Teoria Psicoanalítica de Freud: Conceptes Clau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,73 KB

Teoria Psicoanalítica

L'inconscient

Freud va descobrir l'inconscient mitjançant la hipnosi. Va començar a hipnotitzar els seus pacients i, mentre estaven hipnotitzats, els animava que parlessin lliurement d'ells mateixos i de les circumstàncies que rodejaven el començament dels seus símptomes. Va trobar alguns pacients amb dificultat per a la hipnosi i va utilitzar la tècnica de l'associació lliure.

La personalitat

Segons Freud, la personalitat humana (sentiments, desigs, idees) s'origina en un conflicte entre els impulsos biològics agressius, de recerca del plaer, i les limitacions socials que ens frenen. La personalitat és el resultat dels nostres esforços.

Aquest conflicte se centra en tres sistemes: l'allò, el superjò i el jo.

  • L'allò és una reserva d'energia psíquica inconscient, que tracta constantment de satisfer els impulsos primaris bàsics orientats cap a la supervivència, la reproducció i l'agressió, opera sobre el principi del plaer.
  • Quan el jo es desenvolupa, el nen petit aprèn a tractar amb el món real. El jo opera sobre la base del principi de la realitat. És el braç executor de la personalitat.
  • El superjò és la veu de la consciència, que obliga el jo a considerar no solament allò que és real, sinó allò que és ideal. Busca la perfecció i jutja els nostres actes.

Etapes del desenvolupament psicosexual

  • Etapa oral (0-18 mesos): Els plaers sexuals del nen es concentren en actes voltant de la boca, com xumar, mossegar i mastegar.
  • Etapa anal (18-36 mesos): Els músculs dels esfínters adquireixen sensibilitat i arriben a ser controlables, i la retenció i l'eliminació de l'intestí i la bufeta es converteixen en una font de gratificació.
  • Etapa fàl·lica (3-6 anys): La zona de plaer es desplaça cap als genitals. Els barons busquen l'estimulació genital i desenvolupen desigs sexuals inconscients en relació amb la mare.

Mecanismes de defensa del jo

Freud va proposar que el jo es protegia de l'ansietat amb uns mecanismes que reduïen de diferents maneres, mecanismes de defensa del jo:

  • Repressió: Exclou de la consciència els pensaments i els sentiments que provoquen ansietat. La repressió sexual no consisteix a córrer darrere de les persones amb intencions sexuals, sinó a amagar de la nostra consciència aquests pensaments.
  • Regressió: És la tendència a retrocedir cap a una etapa anterior i més infantil del desenvolupament. Exemple: el nen que afronta l'ansietat dels primers dies d'anada a l'escola xuclant-se el dit.
  • Projecció: És molt usual a la psicoanàlisi. Consisteix a disfressar els impulsos amenaçadors atribuint-los a altres persones. Exemple: que et diguin alguna cosa i contestar "no em posis nerviós" i contestes això perquè estàs desbordat.
  • Racionalització: Ens permet generar inconscientment explicacions autojustificatives. Exemple: les persones que beuen poden atribuir el fet que així són més sociables.
  • Desplaçament: Consisteix a desviar uns sentiments o impulsos agressius cap a un objecte psicològicament més acceptable que el que l'ha originat. Exemple: el teu superior et fa la guitza i desplaces el teu cabreig amb el teu germà.
  • Sublimació: Quan tenim sentiments amorosos o agressius que no els podem satisfer, els substituïm per una activitat que sigui més tolerable. Exemple: tens una fantasia eròtica amb algú i substituir-ho per fer esport.

Entradas relacionadas: