Terra Alta i Terra Baixa: Símbols i Contrastos en la Literatura
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,18 KB
Terra Alta vs Terra Baixa
El llibre està marcat per una simbologia constant entre la Terra Alta i la Terra Baixa. Es contraposa el conflicte entre aquests dos mons durant tota l'acció dramàtica de l'obra. Aquests dos termes prenen, a més del significat geogràfic denotatiu, un significat valoratiu oposat.
Aquests dos mons són presentats com a espais antagònics:
- Terra Alta: món idíl·lic, pur i bondadós.
- Terra Baixa: reflex d'una societat pagesa degradada per l'explotació i el materialisme, amb personatges malvats i mesquins.
La relació d'exclusió entre els dos espais es reflecteix més enllà de la comparació física, arribant a la forma d'actuar o el llenguatge dels personatges.
La Terra Alta
Representa el Pirineu, descrit com un lloc sense pecat, verge, bo per naturalesa, on viu el Manelic. És l'espai utòpic, solitari, irreal i idoni.
La Terra Baixa
És l'espai on transcorre la major part de l'obra, concentrant el mal del món, la corrupció i el pecat. Aquests aspectes són especialment marcats en els seus habitants.
El Duro i la Sang
Representen els dos sistemes antagònics, equilibrats per la llei de la propietat. El duro simbolitza la llei de l'home de la Terra Baixa, i la sang, la llei de la Terra Alta. La sang de Marta és un acte de purificació.
El Paisatge de Joan Alcover
El Paisatge de Joan Alcover: és un paisatge amb figures que humanitzen l'entorn, en contrast amb el paisatge solitari de Costa i Llobera. Un bon exemple es troba a Relíquia. És un paisatge enyorat, idealitzat i poètic, un paisatge "irreal".
La Novel·la del Segle XIX
La Novel·la. Quan la burgesia pren protagonisme social i polític a Europa, la novel·la viu un moment brillant, adaptant-se als gustos del públic lector d'emocions. La novel·la moderna europea és paral·lela al desenvolupament de la ideologia burgesa urbana.
El lector burgès és el principal consumidor de literatura, amb un augment del públic femení. La burgesia del segle XIX busca reflectir el seu món a les novel·les.
Honoré de Balzac, autor de "La Comèdia Humana", és el pioner de la novel·la realista, expressió de la mentalitat burgesa.
El realisme busca la versemblança literària, allò possible i creïble. La novel·la realista és una ficció que pot semblar realitat.
Naturalisme
El naturalisme, proposat per Émile Zola, pretén dotar la novel·la de característiques científiques per a l'estudi de l'espècie humana. Zola considera el naturalisme una superació del realisme.
El realisme abraça tota la realitat, mentre que el naturalisme se centra en fragments específics. Les novel·les naturalistes s'omplen de personatges peculiars.
La Novel·la Catalana del XIX
Al segle XIX, els escriptors catalans troben poca producció narrativa des de "Tirant lo Blanc". Narcís Oller és l'únic autor de novel·les en català del segle XIX considerat plenament realista.