Terratrèmols: Causes, Mesura i Prevenció

Terratrèmols: Definició i Elements

Un terratrèmol o sisme és la vibració del terreny produïda per un brusc alliberament d'energia. Els terratrèmols es produeixen en trencar-se grans masses de roca o, si una vegada trencades, es mou una d'aquestes masses respecte de l'altra. Aquestes ruptures de les roques s'anomenen falles.

Els elements d'un terratrèmol són:

• Focus o hipocentre: Punt de l'interior de la Terra on s'origina el terratrèmol.
• Epicentre: Punt de la superfície terrestre més proper a l'hipocentre.
• Ones sísmiques: Energia alliberada en forma d'ones o vibracions, que s'originen a l'hipocentre i es transmeten en totes direccions.

Mesura i Registre dels Terratrèmols

Per enregistrar i mesurar els terratrèmols s'utilitzen uns aparells anomenats sismògrafs, capaços de detectar i enregistrar les vibracions produïdes durant un terratrèmol en uns gràfics anomenats sismogrames.

Per mesurar els terratrèmols s'utilitzen dues escales:

• L'escala Richter s'utilitza per mesurar la magnitud d'un terratrèmol, és a dir, la quantitat d'energia que allibera. Es basa en les dades enregistrades pels sismògrafs.
• L'escala Mercalli (actualment, l'escala MSK) s'utilitza per mesurar la intensitat d'un terratrèmol. La intensitat és la mesura dels efectes destructius que ha tingut.

Risc Sísmic: Predicció i Prevenció

S'anomena risc sísmic d'una zona la probabilitat que es produeixi un terratrèmol d'una certa intensitat en un període de temps determinat.

Les principals mesures de prevenció per tal d'evitar o reduir els efectes d'un terratrèmol són:

• Elaborar mapes de risc sísmic.
• Establir normes de construcció d'edificis sismoresistents.
• Educar la població perquè sàpiga què ha de fer en cas de terratrèmol.

Distribució de Volcans i Terratrèmols

Hi ha zones de la Terra on els terratrèmols són molt freqüents, mentre que en d'altres no se'n produeixen. Aquesta distribució indica que els llocs amb terratrèmols abundants han de ser zones amb fractures importants, com la dorsal oceànica, una fractura de 65.000 km que travessa l'oceà Atlàntic i es ramifica cap als oceans Índic i Pacífic, amb intensa activitat volcànica.

El Relleu dels Fons Oceànics

Al relleu del fons marí observem tres tipus de zones:

• La plataforma continental: Franja de poc pendent que voreja els continents.
• El talús continental: Franja estreta amb un pendent pronunciat, que va des de la plataforma continental fins als fons oceànics.
• Les planes abissals: Constitueixen els fons oceànics.

Destaquen:

• La dorsal oceànica: Relleu estret i molt llarg que s'eleva de dos a tres mil metres per sobre de les planes abissals.
• Les fosses oceàniques: Franges estretes però molt profundes; són les zones més profundes dels oceans.