Tectònica de plaques: moviments i tipus de falles

Capes de la terra

Escorça, Mantell sup, inf, nucli ext, nucl int

Mohorovicic 30, Repetti1000, Gutenberg2900, Lehman5150

Moviment divergent entre plaques. Dorsal oceànica. CONSTRUCTIVA

Moviment de cisallament entre plaques. Falla transformant. PASSIVA

Moviment de convergent entre plaques. Zona de subducció. DESTRUCTIVA

Moviment convergent entre plaques. Origen de col·lisió. COL·LISIÓ

CONSTR: es crea litosfera oceànica nova: dorsal centroatlántica.

DESTR: Es destrueix litosfera oceànica. Costa del Pacífic a l'Amèrica del Sud

De COL: Hi ha col·lisió entre continents. Pirineus.

PASSIU O CONSERVADOR: Falla de San Andrés

PLA DE BENIOFF: són zones de l'escorça terrestre alineades paral·lelament a les fosses oceàniques. Acostumen a produir-se una forta activitat sísmica i vulcanisme associat. Es troben a les vores convergents entre plaques o zones de subducció

EL FIXISME és una creença que diu que les espècies actualment existents han estat bàsicament invariables (sense evolucionar) des de la Creació.

TEORIA DEL MOBILISME diu que els continents i els oceans es podien desplaçar i que fa 300 milions d'anys havien estat units formant una única massa continental, Pangea.

LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES planteja el moviment en plaques i no en continents com ho fa la deriva continental basada en la forma en què encaixen els continents.

Previsió. En què consisteix el risc, com es pot materialitzar i quines zones en resultarien afectades mapes de riscos
Prevenció. Evitar que el risc es materialitzi o minimitzar-ne els danys si s'arriba a materialitzar.
Predicció. Saber amb la màxima antelació possible el moment i el lloc on es materialitzarà un risc sistemes d'alerta primerenca

Un risc geològic és una situació en què un procés geològic pot ocasionar danys sobre les persones o sobre els seus interessos. Sempre és antropocèntric. Té en compte únicament els interessos humans.

Les falles són ruptures de les roques en què hi ha una dislocació dels blocs o llavis. El pla de fractura s'anomena pla de falla.

Normals o directes. Es formen per esforços distensius. El llavi enfonsat recolza sobre el pla de falla i hi llisca a sobre.

Inverses. S'originen per esforços compressius. El llavi enfonsat és sota el pla de falla, el bloc superior és el que s'aixeca.

Transformants. S'originen per esforços de cisallament. No hi ha moviment vertical dels blocs, només horitzontal. El pla de falla acostuma a ser quasi vertical.

Les plaques litosfèriques són essencialment de dos tipus, segons la classe d'escorça que forma la superfície. Hi ha dues classes d'escorça: l'oceànica i la continental. Plaques oceàniques. Estan cobertes íntegrament per escorça oceànica, prima, de composició bàsica: ferro i magnesi dominants.

Escorça Oceànica:
Formada per roques volcàniques (basalts) en superfície i plutòniques (gabres) en profunditat. El seu gruix varia entre 5 i 10 km. - No supera els 180 milions d'anys d'antiguitat. La superfície és molt homogènia (plana abissal). Alterada només per les grans serralades oceàniques (dorsals centrooceàniques) i per les fosses marines.
Escorça Continental: Formada per roques de tot tipus. A les zones més profundes predominen les roques metamòrfiques. Pot arribar a gruixos de 70 km. En els continents podem trobar roques de més de 3.500 milions d'anys d'antiguitat. La superfície és heterogènia: valls, muntanyes altiplans…

EXS:

Escorça oceànica: Es troba al fons dels oceans.
Escorça continental: El seu gruix està entre 25 i 70.
Mantell sup: conté l'astenosfera.
Nucli extern: Se suposa que el seu estat és líquid.
Nucli intern: És sòlid, la seva densitat arriba a 13g/cm3 i es pensa que la seva composició és de silici, ferro i magnesi.

Wegener, deriva, 200M, pangea, serralades, geogràfiques.

1 limit cont, 2 mantell litosf, 3 dorsal oc, 4 corrents de conv ascendents, 5

Els terratrèmols i els volcans apareixen sobretot a les vores de les plaques.
L'edat del basalt és menor a les zones properes a les dorsals.
El gruix de la capa de sediments és més gran a la zona més allunyada de les dorsals.
Les zones sísmicament més tranquil·les estan situades generalment al centre de les plaques.