Terminologia musical: notes, acords i tonalitats

Terminologia T.1 - Timbre:

Terminologia T.1 - Timbre: un dels quatre atributs del so a més del to o altura, de la durada i de la intensitat o volum. Ens permet distingir dos o més sons que tinguin el mateix to, la mateixa durada i la mateixa intensitat.

Tessitura:

Tessitura: d'una veu o d'un instrument musical designa el conjunt o l'extensió de les notes, de les més greus a les més agudes, que un músic, cantant o instrumentista, és capaç d'emetre amb més facilitat i amb més qualitat.

Soprano:

Soprano: es el término musical con el que se denomina en español a la voz más aguda de entre las que forman el registro vocal humano o, por extensión, la voz más aguda de la armonía.

Contralt:

Contralt: es la voz femenina más grave, y destaca por la rica sonoridad y amplitud de su registro grave, esta voz es muy rara y difícil de hallar; solo un 2% de las mujeres en el mundo tienen esta voz.

Tenor:

Tenor: Se llama tenor al cantante cuya tesitura está situada entre la del contratenor y la del barítono.

Baix:

Baix: és el terme musical amb el que es denomina a la veu més greu de entre les que formen el registre vocal.

Contratenor:

Contratenor: és la veu masculina més aguda.

Cordòfons:

Cordòfons: instruments musical que produeixen el so quan l'instrumentista fa vibrar unes cordes tibades entre dos punts fixats en l'instrument, les quals cordes transmeten aquesta vibració a una taula harmònica, que és la part superior de la caixa de ressonància, generalment de fusta.

Aeròfons:

Aeròfons: Un instrument musical de vent és aquell que genera un so quan es fa vibrar l'aire, normalment en forma d'una columna d'aire.

Idiòfons:

Idiòfons: Els idiòfons són, segons la classificació de Sachs-Hornbostel, instruments que produeixen el so a través de la vibració del seu propi cos. No hi ha una diferència específica entre la part que genera el so i la caixa de ressonància.

Membranòfon:

Membranòfon: Els membranòfons són aquells instruments musicals que, en la classificació de Sachs-Hornbostel, produeixen el so mitjançant la vibració d'una o més membranes tenses, normalment col·locades sobre un ressonador.

Electròfons:

Electròfons: Un electròfon és instrument musical que genera el so a través de mitjans elèctrics o electrònics.

Cor femení:

Cor femení: Cor format per sopranos, mezzosopranos i contralts.

Cor masculí:

Cor masculí: Cor format per contratenors, tenors, barítons i baixos.

Cor infantil:

Cor infantil: Cor format per veus blanques.

Cor mixt:

Cor mixt: Cor format per veus de distinta naturalesa.

Escolania:

Escolania: Una escolania és un cor de nens o de veus blanques dividit en sopranos i contralts.

Orfeó:

Orfeó: Un orfeó és una agrupació coral d'entitats mogudes per un esperit amateur i amb dedicació no específica. Inicialment, designà les societats corals integrades exclusivament per elements barons.

