Teoria univers polsant
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 11,46 KB
L'exploració del Sistema Solar:
- Antiguitat: l'home s'ha fixat en l'espai, inclús ha adorat els cossos estelars:
- Sol
- Lluna
- Mercuri, Venus, Mart, Júpiter
- Invenció del telescopi (1610) --> varen poder descobrir 4 satèl·lits de Júpiter
--> els cràters de la lluna
--> les taques solars
- Descobriments amb telescopis més avançats:
- Urà (1781)
- Neptú (1846)
- Els onjectes transnepturians
- Cometes
- Planetes nans --> Plutó (1930), Caront (1978), Eris (2005)
Dinàmica de l'univers:
Galileo Galilei va observar estrelles, Galàxies...
En girar la Terra, tarda 250 milions/anys llum.
Expansió de l'univers:
Efecte Doppler--> moviment de les Galàxies
- Les Galàxies s'allunyen
- La velocitat de les Galàxies és major quan més allunyades estan (demostra l'expansió de l'univers).
Al 1965 es registra el "so" del big-bang
.
.
Els càlculs físics situen al Big.Bang uns 14000 anys enrere.
Als 2004 es detecta per primera vegada aquesta radiació que demostra la Teoria del Big-Bang
.
.
Al Març del 2014, es dona l'evidència de que el Big-Bang va ocórrer.
Big Rip:
és una hipòtesicosmològica sobre el destí final de l'univers, segons la qual, tota la matèria que compon l'univers, des dels estels i les Galàxies fins als àtoms i les partícules subatòmiques, s'està separant progressivament a causa de l'expansió de l'univers i aquest procés es prolongarà indefinidament en el futur. Segons la teoria del Big Bang, l'univers està en constant expansió gràcies a la gran explosió i la força gravitacional d'atracció entre les Galàxies, però la veritat és que això no pot continuar sempre, ja que després de l'explosió l'univers comença a refredar i fer-se menys dens.
Big Crunch:
és una de les teories que es barregen sobre la destinació final de l'univers. Proposa un univers tancat, l'expansió s'aniria frenant a poc a poc fins a tornar al punt original. D'aquesta manera, l'univers es comprimiria i condensaria, pel que la seva matèria acabaria concentrant en un sol punt previ, similar a l'existent abans del Big Bang.
FORMACIÓ DEL SISTEMA SOLAR:
Fa 4600 milions d'anys, a través d'un núvol de pols interestelar començà a girar sobre si mateix per atracció gravitatòria (deguda a l'explosió d'una supernova).
La major part de la matèria es concentrà en el punt mig i es formà el Sol (format principalment d'H i He).
- La matèria de l'exterior va xocant i reuneix fragments cada vegada més grans (PLANETES). Ex: la Terra.
- Com a conseqüència d'un meteorit, es crea la superfície de la Terra.
- Després començà a donar voltes, i a través d'això es formà el que anomenem la Lluna.
LES CAPES DE LA TERRA:
- El pou més profund a la Terra arriba a uns 13000 m., i es troba a la Península de Koala (Rússia).
- Al comprovar amb el radi de la Terra (aprox. 7000 km) només coneixem la superfície.
- COM CONEIXEM LES CAPES DE LA TERRA?
- Mesures directes X
- Mesures indirectes:
- La temperatura augmenta cap a l'interior de la Terra (OBSERVACIÓ DELS VOLCANS: lava a uns 1000ºC aprox.), (Cada 100 m. La temperatura augmenta uns 3ºC).
- Camp magnètic (Ferro)--> els electrons en moviment d'elements químics com el Ferro--> DEDUCCIÓ (a l'interior de la Terra hi ha Ferro).
- Estudi dels Meteorits --> parts més internes trobam: Ferro i Níquel --> parts més superficials: Silici
- Estudi d'ones sísmiques.
L'estudi de la velocitat i la trajectòria d'aquestes ones sísmiques ens permet deduir que:
- La capa més externa (Escorça) arriba fins 12-35 km.
- La capa de després de l'escorça (Mantell) aprox. 2900 km.
- La capa més interna (Nucli) --> nucli extern (líquid)
--> nucli intern (sòlid)
LA TECTÒNICA DE PLAQUES:
És una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.
l'origen de les plaques es Déu a corrents de convecció a l'interior del mantell que fragmenten la litosfera. Els corrents de convecció són patrons circulatoris que es presenten en fluids que s'escalfen en la seva base. En escalfar-se la part inferior del fluid, es dilata i aquest canvi de densitat produeix una força de flotació que fa que el fluid calent pugi cap a la superfície.
Indicis de la tectònica de plaques:
- Els perfils d'Àfrica i Amèrica del Sud encaixaven com les peces d'un trencaclosques.
- També encaixaven diverses formacions geològiques.
- Els fòssils anteriors a 150 milions d'anys també eren els mateixos.
- Les roques de l'escorça oceànica són menys antigues que les roques de l'escorça continental.
Teoria de la tectònica de plaques:
Explica que està formada per unes plaques sòlides ió rígides de la litosfera que comprenen l'escorça i la part superior del mantell.
- L'astenosfera (a continuació de la litosfera) es troba a altes temperatures que provoquen Corrents de Convecció: desplacen les plaques de la litosfera (fosses oceàniques i dorsals)
.
.
Fosses oceàniques--> plaques les quals són convergents.
Dorsals--> plaques les quals són devergents.
Evidència de la teoria de la tectònica de plaques:
Els costats d'una dorsal oceànica es separa entre 2-10 cm. Cada any.