Teories i Proves de l'Evolució
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,38 KB
Exemples d'hipòtesis de Lamarck sobre l'evolució
Transformisme: Podríem dir que un cuc, conforme va passant el temps, es va ficant en un capoll i poc després ix transformat en una palometa.
Herència dels caràcters adquirits: Un animal en un ambient contaminat es va adaptant a eixe ambient.
Proves de l'evolució
Darwin afirmava que els sers vius que habiten el nostre planeta són producte d'un procés de descendència en què s'introdueixen successives modificacions, amb origen en un avantpassat comú. Per tant, tots van partir d'un antecessor comú i a partir d'ell van evolucionar gradualment. El mecanisme pel qual es duen a terme estos canvis evolutius és la selecció natural.
Prova paleontològica
Demostra l'existència d'un procés de canvi, per mitjà de la presència de restes fòssils de flora i fauna extingida i la seua distribució en els estrats.
Prova d'anatomia comparada
Distintes espècies presenten parts del seu organisme constituïdes davall un mateix esquema estructural, recolzant una homologia entre òrgans o similitud de parentiu, i per tant d'un origen i desenvolupament comú durant un període de temps.
Prova bioquímica comparada
S'han trobat homologies de caràcter bioquímic que constituïxen una de les característiques més destacables de l'escala evolutiva.
Prova embriològica
En totes les espècies es troben característiques ancestrals semblants en el desenvolupament embrionari, i que desapareixen durant el dit procés.
Prova d'adaptació/mimetisme
En 1848 es va descobrir a Manchester una palometa que va mutar al color negre, després que s'haguera adaptat a l'ennegriment dels troncs de bedoll produït pels fums de les fàbriques. Estes palometes (originàriament de color blanc) es posaven sobre els troncs amb les ales esteses, sent fàcilment detectades per les aus. El genetista H.B.D. Kettlewell va poder verificar este fet en 1955; després d'alliberar palometes marcades amb colors clars i foscos, va recuperar el doble de fosques que de clares. Les aus van actuar ací com a agents de la selecció natural. El mimetisme té un mecanisme semblant al de l'adaptació; per mitjà d'esta característica els animals poden confondre's per a no ser detectats, siga per mitjà de l'adopció de certes formes, o canvis momentanis de color de la pell acords amb l'entorn.
Prova de distribució geogràfica
El fet que no existisca una presència uniforme d'espècies en tot el planeta, és una prova que les barreres geogràfiques o els mecanismes de locomoció o dispersió han impedit la seua distribució, a pesar que hi ha hàbitats apropiats per al seu desenvolupament.
Prova de la domesticació
Són un clar exemple de canvis evolutius provocats en este cas per la mà de l'home. Les activitats agrícoles o ramaderes dels humans han proporcionat camp d'experimentació en animals i vegetals; així, s'ha aconseguit una gran variabilitat de formes molt diferents dels espècimens ancestrals.
Neodarwinisme
A finals del segle XIX, el terme neodarwinisme (encunyat per Romanes) es referia a l'escola panseleccionista de Wallace i Weismann: enfront de Darwin, que havia admés una pluralitat de mecanismes evolutius, els neodarwinistes defenien l'exclusivitat de la selecció natural com a mecanisme del canvi orgànic. S'enfrontaven així amb els neolamarquistes, que advocaven per la llei lamarquista de l'ús i el desús.
Hui el terme neodarwinisme s'associa a la síntesi evolutiva moderna dels anys 1930.
Un dels principals defensors del neodarwinisme va ser el biòleg alemany August Weismann. Gran defensor de la teoria de la selecció natural, en 1880 va establir un principi dual de l'organisme: el plasma germinal o substància hereditària, invariable i impermeable als caràcters adquirits lamarckians, i la forma externa, el soma en què esta herència es manifesta.
Equilibri puntuat
La teoria de l'equilibri puntuat és una teoria del camp de l'evolució biològica proposta per Niles Eldredge i Stephen Jay Gould en 1972.
L'específic de la teoria de l'equilibri puntuat té a veure amb el tempo amb què les espècies evolucionen. Segons Eldredge i Gould, durant la major part del temps d'existència d'una espècie esta romandria estable o amb canvis menors (períodes d'estasi), acumulant-se canvi evolutiu durant el procés d'especialització (formació d'una espècie nova), que seria una espècie de revolució genètica breu en termes geològics.
Principals defensors
- Niles Eldredge: Va començar els seus estudis universitaris en filologia llatina en la Universitat de Columbia, però abans de completar la llicenciatura va canviar els seus interessos cap a l'antropologia.
- Stephen Jay Gould: En 1972 va publicar junt amb Niles Eldredge "Punctuated equilibria: An alternative to phyletic gradualism", on exposen la hipòtesi de l'equilibri puntuat en l'evolució de les espècies. Dos anys més tard va publicar un llibre titulat "Evolutionary Theory and the Rise of American Paleontology". En estes i en posteriors publicacions afirma que l'evolució de les espècies no es dóna de forma uniforme, sinó en períodes d'evolució ràpida, com pareix deduir-se de l'escassetat de formes intermèdies trobades entre els fòssils animals.