Tectònica de Plaques i Vulcanisme: Límits, Erupcions i Riscos

Límit Divergent: Separació de Plaques

Les plaques tectòniques se separen.

Continental

En litosferes continentals, els corrents de convecció del mantell estiren l'escorça, provocant falles i terratrèmols. Això pot portar a la formació de rifts continentals, volcans i, eventualment, a la creació d'un nou oceà entre continents.

Oceànic

En litosferes oceàniques, es formen dorsals oceàniques. Materials del mantell ascendeixen en forma de magma per les fissures creades. Al llarg d'aquests límits es forma constantment nova litosfera oceànica, donant lloc també a falles transformants.

Límit Convergent: Col·lisió de Plaques

Les plaques tectòniques són empeses una contra l'altra.

Convergència Continental-Oceànica (C-O)

Una placa oceànica (més densa) convergeix amb una de continental (menys densa), produint una zona de subducció on la placa oceànica s'enfonsa sota la continental. Això provoca la formació de serralades (com els Andes), arcs volcànics continentals i fosses marines.

Convergència Oceànica-Oceànica (O-O)

Dues plaques oceàniques xoquen. La més antiga i freda (més densa) subdueix sota l'altra, formant una zona de subducció. El magma generat travessa la litosfera superior i dóna lloc a arcs d'illes volcàniques (com el Japó) i fosses marines.

Convergència Continental-Continental (C-C)

Dues plaques continentals xoquen. Com que ambdues tenen baixa densitat, cap no subdueix fàcilment. La col·lisió provoca un engruiximent de l'escorça, formant serralades muntanyoses molt altes (com l'Himàlaia). Les roques en profunditat poden patir metamorfisme i fusió parcial, formant plutons.

Què és un Volcà?

Un volcà és una fissura o orifici de l'escorça terrestre a través del qual s'emeten gasos, lava (roca fosa) i fragments de roca (piroclasts) a temperatures elevades des de l'interior de la Terra.

Origen del Magma

El magma es forma per la fusió parcial de roques a la litosfera o al mantell superior (astenosfera), generalment a causa de l'augment de temperatura, la disminució de la pressió o l'addició de volàtils (com l'aigua).

Regions Volcàniques Principals

• Dorsals oceàniques: Límits divergents on l'escorça oceànica se separa.
• Rifts continentals: Límits divergents on l'escorça continental se separa.
• Arcs volcànics continentals: Zones de subducció on una placa oceànica s'enfonsa sota una continental.
• Arcs volcànics insulars (o d'illes): Zones de subducció on una placa oceànica s'enfonsa sota una altra placa oceànica.

Punts Calents (Hotspots)

Els punts calents estan associats a l'existència de plomalls tèrmics (columnes ascendents de material calent) al mantell. Aquests provoquen un augment de la temperatura a les roques superiors, formant magma. El magma puja a través de la litosfera i forma un volcà a la superfície. Com que les plaques tectòniques estan en moviment sobre el plomall (que es considera relativament fix), el volcà actiu s'allunya progressivament del punt calent, formant una cadena d'illes o muntanyes submarines volcàniques (com les illes Hawaii).

Tipus d'Erupcions Volcàniques

El tipus d'erupció depèn principalment de la viscositat del magma i la seva capacitat per retenir gasos.

• Erupcions Efusives: Caracteritzades per magmes poc viscosos (basàltics) que flueixen amb facilitat. Els gasos s'alliberen de manera progressiva i tranquil·la. Formen colades de lava extenses.
• Erupcions Explosives: Associades a magmes molt viscosos (rics en sílice) que atrapen gran quantitat de gasos. La pressió acumulada pot provocar explosions violentes que fragmenten el magma i les roques encaixants, generant núvols de cendra i piroclasts. A vegades, el magma viscós pot taponar la xemeneia del volcà, augmentant la pressió interna.

Factors que Afecten la Viscositat del Magma

La viscositat del magma depèn de:

• La composició química (major contingut de sílice implica major viscositat).
• La temperatura (major temperatura implica menor viscositat).
• La presència de cristalls sòlids (augmenten la viscositat).
• El contingut de gasos dissolts.

Tipus de Relleus Volcànics

• Volcans en escut: Grans edificis volcànics amb pendents suaus i molt extensos. Formats per l'acumulació de successives erupcions efusives de lava fluida (basàltica). Ex: Mauna Loa (Hawaii).
• Estratovolcans (o volcans compostos): Volcans cònics, amb forts pendents i molt elevats. Formats per l'alternança de capes de lava solidificada (sovint més viscosa) i dipòsits piroclàstics provinents d'erupcions explosives. Ex: Mont Fuji (Japó), Teide (Canàries).
• Cons d'escòria (o de piroclasts): Monticles cònics de mida relativament petita i pendents pronunciats. Formats per l'acumulació de piroclasts (fragments de lava solidificada expulsats durant erupcions explosives moderades). Sovint tenen una vida curta.
• Doms volcànics: Elevacions en forma de cúpula o tapó. Es formen per l'extrusió lenta de lava molt viscosa que no flueix fàcilment i s'acumula prop del centre emissor. Poden créixer dins de cràters o calderes.
• Calderes: Grans depressions circulars o el·líptiques, amb diàmetres de diversos quilòmetres. Es formen pel col·lapse del cim d'un volcà després d'una gran erupció explosiva que buida parcialment o totalment la cambra magmàtica subjacent.

Formacions Intrusives (Magma Solidificat sota Superfície)

Quan el magma no arriba a la superfície i se solidifica en profunditat, forma estructures intrusives com:

• Dics: Intrusions tabulars que tallen les capes de roca existents.
• Sills (o làmines): Intrusions tabulars que s'injecten paral·lelament a les capes de roca existents.
• Batòlits i Lacòlits: Grans masses de roca ígnia intrusiva.
• Colls volcànics (necks): Conductes solidificats de volcans antics que han estat erosionats.

Riscos Volcànics Associats

Les erupcions volcàniques comporten diversos perills:

• Colades de lava: Fluxos de roca fosa que arrasen i incendien tot al seu pas.
• Fluxos piroclàstics: Núvols ardents de gasos, cendres i fragments de roca a alta temperatura que es mouen a gran velocitat. Són extremadament destructius i mortals.
• Lahars (colades de fang): Mescles d'aigua (de pluja, neu fosa o llacs de cràter) i materials volcànics (cendres, piroclasts) que flueixen ràpidament pels vessants i valls.
• Explosions volcàniques: Poden llançar blocs i bombes volcàniques a grans distàncies.
• Caiguda de cendres i piroclasts: Poden cobrir grans extensions, col·lapsar teulades, afectar la salut (problemes respiratoris), contaminar l'aigua i interrompre el trànsit aeri.
• Emissió de gasos tòxics: Gasos com el diòxid de sofre (SO₂), diòxid de carboni (CO₂) i altres poden ser perillosos per a la salut i el medi ambient.
• Tsunamis: Generats per grans explosions volcàniques submarines o col·lapses d'edificis volcànics costaners.