Tipografia: Història, Estils i Tendències en el Disseny Gràfic

Tipografia: Primer Trimestre

Tipografia: Art o teoria de reproduir la comunicació mitjançant la lletra impresa. La tipografia també pot ser l'estudi de les diferents famílies de tipografies.

Relació entre tipografia i naixement de l'escriptura: Quan es va inventar l'escriptura, a l'hora de descriure manuscrits utilitzaven diferents cal·ligrafies normals, segons el tipus de text (minúscules, majúscules).

Escriptura Cuneïforme: Va ser un invent dels sumeris al 2500 aC a Mesopotàmia. Es tractava de l'escriptura sobre materials durs com pedra, metalls, argila...

Uncial: La principal novetat de les lletres uncial romanes va ser que foren les primeres lletres en minúscula. Això es va inventar perquè a l'hora de descriure textos llargs era més còmode fer-ho en minúscules, ja que amb la uncial escrivien més ràpid. El seu nom ve de la moneda "l'unça". És una lletra rodona amb un traç ample, fàcil de llegir i molt equilibrada.

Impremta: Va sorgir perquè els monjos que copiaven els manuscrits havien de fer-ho tot a mà i si s'equivocaven havien de tornar a començar. Llavors Gutenberg va ser l'inventor de la impremta, que el seu invent es basava en una còpia més ràpida i no tant manual (1440 - Alemanya).

Pal Sec: Futura (Paul Renner, 1927), Helvetica (Max Miedinger, 1957), Univers (Adrian Frutiger, 1952)

Romana: Baskerville, Times, Century

Capitular: És una lletra que es posa al començament en majúscules dels textos. La seva funció inicial era que li donés al text un toc d'elegància, ficant adornacions a la lletra amb formes elegants. Actualment encara s'utilitzen les capitulars a diaris i revistes per indicar on comença un text, encara que no s'utilitzen les ornamentacions. A Europa van sorgir moltes escoles, encara que les més importants van ser l'alemanya, la italiana i la francesa.

Tercer Trimestre

Anys 60 sXX: Després de la guerra, durant aquest període van aparèixer moviments revolucionaris i innovadors que buscaven trencar amb les pautes establertes per l'estil internacional. Per exemple, el moviment del pop art que, juntament amb altres moviments urbans, van establir el seu estil. Es van fer grans avenços experimentals en el camp de la fotocomposició. Van aparèixer nous moviments revolucionaris com el punk, que es manifesta per la llibertat. L'empresa Apple Macintosh va treure la seva primera patent informàtica. Poc després va aparèixer el Personal Computer, però Macintosh era superior pel que fa a aplicacions del disseny. Avui en dia la tipografia és molt més que un sistema de reproducció de textos; avui s'utilitzen i reinventen els estils i tipografies de diferents èpoques i tendències.

Tercer Trimestre

Astes Ascendents i Descendents: Les astes ascendents són aquelles parts de les lletres que sobrepassen la línia mitjana, per exemple, la F. Les descendents són aquelles parts de les lletres que passen per sota la línia base, per exemple, la J.

Tipòmetre: Quan va aparèixer la tipografia, es va fer necessari un sistema per regular i mesurar els cossos de les lletres. Per això es va crear el tipòmetre, una eina amb l'aspecte d'un regle que contenia les mesures per al cos/mida de l'alçada. S'utilitzava com si fos un regle normal, mesurant les lletres i es mesurava per punts.

Descriu els 8 grups que assenyalen els atributs formals que comparteixen les tipografies: Disseny de la lletra (forma, aspecte, etc.), gruix (tamany del traç i la línia de la lletra). Gòtica, Romanes (Times), Egípcies, Incises (Optima), Pal Sec (Arial), D'escriptura, De fantasia (qualsevol tipus amb adornacions).

Aspectes comunicatius:

• Interlletratge: L'espai entre lletres ha de ser suficient com perquè es diferenciï, però que no se separi excessivament.
• Errors: No cometre errors com pot ser subratllar el text o posar-ho tot en majúscules.
• Interlineatge: Hi ha d'haver un espai suficient entre les línies de text.
• Contrast amb fons: L'adequada utilització dels colors entre el text i el fons.

Tendències del Segle XX:

• FUTURISME: Va ser dels primers moviments a trencar amb la tendència tradicional, molt dinamisme en les seves composicions.
• EXPRESSIONISME: Aquest moviment buscava l'expressió i manifestació dels sentiments i emocions en les seves composicions.
• DADAISME: Aquest moviment va ser durament criticat per polítics i diferents grups socials a causa de les seves tendències.
• PERÍODE ENTRE GUERRES, ART DÉCO: Aquest moviment es basava en el trencament de les tendències establertes i creava composicions complexes.
• ESTIL INTERNACIONAL: Va ser un estil que es va establir en diferents països, i que marcava unes pautes i patrons a seguir a l'hora de fer composicions, com per exemple l'ús d'una retícula.
• FOTOCOMPOSICIÓ: Durant aquest període es van fer grans avenços experimentals pel que fa a la composició.

Senyalètica: És una branca del disseny gràfic que estudia la comunicació i la relació entre l'usuari i l'entorn. Té la funció d'ajudar una persona a orientar-se i relacionar-se amb l'entorn.

• INFORMATIUS: Proporcionen informació.
• ORNAMENTALS: Funció purament decorativa.
• DIRECCIONALS: Indiquen la direcció a seguir per arribar a un destí.
• IDENTIFICATIUS: Identifiquen llocs o coses, per exemple, obres d'art.
• REGULADORS: Indiquen ordres d'acció o prohibició.
• ORIENTADORS