Les termes romanes: arquitectura, societat i cultura

Les termes més grans, com les construïdes pels emperadors, rebien el nom de thermae i ultrapassaven la simple funció de banys. A més de multiplicar les banyeres i duplicar les palestres i les sales menors, incloïen porxos i jardins per passejar, biblioteques, fonts monumentals, restaurants i auditoris per a concerts o espectacles. En aquestes grans termes d'època imperial, tots els ciutadans podien gaudir d'un luxe inaccessible a la majoria, ja que es tractava d'edificis sumptuosos i de grans proporcions, esplèndidament decorats amb mosaics, pintures i escultures i recoberts de marbre. La seva estructura no era lineal o quadrada, com les primeres termes, sinó simètrica entorn d'un eix central format per les amplíssimes sales de bany principals. Els emperadors Neró, Trajà i Caracal·la van edificar termes cada cop més magnífiques a Roma, però les més grans van ser les de Dioclecià, que podien acollir fins a tres mil persones en un dia.

Així doncs, els banys públics, més enllà de les seves funcions higièniques, també s'hi practicava esport, es tenia cura de l'estètica personal i servien de centres socials o culturals on la gent es trobava amb amics i coneguts. L'atracció exercida per les termes feia que els carrers del voltant fossin plens de botigues (tabernae) que oferien les seves mercaderies als clients dels banys. De tota manera, el sistema termal no es limitava als banys públics, sinó que les cases particulars més luxoses a la ciutat (domus) o al camp (uillae urbanae) solien tenir també termes privades, anomenades balneum, com podem veure a Sant Boi de Llobregat. Amb l'afició dels romans pels banys, és lògic que aprofitessin també les fonts d'aigües termals naturals, amb propietats terapèutiques, en emplaçaments balnearis que sovint han tingut continuïtat fins avui. Així es troben piscines i altres construccions d'època romana a Caldes de Montbui...

Locucions llatines

• Lato sensu: En sentit ampli
• Muto proprio: Per propi impuls
• Ad nauseam: Repetició constant
• In mente: En ment o mentalment
• Stricto sensu: Estrictament, en sentit propi
• De facto: De fet i no de dret
• De iure: De dret, tant si és com si no
• Dura lex, sed lex: La llei és dura, però és llei
• Ignorantia legis non excusat: El fet de no conèixer una llei, no t’eximeix d’ella
• In dubio pro reo: En cas de dubte, a favor de l’acusat
• Pacta sunt servanda: Els pactes són per ser respectats
• Patria potestas: Drets, atribucions i deures que tenen els pares sobre els fills no emancipats
• Persona non grata: Persona no benvinguda
• Sub iudice: Sota judici (pendent de resolució judicial)
• Coitus interruptus: Coit interromput
• Delirium tremens: Deliri tremolós
• In vitro-in vivo: En el vidre
• Placebo: Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat
• Rigor mortis: Rigidesa cadavèrica
• Curriculum vitae: Conjunt de dades personals i mèrits acadèmics i professionals d’una persona
• Dèficit: Excés de l’haver sobre el deure, dels ingressos sobre les despeses
• Per capita: Renda que resulta nacional pel nombre d’habitants
• Prorrata: Quota que s’ha de pagar, o toca a rebre, a cadascun dels participants d’un repartiment.