Teories Psicoanalítiques de Freud: Desenvolupament Sexual i Afectivitat

Les teories psicoanalítiques de Sigmund Freud

La idea principal de Freud era que el desenvolupament de la persona girava entorn del seu desenvolupament sexual. Per a ell, el concepte de sexualitat incloïa tot el desenvolupament de l'afectivitat humana.

Teoria de la sexualitat

La psicoanàlisi planteja la sexualitat com un posicionament de la persona davant el desig. Es consideren zones erògenes totes aquelles parts del cos que poden afavorir el plaer. Segons Freud, n'hi ha 3 d'importants:

• Oral
• Anal
• Fàl·lica

1. Fase oral

Comprèn des del naixement fins als dos anys. El sentit de plaer es localitza a la boca i als llavis. Tota l'activitat del nadó gira entorn de la satisfacció de les seves necessitats orals. Aquesta primera fase va unida a un instint vital, el d'autoconservació. La satisfacció de la zona erògena està lligada a cobrir la necessitat d'alimentar-se.

2. Fase anal

Té lloc entre els dos i 3 anys. En aquesta fase, la libido s'organitza al voltant de la zona erògena anal, la defecació i el valor simbòlic dels excrements com a regal. Aquesta etapa es caracteritza pel control d'esfínters i la lluita de l'infant per la seva autonomia.

3. Fase fàl·lica

Se situa entre els 3 i 5 anys. La sexualitat o libido s'ubica al penis o fal·lus. La curiositat que senten cap al seu propi cos farà que el comencin a explorar i que descobreixin els seus òrgans genitals com a font de plaer. També se sentiran atrets per la diferència entre el seu sexe i el sexe oposat. Freud defensava que tots els nens a aquesta edat senten un desig eròtic cap a la seva mare, mentre que veuen el pare com a un rival. El nen tracta d’identificar-se amb el pare per aconseguir així l’amor de la mare. Freud ho va anomenar complex d’Èdip. Les nenes senten el desig cap al seu pare, i en percebre la mare com a rival, tracten d’identificar-se amb ella per aconseguir l’amor del pare, apareix el complex d’Electra. S’uneix un tercer complex que és el complex de castració, que parteixen tant el nen com la nena. El nen pensa que la nena també tenia penis, però que per algun motiu li han tallat, i ell sent que també li pugui passar, i això li produeix una angoixa de castració. La nena se sent en inferioritat de condicions pel fet de no tenir un penis i intenta negar-ho o compensar-ho acostant-se al seu pare. Un cop ha acabat i s’ha superat aquesta etapa, adquireixen la consciència de si mateixos, s’anomena identitat de gènere.

4. Altres fases en el desenvolupament

Freud proposa dues fases més:

• Fase de latència: entre els 6 i 11 anys, hi ha un període en què l’interès sexual desapareix.
• Fase genital: es comencen a produir una sèrie de canvis hormonals que marquen el final del desenvolupament sexual del nen.