Terminologia T.2

Terminologia T.2 - Ritme: En música, el ritme és el paràmetre que determina la durada del so i el silenci entre un so i un altre. Tempo: El tempo, en música, és la velocitat a la qual cal interpretar o a la que veritablement s'interpreta una composició musical. És una paraula italiana que literalment significa 'temps'. Agògica: designa les lleugeres modificacions de ritme o de tempo en la interpretació d'un fragment musical de manera transitòria, en oposició a una execució exacta i mecànica. Lligadura: La lligadura en notació musical és un signe de prolongació amb forma d'una línia corba que connecta els reproduir com una sola nota amb una durada igual a la suma dels valors de les notes individuals. Puntet: És una figura que augmenta la meitat del temps d’una figura. Calderó: En música, un calderó és un element de notació musical que indica que la nota o silenci a què s'aplica quant s'ha d'allargar més enllà del que indica el seu valor. La durada va a discreció de l'intèrpret o el director. Sincopa: és l'efecte produït per la prolongació del so d'una nota ubicada en la part dèbil o semiforta d'un compàs sobre una altra d'intensitat igual o major. Figures musicals: Una figura en música és cada una de les formes gràfiques o figuracions que s'utilitzen per anotar la durada d'una nota. Silencis musicals: Silenci és una figura musical que s'utilitza en música per amidar la durada d'una pausa. Cada nota té el seu silenci equivalent, i el valor d'aquest correspon amb la que representa. Es pot considerar que el silenci és una nota que no s'executa o el que és el mateix, absència de so. Notes a contratemps: S'anomena contratemps al so mètric que passa per l'aparició de silencis en les parts del compàs (o del temps) normalment accentuades que alternen amb sons que se presenten en les parts no accentuades. Compàs: El compàs és l'entitat mètrica musical, composta per diverses unitats de temps. Aquesta divisió es representa gràficament des del segle XVI per unes línies verticals, anomenades línies divisòries o barres de compàs que es col·loquen perpendicularment a les línies del pentagrama. Línies divisòries: Són les línies que divideixen el compàs, també anomenades barres de compàs. Doble barra: Marca el final d’una peça. Treset: En música, un treset és un grup de tres notes que s'interpreten en el temps que caldria interpretar-ne només dues.

Terminologia T.3

Melodia: Una melodia es una sucesión de sonidos que es percibida como una sola entidad. Pentagrama: Conjunto de cinco líneas horizontales paralelas y equidistantes sobre el cual se escriben las notas musicales y demás signos de notación. Notes: Signos que se sitúan en el pentagrama utilizados con el fin de representar los sonidos. Claus: Son signes que determinen l’altura del so i el nom. Linies adicionals: son unos signos que se usan en notación musical para representar las alturas correspondientes a notas que, por ser muy agudas o muy graves, no caben dentro de las cinco líneas y cuatro espacios del pentagrama regular. Alteracions: Las alteraciones o accidentes, en música, son los signos que modifican la entonación (o altura) de los sonidos naturales y alterados. Las alteraciones más utilizadas son el sostenido, el bemol y el becuadro. Alteracions pròpies: Las alteraciones propias son aquellas que se colocan al principio de cada pentagrama, después de la clave y antes del indicador del compás. Alteracions accidentals: Una alteración accidental es aquella que se coloca en cualquier punto de la partitura a la izquierda de la cabeza de la nota a la que afecta. Escales: En un sentido general, se llama escala musical a un conjunto de sonidos ordenados. Escala diatónica: El modelo de escala diatónica es el más conocido; compuesto de 8 sonidos este modelo se evidencia esquemáticamente con el patrón que muestran las teclas blancas del piano saltando las teclas negras siguiendo la secuencia do—re—mi~fa—sol—la—si~do Escala cromática: es una escala o modo musical constituido por una sucesión de doce sonidos, alturas o notas diferentes dentro de una octava. Escala pentatònica: es una escala o modo musical constituido por una sucesión de cinco sonidos, alturas o notas diferentes dentro de una octava. Escala major: Las escalas musicales en modo mayor son las que tienen una distancia tercera mayor entre el primer y el tercer grado, y una tercera menor entre el tercer y el quinto grado. Escala menor natural: La escala menor natural es equivalente al modo eólico de la escala mayor. La escala menor natural de la está formada por las notas: la, si, do, re, mi, fa, sol y la. Escala menor harmònica: La escala menor armónica se forma subiendo un semitono al séptimo grado: la-si-do-re-mi-fa-sol#-la Escala menor melódica: La escala menor melódica tiene la particularidad de que ―cuando se interpreta con movimiento ascendente― sus grados VI y VII ascienden un semitono, pero ―cuando el movimiento es descendente― se tocan sin cambios. Interval: Intervalo es la diferencia de altura entre dos notas musicales, medida cuantitativamente en grados o notas naturales y cualitativamente en tonos y semitonos. Grau: Son les notes que hi ha en una escala representades en nombres romans.

Terminologia T.4

Terminologia T.4 - Dinàmica: En música, la dinàmica es refereix a les gradacions de la intensitat del so musical. Hi ha almenys vuit indicacions de dinàmica, començant des d'un so molt fluix o intens, fins a un so molt fort. Decibels: El decibel és una unitat logarítmica de mesura que expressa la magnitud d'una quantitat física (habitualment la potència) respecte a un nivell de referència.

