Teories de la correspondència i reproducció cultural a l'escola

Teories de la correspondència i reproducció cultural

Bowles i Gintis: “Teories de la correspondència” (escola a l’Amèrica capitalista)

Van analitzar la correspondència entre el sistema escolar i el mercat laboral. A l'escola hi ha una estructura jeràrquica (a l’escola el director o mestre i a l’empresa un cap), unes certes normes que s’han de complir (horaris), i com l’escola separa als individus del que produeixen. L’escola incentiva als estudiants amb qualificacions (resultats) i l’empresari també incentiva als treballadors amb salaris (els dos obtenen recompensa).

Teories de la reproducció (cultural):

Bourdieu i Passeron: (la reproducció de les classes socials a partir del capital cultural)

Analitzen la reproducció posant accent en els factors culturals, analitzant el punt de partida on l’alumne arriba a l’escola “bagatge, teatre, conceptes previs” (els de classe baixa el tenen pitjor).

Va introduir el concepte “habitus” (l’entorn social en el qual està el nen, la família). L’adquirim a la família, s’interioritza als primers anys, té a veure amb l’estil, les formes de percebre el món i valorar, etc. És la forma en què els individus perceben el món, el que els envolta, etc.

Deia que l’escola el que fa és legitimar les desigualtats, a través del que ell denomina “arbitrarietat cultural” (agafa la cultura de la burgesia, no valora la resta de cultures). L’escola és arbitrària, tria i posa el nivell que s’ha d’adquirir, i els alumnes que no tenen aquesta postura han de fer un esforç superior i fracassen més. L’escola l’imposa a través de l’autoritat pedagògica (treball pedagògic).

Segons ell, l’acció pedagògica que valora més a la classe mitjana que a la baixa, i els dona més oportunitats, és un acte de violència simbòlica.

Conclusió: Amb el capital cultural de les famílies, els fills de classe mitjana es veuen afavorits a l’escola, ja que és el mateix nivell que l’escola tria com a posició dominant (tenen un major rendiment). Els fills de classe baixa en canvi, han de fer un esforç si volen tenir èxit a l’escola.

Crítica cap a ell: El professor i l’alumnat no poden fer molta cosa, el bagatge de l’alumnat és el que ho determina.

Bernstein: “Classes, codis i control”

Els factors de classe social regulen el codi socio-lingüístic (la manera que tenim de parlar), i diu que l’estudi del llenguatge és clau per determinar la classe social.

Segons ell, el bagatge constitueix un camp d’estudi fonamental per comprendre la posició cultural i social.

Diferencia 2 tipus de codis:

• Codi restringit lingüístic: Classe obrera/treballadora, i caracteritzat per l’ús d’oracions curtes i simples, i per especificar accions que depenen del context (porta allò d’allà -> em pots portar el got d’aquella taula).
• Codi elaborat: Classe mitjana i alta, construccions gramaticals complexes, pronoms impersonals, s’especifiquen significats, més elaboració.

L’escola imparteix un codi elaborat, però el punt de partida és diferent i un nen de classe treballadora ha de fer un sobre esforç i ho tenen més difícil (fracàs escolar).

Tota la teoria la fa partir d’un experiment on passava als alumnes unes vinyetes d’un jugador xutant una pilota i trencant una finestra. Al resultat va poder veure com els de codi restringit era molt més pobre que el de codi elaborat.