Teoria Aristotèlica i Pensament Medieval

Estructura de la Realitat i Interpretació de la Naturalesa

La Teoria Aristotèlica del Moviment

Definició del moviment en termes de potència i acte, classificant-lo en canvi substancial (generació i corrupció de les substàncies) i accidental (quantitatiu, qualitatiu i local).

La Composició Hilemòrfica de les Substàncies Naturals

Teoria segons la qual les substàncies naturals estan composades de matèria i forma. Davant el corrent agustinià, Sant Tomàs d'Aquino es manté fidel a l'aristotelisme, que afirma que les substàncies immaterials són formes sense matèria.

La Distinció entre Substàncies i Accidents

Les substàncies materials, composades de matèria i forma, són subjectes de propietats accidentals.

La Doctrina de les Quatre Causes

Causes material, formal, eficient i final, amb la consegüent interpretació teleològica de la naturalesa pròpia d'Aristòtil. Aquesta interpretació afirmava que la causa final es correspon amb la funció pròpia de cada ésser viu. Tota la naturalesa tendeix cap al seu propi fi, tot ésser tendeix a realitzar l'essència o forma que li correspon. D'aquesta concepció es deriva que a la naturalesa existeix un ordre, una legalitat o regularitat. Igualment, no pot existir qualsevol tipus de fenomen, sinó només aquells que la legalitat natural permet.

Dualitat de Naturaleses

L'ordre natural aristotèlic es correspon amb les lleis que les ciències naturals observen en els fenòmens naturals. L'acció divina és la causa sobrenatural de les alteracions que van més enllà o surten de l'ordre de les lleis naturals.

S'afirma un doble ordre de veritats cognoscibles per l'home:

• Les veritats racionals (pròpies del sistema natural aristotèlic)
• Les veritats sobrenaturals (pròpies de la teologia)

Les Cinc Vies per Demostrar l'Existència de Déu

Via del Moviment

Si tot el que es mou és mogut per un motor (causa), és necessari que existeixi un primer motor (Déu) que mou els altres sense ser mogut per cap altre.

Via de la Causalitat Eficient

Donat que en la naturalesa res és causa de si mateix, és necessari acceptar l'existència d'un ésser (Déu) que sigui causa de tota la resta.

Via de la Contingència

L'existència d'éssers contingents (que ara existeixen, ara no) requereix l'existència d'un ésser necessari, que és Déu.

Via dels Graus de Perfecció

Donat que en la naturalesa hi ha graus de perfecció, ha de pressuposar-se l'existència de la màxima perfecció (Déu).

Via de l'Ordre

Donat que en la naturalesa hi ha éssers que tendeixen cap a un fi, sense ser-ne conscients, és necessari suposar l'existència d'un ésser (Déu) que els dirigeixi cap al seu propi fi.

Teoria del Coneixement i Antropologia

Seguint Aristòtil, i a diferència de Sant Agustí, Sant Tomàs admet la necessitat de l'experiència en el coneixement. En relació amb l'antropologia, accepta la definició aristotèlica de l'ésser humà com a unió substancial entre cos i ànima, afirmant que aquesta podia subsistir sola, un cop mort el cos.

L'Humanisme i la Revolució Científica

Al segle XV, amb la caiguda de Constantinoble, els savis van marxar a Itàlia, donant lloc a l'humanisme. Aquest comporta una nova manera d'entendre l'ésser humà i la seva relació amb Déu, desembocant en la Reforma religiosa del protestantisme. La Revolució Científica comporta una nova manera d'estudiar la natura i desemboca en el naixement de la ciència moderna. El naixement de la ciència política, amb la nova configuració política, fruit de l'esfondrament de la societat feudal i l'aparició del mercantilisme, condueix a l'aparició d'un saber específic i autònom, del qual Maquiavel serà el màxim exponent. L'humanisme trenca amb la concepció medieval teocèntrica. Amb l'humanisme, el centre de tota la realitat és l'home (visió antropocèntrica). Aquesta interpretació representa el descobriment de la subjectivitat humana i l'exaltació de la raó.

Es recupera el pensament de Plató i Aristòtil, així com el de matemàtics i astrònoms com Arquimedes o Ptolemeu.

Acadèmia Platònica de Florència

Es dedica a la traducció d'obres de Plató per recuperar el veritable pensament platònic. S'acaba creant un nou platonisme, caracteritzat per l'exaltació de la bellesa i l'harmonia com a valor propi de la realitat (Leonardo da Vinci, Galileo, Copèrnic, Kepler, Ficino).

