Teories de la Comunicació: Conceptes i Autors Clau

Dualitats

Conductisme

El coneixement humà s'educa a partir d'associar certs estímuls positius a certs comportaments.

Constructivisme

Els subjectes són creadors de les seves versions de la realitat a partir d'estímuls que reben i que interpreten subjectivament.

Apocalíptics

Autors que veuen en la comunicació de masses la fi del progrés, de la democratització del coneixement i la conversió de la cultura en un instrument de dominació mercantil de les conductes individuals.

Integrats

Consideren que la irrupció de les tecnologies de distribució massiva de la comunicació només provoca efectes beneficiosos en la cultura occidental en la mesura que representen la culminació de l'ideal il·lustrat d'extensió universal del coneixement.

Text

Teoria matemàtica de la comunicació: l'element central de tot acte de comunicació és el text, el missatge vehiculat per un determinat codi i canal.

Context

Teories culturalistes: el missatge només pot ser compartit per l'emissor i el receptor quan, a més de conèixer un mateix codi i compartir un mateix canal, tenen en comú alguns referents comuns que genèricament anomenen context cultural.

Regulació

Atribueixen a la sociologia la funció de regular el canvi social. La sociologia de la regulació veu en els mitjans de comunicació un potent instrument de control social.

Canvi

Atribueixen a la sociologia la funció d'impulsar el canvi social. Les formes de fer sociologia que promouen el canvi social creuen que aquest resulta impossible sense conquerir també els mitjans de comunicació.

Funcionalisme (neix als EUA)

A tota societat podem diferenciar institucions amb diferents funcions, on els individus s'especialitzen amb uns rols. La societat té una estructura més o menys fixa que fa que funcioni com una màquina. Es basa en l'especialització social. Els mitjans de comunicació són una nova institució. L'objectiu és saber quines funcions fa aquesta nova institució.

• Psicologia conductista i centralitat dels textos dels mitjans de comunicació a l'hora de fer una anàlisi.
• Basa les seves investigacions en tècniques de recerca quantitativa (enquestes). Aquests autors són els que comencen a investigar les enquestes per investigar els efectes dels mitjans.
• Ha estat hegemònic durant la primera meitat del segle XX. La recerca funcionalista creix en paral·lel al desenvolupament de la ràdio comercial als EUA.

Agulla hipodèrmica / La bala màgica

Harold Lasswell → funcionalisme. El missatge que es rep circula per les persones com si fos una vacuna i aquestes reaccionen en funció del contingut que se'ls ha injectat. Aquesta concepció suposa que entenem els receptors com a institucions de poder. A partir d'aquí, elabora el paradigma de Lasswell (qui, què, quin canal, quins efectes?). Proposa el control dels mitjans perquè aquests ajuden a cohesionar les societats, però en favor de les institucions dominants:

• Vigilància de l'entorn.
• Organització de la societat per respondre a les amenaces de l'entorn.
• Transmissió del llegat social.

Teoria de les funcions i disfuncions

P. Lazarsfeld → és el primer que matisa l'aportació de Lasswell: “Tota investigació sobre els mitjans ha de tenir present els seus elements funcionals i els seus disfuncionals, determinats pel context històric principalment”. Conclou que els mitjans de comunicació tenen dues funcions principals i una disfunció:

Funcions:

• Atribució d'estatus: a quin col·lectiu pertany un individu.
• Reafirmació de les normes socials: ajuden a veure què està bé i què està malament.

Disfunció:

1. Disfunció narcotitzant: els mitjans adormirien les persones, la societat, ens farien poc crítics.

Teoria dels dos esglaons de la comunicació

P. Lazarsfeld i E. Katz:

Personal Influence: estudi on analitzen el comportament electoral de diferents comtats dels EUA. Van descobrir que els missatges electorals tramesos pels mitjans de comunicació influïen en primera instància en els líders d'opinió (esglaó 1) i, en segona instància, en la ciutadania en general (segon esglaó). De manera que si els líders no rebien el missatge, aquest no arribava tampoc al conjunt de la ciutadania. En principi aquests líders no tenien lucre en influir, els influencers d'avui sí. Aquests autors van identificar quatre variables que influïen en l'impacte dels mitjans:

• El grau d'exposició als mitjans (en quant a temps).
• Tipus de mitjà.
• Tipus de contingut.
• Predisposició de l'audiència (públic objectiu concret).

Teoria d'Usos i Gratificacions

Blumler/McQuail. L'audiència tendeix a consumir aquells continguts que els resulten útils i aquells que s'ajusten als seus valors/actituds. Els mitjans de comunicació quasi no tindrien influència, són els consumidors els que trien. Exemple: TikTok.

Resum de conceptes per corrents

• Funcionalisme: conductisme, integrats, text, regulació.
• Sociologia de la comunicació: constructivisme, integrats, context, regulació.
• Marxisme: conductisme, apocalíptics, text, canvi.
• Estructuralisme: constructivisme, apocalíptics, context, canvi.