Teories de la Personalitat: Freud, Trets, Humanisme i Conductisme

Teories de la Personalitat

Al llarg de la història, l'estudi de la personalitat s'ha basat en diverses teories:

1. Teories psicoanalítiques (Freud): Concedeixen gran importància a l'inconscient i es centren en el funcionament de la personalitat, especialment en els conflictes interns.
2. Teories dels trets (Eysenck): Intenten identificar quins trets formen la personalitat i com es relacionen amb el comportament real.
3. Teories humanistes (Rogers): Posen l'èmfasi en l'experiència subjectiva privada i en el creixement personal.
4. Teories conductuals (Rotter): Ressalten l'ambient extern i els efectes del condicionament i l'aprenentatge sobre la personalitat.

Teoria Psicoanalítica de Freud

Els postulats bàsics de la psicoanàlisi sobre la personalitat són:

1. La personalitat és com un iceberg, amb una petita part visible sobre la superfície. La part que sobresurt és el conscient, i la submergida o bé amagada, l'inconscient. L'inconscient és dinàmic i, per tant, exerceix pressions i influències sobre el que una persona pensa i fa (serveix per conèixer la personalitat).
2. La personalitat és fruit de la interacció de forces i mecanismes intrapsíquics, i en la seva organització i desenvolupament exerceix un paper rellevant l'impuls sexual (libido).
3. La infantesa és un període molt significatiu en el desenvolupament de la personalitat. Freud va establir diverses etapes del desenvolupament psicosexual o libidinal: oral, anal, fàl·lica i genital, en què diferents zones erògenes són la font del plaer.
4. La teràpia es basa en l'associació lliure, que suposa deixar que el pacient expressi el primer que acudeixi a la seva ment i així poder recuperar i alliberar-se de records i experiències doloroses, originades en la infantesa.

Estructura de la Personalitat

Freud va considerar que la personalitat humana està integrada per 3 instàncies psíquiques conflictives entre si i que determinen tota la vida psicològica de l'individu:

L'Allò

És la part més primitiva de la ment humana i consisteix en l'energia psíquica que tracta de satisfer els impulsos inconscients de supervivència, reproducció i agressió, que requereixen una satisfacció immediata.

El Jo

És la instància racional i realista de la personalitat, sorgeix a partir de l'Allò i està formada per elements conscients (percepció, processos intel·lectuals) i inconscients (mecanismes de defensa). La seva funció és la conservació de l'individu i li permet adaptar-se a les normes socials del món extern, oposades a les demandes pulsionals de l'Allò.

El Superjò

Sorgeix a partir del Jo en un procés d'interiorització de les normes socials i culturals. Aquestes normes interioritzades i assimilades conformen la consciència moral (varia molt d'un individu a un altre).