Teoria Crítica i Marxisme: Influència en els Mitjans

Teoria Crítica i Marxisme

El marxisme sociològic proposa que tota estructura social depèn del que anomenem "infraestructura" (mode de producció). Aquesta condiciona totes les relacions socials. Els autors marxistes proposen que s'ha de canviar del capitalisme al comunisme. El marxisme té una derivada política que concreta com aconseguir el pas i la transformació d'una infraestructura a una altra. Alguns autors consideren els mitjans de comunicació com un dels instruments de les classes dominants per tal de mantenir aquest mode de producció (capitalisme). Els autors marxistes creuen que els mitjans tenen un funcionament que pot ser molt influent, basat en l'estímul-resposta. Creuen que cal el control dels mitjans per provocar el canvi en la societat. És una tradició europea. L'origen marca unes diferències.

Escola de Frankfurt

Els autors que des de 1930 estaven a l'Institut d'Investigació Social de la Universitat de Frankfurt, dirigit per Max Horkheimer, intenten aplicar la base científica del marxisme en l'estudi dels mitjans de comunicació. Els autors comparteixen que tots són jueus. Amb l'ascens del nazisme, es veuen obligats a fugir als EUA. Entren en contacte amb les aportacions del funcionalisme. Es pregunten com pot ser que la societat alemanya hagi canviat tant per ara voler exterminar una ètnia sencera. La resposta la troben en els mitjans de comunicació, amb la propaganda nazi i la victimització del poble jueu.

3 Idees del Marxisme

• Idea de la indústria de la cultura (Max Horkheimer / Theodor Adorno): Són els primers a avisar del perill que suposa per a la cultura aplicar una lògica industrial capitalista en la seva producció, tal com fan els mitjans de comunicació. Aquesta lògica capitalista aplicada a la producció suposaria un doble perill:
  1. La cultura treballa amb la consciència; la distribució massiva dels mateixos continguts podria provocar una homogeneïtzació del pensament de la població, amb la consegüent pèrdua de llibertat dels individus.
  2. La lògica capitalista limita la creativitat dels autors. La cultura perd el seu valor, la destrueixen. Els autors no busquen ideals, sinó satisfer els interessos del públic. Cultura de masses o "pseudocultura". Els mitjans es transformen en un instrument de dominació simbòlica. Els mitjans de comunicació ens estan enganyant.

Walter Benjamin

A L'obra d'art a l'era de la seva reproductibilitat tècnica, parla del fenomen del trencament de l'aura. És l'experiència derivada d'una obra d'art que comparteixen l'autor i els espectadors, derivada de "l'ara i aquí", de la presencialitat. La fotografia trenca amb aquesta aura, amb l'experiència de la presencialitat. Per exemple, veure una òpera per televisió o anar al Liceu. Hi ha una aura en compartir i experimentar l'obra en presencial, però es trenca quan usem un mitjà de comunicació per retransmetre-la.

Herbert Marcuse

A la Teoria de la societat unidimensional, autor de la segona generació de l'Escola de Frankfurt, proposa que la indústria de la cultura acaba per transformar les consciències individuals de forma total i conduir totes les activitats humanes a la lògica de mercat (fer la mínima inversió per obtenir la màxima rendibilitat), i que acaba condicionant la religió, la família, les parelles, etc.

Imperialisme Cultural

H. Schiller

A la Teoria del complex industrial militar, va estudiar la propietat dels mitjans de comunicació als EUA i va arribar a la conclusió que la indústria de la comunicació treballa de forma conjunta amb empreses que investiguen en col·laboració amb l'exèrcit americà. Observava que algunes de les tecnologies fetes per a l'ús militar després tenen un ús civil en els mitjans de comunicació de masses, cosa que provoca que des dels mitjans dels EUA hi hagi molt poca crítica a les polítiques militaristes del seu govern.

A. Mattelart

A Publicitat global, diu que les grans multinacionals que controlen la majoria d'inversió publicitària en el món acaben provocant que els continguts dels mitjans siguin iguals. Els europeus estem sotmesos a un domini cultural dels EUA a causa de la pressió de la indústria publicitària. Per exemple, Disney Channel proposa sèries que s'allunyaven de les realitats europees, orientals, etc., però s'imposen per la pressió publicitària, interessats que els seus continguts estiguessin associats a certs models socials.

Glasgow Media Group

Fan recerca sobre els informatius de la BBC. Aquests estudis són titulats "Bad News". Van veure que els informatius donaven més importància a les notícies que tenien com a origen una font institucional o oficial. Per què? Estrictament, és una mala praxi periodística. Els de la BBC recorrien a informació de les fonts oficials, ja que s'adaptaven millor a la producció comunicativa, en comparació amb la pròpia redacció de la cadena. Anys després de l'estudi i de possibles solucions i readaptacions, es va treure "More Bad News", ja que les fonts oficials continuaven tenint més rellevància i poder d'adaptació que no pas els professionals o el mode de producció de la BBC, empresa òptima i referent en la comunicació.