Terra Baixa: Drama Realista amb Simbolisme i Dualitats

Per què és una obra realista?

Terra Baixa pertany a la segona etapa d'Àngel Guimerà, en la qual esdevé un referent del catalanisme polític: el realisme i l'etapa de plenitud i maduresa. Aquesta obra és un drama realista escrit en prosa, encara que també té punts naturalistes (com ho veiem amb el determinisme de la Marta, la qual està condicionada per la seva condició social i genètica) i del romanticisme, conseqüència dels seus inicis romàntics (conté elements estructurals propis de la tradició romàntica: la terra alta; puresa, bondat. La terra baixa: corrupció, malícia). Com a característiques principals realistes trobem: que els seus personatges són de classe social pobra (no burgesa), que hi ha treballadors sotmesos a les ordres dels seus amos, que l'obra està escrita en prosa i no en vers (cosa que facilita una major aproximació a la realitat), el llenguatge col·loquial i la localització de l'acció (una localització real) Simbolisme Terra alta (la muntanya=puresa, llibertat, simplicitat, vida digna i sense malícia) Terra baixa (societat degradada pel materialisme amb un amo tirànic)

La terra baixa

La terra baixa, que és el reflex d'una societat degradada pel materialisme i l'explotació: amb un amo tirànic (Sebastià (llop)), uns pagesos (gossos de Sebastià) esclavitzats i acovardits, on regnen la maldat i la mesquinesa. És on es desenvolupen les accions = corrupció, misèria moral i material humana, complicacions, mals esperits, tafaneria, malícia, prejudicis, on passa tot allò dolent (ciutat).

El llop i les ovelles: el mite del llop com a al·legoria: Manelic lluita contra un llop (Sebastià) que ataca les ovelles (persones que enganya, com Marta).

Fera, llop, bèstia: Rendibilitat simbòlica de "fera" (connotació positiva), "llop" (connotació negativa) i "bèstia" (connotació negativa).

Manelic lluita contra una fera salvatge ("el lloparro") que amenaça el seu ramat.

Agradeix Marta amb una ganiveta, es maleeix a ell mateix "soc com les bèsties salvatgines". → "bèstia" té sentit de menyspreu per a les persones. Quan Manelic és expulsat, Antònia diu "tornar-se bèstia altra vegada" i Sebastià el qualifica de "bestiota".

Després, però es retorna al mot "fera", que vol ser home i fera alhora.

L'aigua: Força simbòlica de l'aigua (somni de Marta, neu que es converteix en aigua mirant Marta, i l'aigua és el principi que segella la seva relació amorosa).

Simbolisme també molt important: puresa, i la diversitat d'aigües → la que baixa quan es fon la neu, que seria Manelic, s'ajunta amb l'aigua de la mar, que seria la Marta, que té el seu origen a Barcelona.

Llum: el moment del dia quan passa cada acte, segons què passi a cada acte:

ACTE 1 (caient de la tarda)

ACTE 2 (10 dies després al matí)

ACTE 3 (capvespre)

La sang i el duro:

Duro: representa la llei de la propietat, la terra baixa (Sebastià li dona el duro a Manelic), el seu valor és fluctuant.

Sang: representa la llei de la terra alta (a la natura, més silvestre), la llei natural, de la vida, té valor immutable.

Dualitats: individu/massa, ideal/realitat, jo/naturalesa, esperit/matèria, terra alta/terra baixa