L'Aristotelisme de la Universitat de Pàdua

Recuperació de l'obra aristotèlica, amb Pomponazzi com a principal intèrpret.

Altres Escoles i Autors

Es recuperen escoles hel·lenístiques com l'estoïcisme, l'epicureisme o l'escepticisme.

L'Humanisme i la Reforma Protestant

En el pla teològic i religiós, l'humanisme comporta noves maneres d'interpretar el cristianisme (Erasme de Rotterdam). En aquest procés apareix el protestantisme.

La Reforma Protestant

Luter genera un moviment reformista que intenta desvincular-se de l'autoritat de l'Església i busca el recolzament dels poders polítics.

Principis Doctrinals del Protestantisme

• Consideració exclusiva de la Bíblia com a únic vehicle de revelació.
• Oposició entre Déu i l'home (tot allò que té regust humà, també l'Església com a estructura, no és cristià per al protestantisme).
• Joan Calví: predica la sobirania de Déu, la predestinació i la irresistibilitat de la gràcia. Promou un model social teocràtic.

Tesis del Protestantisme que l'Enfronten amb el Catolicisme

• Justificació per la fe: la religiositat es basa en la relació amb Déu, per mitjà de la fe, sense la intervenció de l'Església.
• Sacerdoci universal: el creient es pot salvar per la fe i convertir-se en el seu propi sacerdot. S'invaliden els sagraments impartits pels sacerdots, la intercessió dels sants, etc.
• Autoritat de la Bíblia: única font d'inspiració cristiana. La interpretació de la Bíblia queda a càrrec de la consciència individual.

Maquiavel i el Realisme Polític

Característiques del Bon Governant

Un príncep intel·ligent intenta conciliar els interessos del poble, la noblesa i ell mateix. Aquesta aliança és un instrument per als seus propis fins i la pot trencar a conveniència. El príncep ha de tenir humanitat, sagacitat i força de caràcter, i n'ha de fer ús segons les circumstàncies. No s'ha de confondre aquesta pràctica racional de la força amb un domini despòtic. El príncep ha d'estar preparat per fer ús de la violència si cal, però sempre s'ha de mostrar humà davant del poble.

El Realisme Polític

Maquiavel estudia els mecanismes reals del poder. Anomena virtuts polítiques a les estratègies que permeten al polític conservar el poder, sent eficaç i cercant el bé de la república.

Ingredients de la Política: Virtut i Fortuna

Les repúbliques s'assemblen a organismes vius. En aquest procés intervé la virtut, força vital que permet el funcionament i la permanència com a societat organitzada. És la capacitat política per actuar amb força i astúcia per mantenir la república sana. La seva finalitat és l'exercici de la llibertat i l'autonomia de tots els membres de la república. Cal intentar mantenir-la per mitjà d'una organització correcta que eviti la intervenció de la fortuna, força cega a la qual els homes no es poden oposar.

Comparació amb la Teoria Política de Plató

Plató té com a model de societat una utopia justa i perfecta, regida per l'interès de sostenir la societat. Coincideix amb Maquiavel en la divisió per estaments (governants, protectors i productors). Per a Plató, cada classe té una virtut pròpia. Per a Maquiavel, la virtut del govern fa que cadascú accepti i compleixi les lleis.

El Maquiavel·lisme

L'ús de la força com a recurs per mantenir l'estabilitat de l'estat s'ha associat a Maquiavel, fins i tot per justificar excessos de poder i violència. Se li atribueix l'expressió "el fi justifica els mitjans". Per a Maquiavel, el fi justifica els mitjans només quan es tracta d'assegurar l'estabilitat de l'estat. El terme "maquiavèl·lic" designa una conducta immoral i interessada.

Guillem d'Ockham i la Crisi de l'Escolàstica

Guillem d'Ockham (1290-1349) reclama la separació entre raó i fe. La filosofia ha de tenir coneixement a partir de l'experiència (empirisme). Per abstracció dels éssers particulars, extreiem conceptes universals que són els noms (nominalisme). Principi d'economia: cal no multiplicar els universals. Navalla d'Ockham: eliminar tot allò que no tingui una referència a una realitat concreta. Així, la filosofia es simplifica i s'assembla més a la ciència.