Teixits, Sistema Nerviós i Funcions del Cos Humà

Teixits

Definició i Classificació

Els teixits són agrupacions de cèl·lules semblants que cooperen per complir una funció comuna. En els organismes pluricel·lulars, l'associació de diverses cèl·lules forma un organisme. Els teixits estan formats per cèl·lules i matriu, importants per a l'estructura i la funció dels teixits.

Hi ha quatre tipus principals de teixits:

• Teixit de revestiment: Recobreix la superfície exterior del cos i les seves cavitats i conductes interns. Inclou el teixit epitelial i el teixit glandular.
  • Teixit epitelial: Format per cèl·lules molt juntes, amb una membrana basal profunda que les manté unides i una matriu intercel·lular molt escassa. No hi ha vasos sanguinis entre les cèl·lules. Hi ha tres variants:
    • Epiteli monoestratificat: Format per una sola capa de cèl·lules, generalment aplanades.
    • Epiteli pluriestratificat: Format per diverses capes de cèl·lules.
    • Epiteli prismàtic: Totes les cèl·lules toquen la membrana basal.
  • Teixit glandular: Cèl·lules especialitzades en la producció de substàncies. Poden ser intercalades en l'epiteli i es classifiquen com a exocrines (segreguen substàncies a l'exterior del cos o a les cavitats i conductes interns) i endocrines (segreguen substàncies a la sang).
• Teixit muscular: Cèl·lules anomenades miocits, especialitzades en la contracció. Hi ha tres tipus: teixit muscular estriat, teixit muscular llis i teixit muscular cardíac.
• Teixit nerviós: Cèl·lules especialitzades en la conducció d'impulsos elèctrics a molta velocitat. Les cèl·lules transmissores són les neurones, i les que les envolten, les protegeixen i les alimenten són les cèl·lules de la neuròglia.
• Teixit connectiu: Uneixen els teixits anteriors, els donen rigidesa i protecció. Inclou:
  • Teixit conjuntiu: Poques cèl·lules i una matriu intercel·lular amb fibres elàstiques i de col·lagen.
  • Teixit adipós: Les cèl·lules estan ocupades per vacúols enormes plens de greix.
  • Teixit ossi: Component principal dels ossos.
  • Teixit cartilaginós: Més flexible però menys resistent que el teixit ossi.
  • Sang: Una matriu intercel·lular líquida i sense fibres.

Òrgans, Aparells i Sistemes

Els òrgans estan formats per un conjunt de teixits que cooperen per dur a terme una funció comuna. Els òrgans s'agrupen en aparells, que són conjunts d'òrgans coordinats per dur a terme una funció determinada i comuna. Els sistemes estan formats principalment per un sol teixit.

El Sistema Nerviós

El sistema nerviós coordina les tasques i regula totes les funcions dels òrgans del cos.

L'Estructura de la Neurona

• Cos cel·lular: Conté el nucli de la cèl·lula i la majoria d'orgànuls.
• Dendrites: Prolongacions cel·lulars curtes i ramificades per on entren els impulsos nerviosos a la neurona.
• Axó: Prolongació més gran i llarga (més d'un metre de longitud).

Els axons i les dendrites estan recoberts per un aïllant anomenat beina de mielina. La xarxa neuronal està formada per circuits d'axons i dendrites que recorren plegats un trajecte determinat.

Substància Blanca i Grisa

• Substància blanca: Formada principalment pels axons. La coloració blanquinosa la produeix el recobriment de mielina i es troba a la profunditat de l'encèfal.
• Substància grisa: Constituïda per cossos neuronals i dendrites curtes. Es troba en diversos llocs del sistema nerviós.

Tipus de Neurones i les Seves Funcions

La neurona és una cèl·lula especialitzada en la transmissió d'impulsos elèctrics a molta velocitat i distància. Hi ha tres tipus de neurones:

• Neurones sensitives o aferents: Transmeten sensacions des dels òrgans dels sentits fins al sistema nerviós central.
• Neurones motrius o eferents: Transmeten respostes des del sistema nerviós central fins als diversos òrgans.
• Neurones de connexió o interneurones: Reben informacions, les elaboren i estableixen la resposta.

La Sinapsi: La Connexió entre les Neurones

Les neurones no es toquen entre elles, sinó que deixen petits espais anomenats espais sinàptics. L'impuls nerviós, per transmetre's, ha de saltar d'una neurona a la següent. Aquest salt s'aconsegueix perquè la neurona transmissora aboca neurotransmissors a l'espai sinàptic, que arriben als receptors apropiats de la neurona receptora i provoquen un impuls nerviós nou.

Sistema Nerviós Central (SNC)

Receptors i Resposta

• Receptors: Neurones aferents. Poden ser externs (sentits) o interns (sentit de l'equilibri).
• Resposta: Neurones eferents. Actuen sobre òrgans efectors com els músculs i les glàndules.

L'Encèfal

• Telencèfal: Substància grisa a l'exterior i substància blanca a la part interna, recorregut per circumvolucions cerebrals. Controla les funcions superiors: voluntat, intel·ligència, llenguatge.
• Diencèfal: Inclou l'hipotàlem, que està connectat a la glàndula hipòfisi, segrega hormones i controla altres glàndules.
• Mesencèfal: Controla els moviments oculars i altres funcions.
• Metencèfal o cerebel: Controla els moviments apresos i el manteniment de la postura (per exemple, caminar).
• Mielencèfal o bulb raquidi: S'encarrega dels moviments de les vísceres i controla alguns reflexos (per exemple, vomitar, tossir).

Medul·la Espinal

La medul·la espinal és una espècie de carretera per on passen els nervis de pujada i de baixada. Els reflexos nerviosos depenen de la substància grisa de la medul·la espinal.

El Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

El sistema nerviós perifèric és el conjunt d'axons recoberts per cèl·lules de Schwann. Inclou:

• Nervis sensitius: Porten la informació al sistema nerviós central.
• Nervis motors: Porten la resposta des del sistema nerviós central.
• Nervis mixtos: La informació circula en els dos sentits.
• Nervis cranials: Neixen dels centres encefàlics.
• Nervis raquidis: Parteixen de la medul·la espinal.

L'Emissió d'una Resposta

• Sistema nerviós autònom o visceral: S'encarrega de les funcions involuntàries (per exemple, moviments de l'intestí, ritme cardíac).
• Sistema nerviós simpàtic: Prepara l'organisme per enfrontar-se a una amenaça, sigui lluitant o fugint.
• Sistema nerviós parasimpàtic: Permet la relaxació després de l'alarma i restaura la situació prèvia. Deprimeix la respiració i el bombament cardíac.