Tectònica de Plaques: Deriva Continental i Expansió Oceànica
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,92 KB
Tectònica de Plaques
La tectònica de plaques explica els processos geològics interns que afecten la superfície terrestre basant-se en la deriva continental i l'expansió dels fons oceànics.
Deriva Continental
Wegener va proposar que fa 300 milions d'anys només hi havia un continent anomenat Pangea, que posteriorment es va separar.
Proves de la Deriva Continental
- Coincidència en la forma de la costa de continents molt allunyats.
- Similitud de formacions rocoses en continents que ara estan separats.
- Proves paleoclimàtiques.
- Proves paleontològiques.
- Continuïtat de les cadenes de muntanyes en continents diferents.
L'Expansió del Fons Oceànic
Característiques:
- Elevació muntanyosa al centre de la conca oceànica.
- Solc central de la dorsal: Rift.
- Roques volcàniques (basalt).
- Sense sediments.
- Zona d'epicentre de terratrèmols.
Capa de Sediments
- Inexistent a la zona de la dorsal.
- Augment del gruix cap a la capa continental.
Fons Oceànic
- No es troben roques de més de 180 milions d'anys.
- L'edat augmenta de la dorsal fins al continent.
Teoria de l'Expansió del Fons Oceànic
Creació del nou sòl oceànic a partir de la dorsal oceànica. Franges paral·leles i simètriques als dos costats de la dorsal amb la mateixa composició, estructura, edat i orientació magnètica.
Plaques Litosfèriques
- Formades per litosfera.
- Gruix aproximat de 100 km.
- Es desplacen sobre el mantell.
- Continentals, oceàniques i mixtes.
- Límits entre plaques: zones d'una elevada activitat sísmica i volcànica.
Causes del Moviment de les Plaques
- Cèl·lules convectores del mantell: Moviment de material fluid de l'interior de la Terra degut a la temperatura interna. Zones d'ascens, refredament, zones de descens o subducció, nou escalfament.
- Força de la gravetat: Pel desnivell causat pels materials que surten a l'exterior i empenyen els materials més antics.
Tipus de Límits entre Plaques
Límits Divergents
Separació de plaques per formació de nou material (dorsal oceànica).
Límits Convergents
Aproximació i destrucció de litosfera (fosses abissals i arcs d'illes). Subducció o enfonsament d'una placa oceànica enfront d'una placa continental. Serralades produïdes per la col·lisió de dues plaques continentals.
Límits Neutres
Desplaçament lateral, no es crea ni es destrueix litosfera. Existència de falles de transformació.
Límits Divergents: Dorsal Oceànica i Característiques
- Longitud total: 65.000 km.
- Amplada: 4.000 km.
- Alçada: 2.000-4.000 km (Islàndia).
- No contínues, tallades per falles de transformació.
- Rift: Part central de la dorsal oceànica (solc). Zona de creació de nova placa litosfèrica (pujada de magma). Activitat volcànica lenta i constant.
Límits Convergents: Zones de Subducció
Zones de destrucció de litosfera oceànica sota una altra placa. Zones de terratrèmols per deformació i trencament de la placa que se subdueix. Aquesta placa es fon i s'incorpora al mantell, formant magmes que poden ascendir a l'exterior. Com a conseqüència, hi ha una formació de fosses oceàniques, arcs d'illes volcàniques i cadenes muntanyoses recents.
Límits Neutres: Falles de Transformació
No es forma ni es destrueix la litosfera, es conserva l'extensió. Moviment lateral. Zones sísmiques i terratrèmols abundants i superficials (epicentres a 25 km de profunditat aproximadament). Alliberament d'energia acumulada per fregament, deformació i trencaments. Exemple: falla de San Andreas.