Teoria de les Idees de Plató: Metafísica, Coneixement i Política

Teoria de les Idees de Plató

Context Històric

Plató (427aC - 347aC), d'origen aristocràtic i amb influència política a Atenes, va viure la decadència del règim de Pèricles i la Guerra del Peloponès. Després de la derrota atenesa el 404aC, els espartans van imposar el govern autoritari dels Trenta Tirans, format per atenesos exiliats durant la democràcia. Aquest règim va durar fins al 399aC, quan es va restaurar la democràcia. Durant aquest període, el seu mestre Sòcrates va ser condemnat a mort, un fet que va impactar profundament Plató. Després d'un període de viatges, va tornar a Atenes el 387aC i va fundar l'Acadèmia, la seva escola de filosofia, on ensenyava matemàtiques, filosofia i gimnàstica a través del diàleg. La seva primera obra, l'Apologia de Sòcrates, defensa el seu mestre i explica el seu judici. Els diàlegs de Plató es classifiquen en tres etapes: joventut (filosofia de Sòcrates), maduresa (la seva pròpia filosofia) i vellesa (crítica a la seva filosofia).

Teoria de les Idees

La filosofia platònica es basa en la Teoria de les Idees. Per entendre-la, cal considerar el context filosòfic de l'època. Els filòsofs de la naturalesa buscaven explicar la physis a partir d'elements materials, eterns i immutables. Els sofistes, centrats en l'ésser humà, defensaven la relativitat dels valors, mentre que Sòcrates afirmava la seva immutabilitat i l'accés al coneixement veritable a través de la raó. Plató buscava un principi etern i immutable per explicar la realitat, i el va trobar en les Idees (eidos = forma), que són immaterials. El Món Sensible (MS), percebut pels sentits, és material, canviant i mortal, una còpia imperfecta del Món de les Idees. Les Idees són l'essència, la causa i el principi de tot el que existeix al MS. El MS s'aprecia amb els sentits, donant lloc a l'opinió, un coneixement canviant i imperfecte. El Món de les Idees s'aprecia amb la raó, que proporciona la ciència, un coneixement veritable, únic i etern.

Procés de Coneixement

El procés de coneixement és gradual. Plató divideix el món en el MS (sentits, opinió) i el Món de les Idees (raó, ciència). L'ésser humà està compost per cos (sentits, MS, material i mortal) i ànima (raó, immortal i preexistent). L'ànima, abans d'unir-se al cos, existia al Món de les Idees. En néixer, oblida aquest coneixement i queda immersa en els desitjos del cos. El procés d'alliberament de l'ànima s'inicia quan la bellesa d'alguna cosa desperta un record de les Idees. S'experimenta eros (amor), un anhel de retornar a l'origen. L'ànima busca alliberar-se del cos i les seves limitacions, purificant-se de desitjos i opinions per aconseguir el coneixement veritable. El coneixement és reminiscència, un record del que l'ànima ja sabia. Aquest procés és teòric (coneixement veritable) i pràctic (estil de vida).

Política

La política era una preocupació central per a Plató, influït pel seu origen aristocràtic i el context polític turbulent que va viure. Plató criticava la degradació de la polis atenesa i atribuïa part de la crisi a la visió relativista dels sofistes. Creia en la possibilitat d'un coneixement veritable que permetés una política i una ètica justes i permanents. El seu objectiu era una polis justa i ordenada, on cada membre tingués el seu lloc. Aquest ideal polític, tot i no ser escrit de forma sistemàtica, va ser un projecte que Plató va intentar dur a la pràctica.