Teories cognitives i aprenentatge significatiu

BRUNER. 2967. COGNITIVISME

Psicologia cognitivista: ciència que estudia processos pels quals la informació dels sentits es transforma, es redueix, s’elabora, es guarda, es recupera i s’utilitza. Característiques generals: conducta observable, rebuig de la introspectiva clàssica (innatisme i empirisme), adaptació de processos mentals, utilització computacional de representacions.

Teories cognitives

• Psicogenètica: Piaget. Coneixement del que s’adquireix i de l’entorn social, predomina la construcció realitzada per part de la persona. Etapa sensorio-motora (0-2 anys), pre-operatòria (2-7), de les operacions concretes (7-12) i operacions formals (12-aduts). El nivell de desenvolupament determina l’organització mental i les possibilitats de raonament i aprenentatge. Relació èxits cognitius i fites lingüístiques.
• Conceptes bàsics:
  • Intel·ligència: mantenir adaptació dels esquemes de la persona en el món en què es desenvolupa
  • Esquemes: representacions del món que l’envolta
  • Equilibració: tendència innata de modificar els esquemes per donar coherència al món que es percep
  • Adaptació: procés que explica el desenvolupament i aprenentatge
  • Assimilació: incorporar nova informació a un esquema ja existent
  • Acomodació: produir canvis essencials a l’esquema per incorporar informació nova
• Teoria dels esquemes: Rumelhart/Norman 1983. Organització de coneixements d’una persona i ús en l’adquisició de coneixements. Aprenentatge mitjançant esquemes. Apropiació de coneixements, augment i ordre d’informació disponible en les persones. Organització jeràrquica del coneixement. Aprenentatge per acumulació, reestructuramet i agregació.
• Teoria de les estratègies d’aprenentatge: Flavell i Wellman 1977. Seqüència de procediments que condueixen a l’aprenentatge. Procediments específics: tàctiques (per respondre a un pla orientat cap a un fi dependent de motius i decisions) requereixen habilitats d’aprenentatge.
• Teoria de la metacognició: Brown 1978. Coneixement que tenim sobre les nostres cognicions: autoreflexiu. La reflexió de les persones sobre els seus propis processos de pensar i aprendre. Tres elements: Tipus d’aprenentatge que implica la tasca, resultat de l’aprenentatge esperat i condicions de l’aprenentatge.
• Teoria de l’aprenentatge significatiu: Ausubel. Explicació teoria del procés d’aprenentatge segons el punt de vista cognoscitiu i tenint en compte els factors afectius. Importància de la manera com s’aprèn. Fonaments: descobrir front recepció i significatiu front mecànic o repetitiu. Condicions: predisposició favorable i significativitat dels continguts. Aprenentatge significatiu: una nova informació es relaciona amb un aspecte rellevant de l’estructura del coneixement. Assimilació: la nova informació s’enllaça amb conceptes existents en l’estructura cognoscitiva de la persona en un procés dinàmic on la nova informació i el concepte surten alterats.
• Ús comunicatius de la llengua: parteix de necessitats dels alumnes, es treballa en comunicació oral (Vigotsky).
• Teoria de l’aprenentatge per descobriment: Bruner. Processament actiu de la informació, cada persona la realitza a la seva manera, és selectiu, es processa i s’organitza individualment. Identifiquen problemes, generen hipòtesi i apliquen conclusions en situacions noves. Ensenyar habilitats de raonament, el mestre planeja acuradament materials i preguntes.
• Raonament inductiu: del particular al general, estimula als alumnes per usar la intuïció, imaginació i creativitat.
• Representació enactiva: el subjecte representa els esdeveniments, fets i experiència mitjançant l’acció/imitació.
• Representació icònica: imaginació, imatges i esquemes espacials per representar l’entorn, requereix nivell de desenvolupament i pràctica motrius.
• Representació simbòlica: va més enllà de l’acció i la imaginació. Símbols per representar el món, sovint són abstraccions que no tenen perquè copiar la realitat.
• Teoria de la bastida: Bruner. Forma de descobriment guiat que va portant de manera espontània el procés de construcció del coneixement. Potencia aprenentatges actius, fomenta la companyia i el treball en equip. Avantatges: aprendre procediments, produeix automotivació i enforteix l’autoestima, desenvolupa capacitat crítica, responsabilitza a l’alumne/a del seu procés d’aprenentatge. Inconvenients: difícil d’utilitzar amb grans grups, necessita material per desenvolupar les activitats, pot provocar situacions de bloqueig, requereix molt temps del professorat.