vida i de la comprensió de la realitat."

• Depressió: pèrdua de capacitat d'interessar-se i gaudir de les coses, i la disminució de la vitalitat, reduint el nivell d'activitat i cansament. Es poden manifestar símptomes com: disminució de la concentració i l'atenció, pèrdua de confiança amb un mateix, sentiments d'inferioritat, idees de culpa i de no ser útil, perspectiva grisa del futur, pensaments i actes suïcides o d'autolesió, trastorns del son i pèrdua de la gana.
• Trastorn bipolar: episodis reiterats en què l'estat d'ànim i els nivells d'activitat estan profundament alterats, de manera que en ocasions l'alteració consisteix en una exageració de l'estat d'ànim i un augment de la vitalitat i el nivell d'activitat; en altres moments hi ha una disminució de l'estat d'ànim i un descens de la vitalitat i de l'activitat.
• Esquizofrènia: distorsions fonamentals i típiques de la percepció, del pensament i de les emocions. En general, es conserven tant la claredat de la consciència com la capacitat intel·lectual, tot i que amb el pas del temps poden presentar-se dèficits cognitius. El trastorn compromet les funcions essencials que donen a la persona normal la vivència de la seva individualitat, singularitat i domini de si mateixa.
• Trastorn d'ansietat generalitzada: ansietat generalitzada i persistent. Els símptomes són molt variables, però els més freqüents són sentir-se constantment nerviós, amb tremolors, tensió muscular, sudoració, marejos, palpitacions, vertígens i molèsties gàstriques. Aquest trastorn és més freqüent en dones i està a vegades relacionat amb l'estrès ambiental crònic. El seu curs és variable, però sol ser crònic.