Terminologia T.5

Terminologia T.5 - Tema: Un tema en música és algun tipus de material que és utilitzat com a punt de partida o com a base per a la composició d'una peça o d'una part d'una peça musical. Frase: Una frase musical és un fragment de música, una unitat mètrica musical, que té un sentit musical complet per si mateixa. Estructura: Designa les diferents parts d’una melodía. Textura musical: En música, la textura és la qualitat global del so d'una peça, i habitualment és el resultat del nombre de veus existents i de la relació que s'estableix entre aquestes veus. Textura monòdica: El terme monodia s'utilitza a vegades com a sinònim de monofonia, o sigui, una línia melòdica única, en oposició a homofonia i polifonia. Textura polifónica: és una composició musical consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interaccionen amb simultaneïtat. Textura homofònica: és una textura en la qual dues o més veus o parts es mouen juntes en harmonia, de manera que la relació que es crea entre elles és la de la formació d'acords. Textura melodía acompanyada: La melodia moviment acòrdic de les veus. Textura contrapuntística: L’art del contrapunt és la tècnica de composició que permet combinar línies musicals simultànies.

Terminologia T.6

 Harmonia: En música, l'harmonia és tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords). Es pot entendre com l'aspecte "vertical" de la música, mentre que la melodia en seria l'aspecte "horitzontal". Molt sovint l'harmonia és el resultat de tocar diverses línies melòdiques o motius alhora.  Acord: Els acords són combinacions de més de tres notes que sonen alhora. A nivell instrumental, només un instrument polifònic, com ara un instrument de teclato una guitarra, pot fer sonar tot sol un acord.Acords tríades: Un acord tríada és un acord format per tres sons diferents que guarden una relació intervàl·lica determinada entre ells.

Acord invertit: És el qual  la nota tònica no és la més greu Acord en primera inversió: És aquell que la tercera és la nota més greu (Ex. Acord C, fonamental: Do-Mi-Sol, 1ª inversió: Mi-Sol-Do) Acord en segona inversión: En aquest la quinta és la nota més greu (E. Sol-Do-Mi)   Acord diminuit: Tercera menor i quinta disminuida Acord major: Tercera major i quinta justa  Acord menor: Tercera menor i quinta justa Acord augmentat: Tercera major i quinta augmentada

Acord quatríade: En harmonia es denomina Tètrada a un acord format per quatre notes diferents.

Xifrat: En comptes d'escriure explícitament en un pentagrama totes les notes constituents de l'acompanyament , s'escriu directament el nom general de cada acord sota de cada línia de la lletra de l'obra musica

Terminologia T.7 Grau tonal:En música, el grau és el lloc que ocupa una determinada nota dins d'una escala, començant a comptar des de la tònica o nota que dóna nom a l'escala en qüestió.  A diferencia dels modals aquests determinen la tonalitat  Grau modal: En música, el grau és el lloc que ocupa una determinada nota dins d'una escala, començant a comptar des de la tònica o nota que dóna nom a l'escala en qüestió.  A diferencia dels tonals, aquests però, determinen el mode. Tònica: La tònica és, en el context de la músicatonal, la nota principal i jeràrquicament més important de totes les que integren l'escala d'una determinada tonalitat. Dominant: La dominant és el cinquè grau d'una escala musical, que sempre es troba a una distància d'una quinta justa de la tònica.  Subdominant: La subdominant és el quart grau d'una escala musical, que sempre es troba a una distància d'una quarta justa de la tònica. Sensible: La sensible és el setè grau d'una escala musicaldiatònica, sempre que aquest grau es trobi just un semitò per sota de la tònica Cadència: Una cadència, harmònicament, és un punt de repòs que o bé conclou una frase musical (cadència conclusiva), o bé té un punt de tensió que li dóna un caràcter suspensiu (cadència suspensiva).  Sèptima de dominant: En música, un acord de sèptima es forma afegint una tercera superior a un acord tríada. Aquesta nota afegida forma un interval de sèptima amb la fonamental de l'acord i per això s'anomenen acords de sèptima.