Textos orals i formes d'emissió

Textos orals: cada varietat de text oral presenta unes singularitats que els distingeix dels altres. Més curts o més llargs, més estereotipats per la forma o pel contingut, o fins i tot pel canal pel qual s'emeten, una bona part podrien ser exponents igualment del grup de textos escrits.

Formes de l'emissió de l'oral: La forma d'emetre missatges orals depèn de l'entorn en què es produeix el missatge. Des del punt de vista de l'emissor, disposem de quatre formes bàsiques: Improvist - Avantatges: és espontani i permet el contacte visual amb l'auditori. Inconvenients: hi ha el perill de la falta d'idees i desordre mental. Recomanacions: cal preparar prèviament uns apunts, que poden prendre's sobre la marxa o tenir una col·lecció d'improvisacions preparades. De memòria - Avantatges: permet el contacte visual i el control de l'auditori. Inconvenients: hi ha el perill del bloqueig total. Exigeix un gran esforç de preparació (escriure'l, dictar-lo integrament i memoritzar-lo. És poc flexible. Recomanacions: convé portar un esquema per recordar, en moments de dubte els punts claus de l'exposició. Llegit: Avantatges: és molt precís i amb molt poc marge d'error. Inconvenients: El paper crea una barrera entre el lector i l'auditori. La veu surt monòtona. No és espontani ni directe, ni flexible davant de les reaccions dels oients. És poc convincent. La velocitat amb què es llegeix no és pròpia del llenguatge parlat. Recomanacions: abans de llegar en veu alta, cové enregistrar l'exposició i comprovar-ne la naturalitat. Cal simplificar la construcción, eliminar les paraules difícils i marcar el text amb les pauses i els èmfasis. Semillegi - Avantatges: no exigeix un gran esforç de memòria ni cal redactar-lo íntegrament. És directe, personal, convincent, expressiu flexible d'acord amb les reaccions de l'auditori. Permet el contacte visual i la interacció amb l'auditori. Inconvenients: es corre el risc de caure en imprecisions o errors verbals que poden ser compensats pels components no verbals de la comunicació. Recomanacions: cal preparar bé els apunts en forma de fitxes, croquis, esquemes, mapes...amb les paraules clau de cada apartat i els punts de transició entre cada punt de l'exposició.

Per a Saussure, el signe lingüístic és una entitat que té dues cares indissociables: el significant i el significat. El significant és la forma i el significat és l'equivalent del concepte. El vincle que uneix totes dues cares és arbitrari o convencional.

El canal vocal-auditiu vehicula els processos de comunicació humana mitjançant el llenguatge. Segons Saussure la llengua és un sistema de signes i el signe lingüístic és una entitat de dues cares, dos elements íntimament units que són el 'concepte' i la 'imatge acústica' dit d'una altra manera significat i significant.

Una característica bàsica dels signes lingüístics és que no funcionen aïllats. El fum com a senyal de foc és una entitat aïllada. Però els signes lingüístics tot sovint funcionen dins de sistemes i és per això que se sol parlar de les llengües com a sistemes de signes. Un sistema es defineix com un tipus d'estructura format per dues o més entitats que mantenen entre elles algun tipus de relació, generalment d'oposició.