Text argumentatiu arguments racionals

Rosollanes: Fonètiques Té 5 voc. Ton. A,e,i,o,u. La o tancada es pronuncia u.  La e neutra es pronuncia i per prox. A un altre i o en contacte amb una cons palatal. No hi ha mots esdruix. Son plans

La r alveolar passa a uvular per imitació de la pronuncia francesa. Els mots acabats en -r i en -i àtona porten t al final. La d desenvolupada en grups N'R i L'R se suprimeix.  El so -ix final es redueix a la semivocal -i. Morfosintàctiques. Canvis de gènere. Possesius: meu/a, teu/a, seu/a,nostre/-a, vostre/-a,llurs/es (Meu,teu,seu sovint nom femení). Vigéncia formes arcaiques dels indefinits. Desinència -i rn la 1a pers. Pres. Indic. Pretèrit Imp i cond. Verb ésser= sun ésser auxiliar verbs de moviments i reflexius. No=pas. Ús de la forma plena dels pronoms personals. Verb anar fa el futur i el condic. Segons aquest model: iré, iràs... Iria, iries, iria iríem. Infinitius monosil·làbica es reforcen amb -e.

El text argumentatiu té la funció de convèncer i la seva estructura bàsica consta de tres parts:

Introducció és la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema.

Motius o arguments, s'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és el cas.

Conclusió, recull la idea principal (tesi)
del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf.

En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l'ús de la primera persona.

Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.

Per fer una contraargumentació cal analitzar el text, tenint en compte: el receptor a qui s'adreça el que argumenta, els arguments que fa servir, les premisses de què parteix, l'estructura dels arguments, el seu propòsit i les seves estratègies. A l'hora de construir els contraarguments, cal valorar: els caràcter i circumstàncies del receptor, els contraarguments més idonis per ales seves premisses, els possibles dubtes del contrincant, les respostes a aquests dubtes, el nostre propòsit general en relació a aquest receptor concret i les estratègies més adequades de cara a aquest propòsit.

Els recursos lingüístics

Alguns dels principals recursos lingüístics utilitzats en les diferents classes de textos argumentatius són:

La utilització de la ironia

 De vegades alguns arguments són reforçats per frases o expressions iròniques.

Contar un relat

 En alguns casos, quan volem convèncer algú, abans preparem el seu estat d'ànim per tal de predisposar-lo favorablement respecte d'allò que li volem exposar. Una manera d'aconseguir-ho és relatant alguns fets colpidors que es relacionen directament amb les opinions que volem defensar.

La utilització de la repetició, és a dir, de la insistència i del bombardeig d'arguments.

Posar de manifest determinats valors

 Per exemple, quan es fa al·lusió a valors com la solidaritat i la llibertat per defensar determinades opinions a favor dels drets humans, etc.

L'argument d'autoritat

 Quan l'emissor es recolza en els seus coneixements respecte del tema a què es refereix, o bé, en el seu estatus social.

Les qüestions retòriques

 Ens referim als jocs de paraules, als recursos gràfics i al recurs que anomenem la interrogació retòrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s'espera obtenir resposta i que serveix, com en el cas dels altres recursos retòrics, per centrar l'atenció i l'interès del receptor cap a allò que exposa l'emissor.