Tipus comunicació

emissor:
És la persona que s’encarrega de transmetre el missatge.
Realitza un procés de codificació. • receptor:
La persona a la qual es dirigeix la comunicació. Fa un procés invers a l’emissor en desxifrar i interpretar els signes elegits per l’emissor. Aquest procés es coneix com a descodificació del missatge. • codi: sistema de signes i de regles per a combinar-los. És arbitrari i ha d’estar organitzat prèviament. Per a que la comunicació sigui efectiva ha de ser conegut tant per l’emissor com pel receptor. El llenguatge n’és un exemple, com ara els senyals de banderes que serveixen per a fer enlairar o aterrar un avió en un vaixell portaavions un altre. • canal: és el medi físic a través del qual “viatja” el missatge. En el cas de dues persones que parlen cara a cara el canal és l’aire. En el cas que ens enviem un missatge a través de l’ordinador el canal és la xarxa telefònica i l’aire que hi ha entre la pantalla i els ulls del receptor. • missatge: allò que es vol comunicar. • retroalimentació o feedback: per tal que es pugui parlar plenament de comunicació i no només d’informació, cal que torni informació del receptor a l’emissor.

afàsia:
trastorn consistent en la incapacitat d’emprar el llenguatge a causa d’una lesió cerebral localitzada en un dels hemisferis cerebrals. També poden produir-se amb alteracions de la lectura i l’escriptura. Podem distingir entre: o afàsia motora: incapacitat de parlar, tot i entendre el llenguatge. O afàsia sensorial: incapacita de comprendre el significat de les paraules o l’ús dels objectes. • dislèxia: trastorn consistent en la confusió (lectora, gràfica o fonatòria) d’una consonant per una altra i per la inversió de síllabes i paraules, de manera que l’individu és incapaç de reconèixer els mots plenament i el seu significat. • dislàlia: trastorn consistent en la articulació incorrecta de fonemes, síllabes o paraules. Un exemple: el so /r/ es canvia pel so /d/. • quequesa (tartamudesa o disfèmia): trastorn consistent en parlar o llegir amb pronuncia entretallada i repetint les síllabes. • alèxia: trastorn pel qual algú llegeix correctament, però no comprèn, perquè, per a ell, les paraules no tenen significat.

intelligència lingüística: mitjançant la qual utilitzem el llenguatge de forma efectiva. Com a exemple, ens proposa al poeta T.S Elliot. O intelligència lògico-matemàtica: capacitat per a la resolució de problemes abstractes.Com a exemple, ens proposa al físic A. Einstein. O intelligència musical: aptituds per a la música i el ritme. Com a exemple, ens proposa al compositor I. Stravinsky. O intelligència visual-espacial: aptituds per a l’anàlisi espacial del món visual. Com a exemple, ens proposa al pintor p Picassó

la submissió, que consisteix en mostrar conformitat públicament, per la pressió social, a una norma o a l’opinió del grup majoritari, encara que internament no s’està d’acord.

o l’acceptació, que consisteix en mostrar conformitat pública perquè s’està inlideratge autoritari o autocràtic: la persona líder pren decisions en nom de

tot el grup i rebutja la iniciativa de la resta; acostuma a donar moltes ordres.

Amb aquest tipus de lideratge es genera habitualment poca cohesió grupal, més hostilitat i agressivitat dins el grup.