Textos Expossitius i Argumentatius: Estructura, Característiques i Classificació

Unitat 9: Textos Expossitius i Argumentatius

El Text Expossitiu

Un text expositiu o explicatiu presenta un tema seguint un esquema estructurat.

Els temes d'una exposició són molt diversos, des d'experiències personals fins a qüestions més generals o abstractes.

L'estructura en què s'organitza el text es basa en un guió expositiu que sol constar de tres parts:

• Introducció: Anunci del tema que es tractarà i altres aspectes, com ara els motius per desenvolupar aquest tema o l'ordre expositiu que se seguirà.
• Desenvolupament: Exposició de les informacions seguint el guió proposat en la introducció. És la part més extensa i densa. Es pot organitzar de diverses maneres:
  1. Cronològica o històrica.
  2. De les dades generals a les particulars, o a la inversa.
  3. Per aspectes, ordenant les idees en apartats temàtics.
• Conclusió: Síntesi de les informacions més rellevants i extracció de la idea essencial del text, amb la possibilitat de reinterpretar-la, situar-la en un context més ampli, etc.

El llenguatge de l'exposició ha de ser clar i precís. Es poden utilitzar recursos complementaris que varien segons l'exposició:

• Ús de verbs que indiquen estat, procés o relació entre conceptes (ser, estar, tenir).
• Ús d'oracions subordinades que expressen relacions lògiques entre diferents idees.
• Ús de connectors amb funcions diverses: introduir les oracions esmentades, introduir exemples, fer les transicions entre apartats, etc.
• Desenvolupament de camps lèxics concrets en funció del tema tractat, incloent-hi tecnicismes.
• Predomini de la modalitat oracional declarativa o enunciativa.

Classificació dels Textos Expossitius

Segons l'àmbit comunicatiu:

• Textos quotidians: Per exemple, l'explicació inicial del pacient en una visita al metge.
• Textos acadèmics: Per exemple, l'explicació del professorat a l'aula.
• Textos dels mitjans de comunicació: En són exemples els documentals, els programes de divulgació científica o social, els reportatges sobre temes abstractes...

Segons el destinatari i la intenció concreta:

• Textos divulgatius: Conferències, articles, revistes, llibres i pàgines web destinats a un públic ampli amb la intenció de donar a conèixer un tema de manera entenedora i, per tant, amb un llenguatge assequible.
• Textos especialitzats: Articles de publicacions especialitzades, comunicacions en congressos, tractats i grans obres destinades als especialistes d'una matèria com a compendi o aprofundiment dels coneixements sobre un tema. S'hi utilitza un llenguatge d'especialitat corresponent.

Actualment és molt habitual l'ús de la presentació amb diapositives utilitzant programes informàtics. Pot ser un text expositiu acompanyat de sons i imatges.

El Text Argumentatiu

Un text argumentatiu planteja raonadament les idees de l'emissor sobre un tema. L'argumentació té una intenció persuasiva. Aquesta intenció pot ser explícita, quan s'esmenta i s'intenta implicar el receptor, o implícita, quan el text s'atura en el raonament i deixa la iniciativa al receptor.

Els temes sobre els quals s'argumenta poden ser situacions quotidianes o concretes, o bé qüestions més abstractes o generals. Amb relació al tema, l'emissor adopta una posició o tesi. Si la tesi és expressada al principi del text com a punt de partida i posteriorment es desenvolupa, parlem d'estructura deductiva. Si es produeix una acumulació de raons que porten a l'enunciació final de la tesi, parlem d'una estructura inductiva.

Els arguments són les raons de l'autor, i se solen presentar ordenats seguint un criteri.

La conclusió és l'explicitació de la tesi després del raonament.

Des del punt de vista gramatical, l'argumentació utilitza aquests recursos:

• Verbs que introdueixen opinions.
• Oracions subordinades que expressin relacions lògiques entre les diferents idees.
• Connectors amb funcions diverses: introduir arguments i les oracions esmentades, fer transicions entre blocs, etc.
• Fórmules d'implicació del receptor, com ara la segona persona gramatical, l'opció per un determinat tractament, la interpel·lació directa o l'ús de l'imperatiu.

Classificació dels Textos Argumentatius

Segons l'àmbit comunicatiu:

• Textos quotidians: Per exemple, les negociacions entre pares i fills a l'hora de decidir les activitats familiars.
• Textos acadèmics: Per exemple, les respostes raonades i les redaccions d'opinió personal.
• Textos dels mitjans de comunicació: Per exemple, algunes de les trucades de participació a la televisió o a la ràdio.

Segons la manera com es procura convèncer els receptors:

• Textos argumentatius implícits: Alguns textos aparentment expositius presenten les dades objectives organitzades de tal manera que indueixen el lector a arribar a una determinada conclusió.
• Textos argumentatius explícits: Altres textos, tot i tenir una part expositiva, no amaguen el fil argumental i la posició de l'emissor.
• Textos argumentatius persuasius: En aquest cas, el pes de l'argumentació cedeix davant d'altres recursos, com ara les promeses.