Teories sobre el Desenvolupament Cognitiu

El desenvolupament cognitiu fa referència a l'evolució de les funcions i les facultats intel·lectuals de la persona. D'aquesta definició es desprèn l'associació entre la cognició i la intel·ligència, tot i que això dependrà del que s'entengui per intel·ligència. Està relacionada amb l'habilitat d'aprendre, en el sentit que una persona intel·ligent aprèn millor i més ràpidament.

La intel·ligència es pot definir com la capacitat que té una persona per memoritzar, comprendre, raonar, resoldre problemes, desenvolupar un llenguatge i/o crear. Els infants desenvolupen aquestes capacitats seguint el seu propi ritme, tot i que, igual que passa amb altres àrees de desenvolupament, les diferents adquisicions es duen a terme, en la majoria d'infants, en unes franges d'edat concretes. Teoria de les intel·ligències múltiples (Howard Gardner, 1983): 8 intel·ligències de menys o més grau:

• 1. Intel·ligència lingüístic-verbal
• 2. Lògico-matemàtica
• 3. Espacial (capacitat de visualització d'idees, volums, imatges i espais)
• 4. Musical
• 5. Corporal cinestèsica (utilització del cos per expressar-se)
• 6. Intrapersonal (autoconeixement i autocontrol)
• 7. Interpersonal (habilitats socials i relacions)
• 8. Naturalista (observació, classificació d'espècies reconeixent-ne semblances i diferències).

Teories explicatives - Conductisme: La concepció del desenvolupament conductista parteix del principi segons el qual l'ésser humà té una conducta determinada perquè prèviament algú o alguna cosa externs la hi han provocat.

Condicionament clàssic (John B. Watson): L'organisme de l'ésser humà, quan neix, té tot un repertori natural d'accions i conductes com a resposta a estímuls que provenen del medi, tant intern com extern. Hi ha una multitud de possibles estímuls o senyals exteriors que no afecten la persona en la mesura que no entren en contacte amb ella; aquests possibles estímuls s'anomenen estímuls neutres, perquè li són indiferents. Però si un estímul neutre es produeix diverses vegades juntament amb un altre estímul que sí que provoca una resposta natural i espontània (estímul i resposta incondicionada), aquest estímul neutre quedarà condicionat i, per si sol, provocarà la mateixa resposta que provocava l'estímul natural associat; l'estímul neutre s'ha convertit en un estímul condicionat.

Condicionament operant (B. Frederic Skinner): Un organisme pot tenir diferents reaccions o emetre diferents respostes davant d'una situació; aquesta reacció o resposta és reforçada positivament o negativament pel medi, tendirà a repetir-se o no repetir-se segons el tipus de reforç que l'organisme hagi rebut.

Per al neoconductisme, el desenvolupament és el procés d'acumulació d'experiències que, reforçades positivament o negativament, determinen la conducta d'un individu.

L'aprenentatge social (A. Bandura): Sosté que les conductes s'aprenen sense necessitat de dur-les a terme, sinó simplement per mitjà de l'observació. Així, davant d'una situació determinada, l'infant actua tal com ha vist que ho fan les persones de referència. Com que l'observació de models és un aspecte fonamental per a l'aprenentatge de conductes, també cal tenir en compte uns quants processos interns del subjecte, com ara l'atenció als models i situacions, la memòria per retenir el que s'observa, la imitació o reproducció d'una conducta observada i la motivació que empeny a la realització de la conducta.

Teories del processament de la informació: Postulen que el desenvolupament és un procés d'aprenentatge que adquireix l'individu mitjançant el fet de rebre informació (estímuls), d'emmagatzemar-la i de recuperar-la per donar respostes immediates o futures.

• Estímuls externs
• Registre sensorial i codificació
• Memòria
• Recuperació de la informació.

Cognitivisme (Piaget): La psicologia cognitiva sosté que el comportament humà i l'aprenentatge s'han d'explicar a partir dels processos i les entitats mentals. La intel·ligència, des d'aquesta perspectiva, és la capacitat d'adaptació. I, per tant, són intel·ligents aquells éssers i organismes que sobreviuen malgrat els canvis que es produeixen en l'entorn. A cada estadi li correspon una estructura mental pròpia, amb unes capacitats i unes adquisicions que el diferencien dels altres; per aconseguir, a més de la maduració i creixement necessaris, requereix haver assolit un grau determinat d'equilibri i organització mentals.

Estadi 1: 0 a 2 anys (intel·ligència sensoriomotriu) = Intel·ligència pràctica, adquireixen la noció de permanència de l'objecte.

Estadi 2: 2 a 7 anys aproximadament (intel·ligència preoperatòria) = Intel·ligència verbal o intuitiva, la funció simbòlica.

Estadi 3: 7 a 12 anys aproximadament (intel·ligència operativa concreta) = Els infants surten de l'egocentrisme i tenen un pensament més objectiu i un raonament més lògic; poden efectuar operacions i són simples.

Estadi 4: 12 a 16 anys aproximadament (intel·ligència operativa formal) = Nivell teòric i abstracte al qual arriba el pensament/raonament; es poden efectuar operacions formals de caràcter hipotètic-deductiu.