Textos Sagrats Hinduistes: Vedes i Més

Els Textos Sagrats de l'Hinduisme

Els Vedes

Shama-veda: Rep aquest nom per la planta sagrada soma, que acompanya tots els rituals sagrats. Inclou indicacions musicals per cantar els himnes i realitzar rituals amb música.

Atharva-veda: Recull himnes usats per les classes més populars per fer rituals màgics. Molts no el consideren un llibre revelat.

Els escrits revelats postvèdics són els següents:

Escrits Postvèdics

Brahmana: Escrits entre el 1000 i el 800 aC. Són tractats litúrgics voluminosos que contenen comentaris precisos sobre la manera com s'han de realitzar els rituals. A través d'aquests rituals, els sacerdots concentren més poder i més autoritat.

Aranyaka: Significa literalment 'llibres del bosc'. S'anomenen així perquè s'estudiaven en la solitud de la selva. Consisteix en una reflexió mística dels Vedes.

Upanishad: Literalment 'estar assegut al costat de'. Escrits entre el 800 i el 400 aC. Recullen un ensenyament que inicialment es transmetia de mestre a alumne. Aquest llibre conté el missatge més important de la tradició hindú. Hi apareix una crítica als Vedes, sobretot a la importància dels rituals i el paper dels sacerdots com a únics mediadors de la divinitat. Fruit d'aquest corrent radicalitzat, sorgeixen el budisme i el jainisme.

Altres Textos Rellevants

Alguns corrents també inclouen aquests dos llibres:

• Bhagavad-Gita: Es pot datar cap als segles II-III aC. Es tracta d'una síntesi de gran qualitat i maduresa de l'hinduisme i és dels llibres més influents en l'hinduisme modern. En aquest llibre, la divinitat suprema marca les línies principals de comportament per poder complir el dharma (llei).
• Brahma-Sutra: Escrit cap al segle I dC. És un comentari ordenat dels Upanishad.

La Tradició (Smriti)

La paraula Smriti significa 'allò recordat', 'memòria', i fa referència als textos considerats de la tradició, i per tant, no revelats per Déu. Quan es va acabar la recopilació dels llibres sagrats revelats, es van anar reunint comentaris i textos religiosos, morals i legals. Els Smriti també inclouen les grans epopeies del Ramayana i el Mahabharata. Una epopeia és un relat en què l'autor explica grans accions heroiques i, en aquest cas, llegendàries. Ambdues estan escrites en forma de poema.

• Ramayana: Es va compondre al segle V aC i explica la història del príncep Rama i de la seva dona Sita, que és raptada. L'heroi s'enfronta a les forces enemigues del dharma.
• Mahabharata: Aquest immens poema, escrit entre els segles V i III aC, narra el combat mitològic entre dues branques de descendència del rei Bharata. Els uns segueixen la llei de Krixna (una divinitat) i els altres són malvats i traïdors. El volum d'aquest poema supera per tres cops la Bíblia sencera (té més de 90.000 versets).

El Llenguatge Místic

Quan una persona experimenta Déu, passa alguna cosa gairebé màgica: un ésser finit entreveu, intueix, alguna cosa que és infinita. L'experiència és tan gran que, en intentar posar-hi paraules, aquestes resulten petites i fins i tot ridícules. Imagina que estimes moltíssim una persona: cap petó, paraula o abraçada podrà contenir l'emoció i el sentiment que tens a dins. No es pot expressar de cap manera, i menys encara amb paraules!

De la mateixa manera, és tan immensa la sensació que es pot experimentar quan es té una experiència religiosa que, quan s'intenta expressar amb paraules, totes queden petites. Sovint, en intentar explicar-ho, s'usen comparacions, metàfores i paradoxes.

Alguns dels textos que llegiràs estan plens d'aquest esperit: textos molt antics i plens de significat.

El llenguatge religiós que parla sobre les experiències de Déu rep el nom de llenguatge místic.