Tècniques i Teories de Lideratge: Estils, Teories X i Y, i Lideratge Situacional

Tècniques d'Estils de Lideratge

1. Estil autoritari

El cap determina totes les normes, imposa els seus criteris, estableix l’estratègia que cal seguir, planifica i dissenya el treball, i decideix qui ha de fer-lo. Manté un comportament enèrgic i ferm, i exigeix disciplina i obediència als seus subordinats. El cap mostra una actitud poc amistosa i impersonal, creant ambients de treball poc gratificadors. És el clàssic cap que exerceix de directiu. Resol els problemes pel seu compte i no presta atenció a cap altra idea.

2. Estil democràtic

Les normes es discuteixen i determinen en grup, i el cap només orienta i dóna suport. Jutja amb objectivitat els treballs i crea un ambient de treball agradable i de confiança. Planteja propostes que el grup ha d’avaluar, després pren la decisió que pot reflectir o no les aportacions del grup.

3. Estil *laissez faire* o deixar fer

El grup pren decisions lliurement sense la participació del cap, amb la qual cosa hi ha una absència de lideratge. El cap compila tota la informació i la manté disponible donant una gran llibertat d’acció al grup. No acostuma a comentar els resultats dels membres del grup, ni intenta interferir o participar en l’activitat. Crea un ambient de treball una mica caòtic perquè no hi ha una direcció pròpiament dita. És el cas dels caps que no exerceixen de directius en cap terreny. En realitat, no dirigeix. És el mateix grup el que pren les decisions i controla els resultats.

4. Estil paternalista

Estableix una actitud protectora amb els treballadors, interessant-se pels seus problemes. No obstant, els caps són els que prenen les decisions sense que els altres tinguin cap possibilitat de participar.

5. Estil burocràtic

L’organització estableix una estructura jeràrquica que es regeix d’acord amb unes normes, per la qual cosa es dificulta la comunicació i es creen unes relacions on les regles prevalen sobre la persona.

6. Estil participatiu

Consisteix a compartir la responsabilitat amb els treballadors, consultant-los i incloent-los en l’equip que intervé en la presa de decisions. La participació no tan sols millora el rendiment i la satisfacció, sinó que també tendeix a millorar la producció i la seva qualitat, la motivació, l’acceptació del canvi, l’autoestima, la cooperació, contribueix a reduir conflictes, l’estrès, la rotació i l’absentisme, i a augmentar el compromís personal assolint fites.

Teories de Lideratge

Teoria X

Parteix del fet que si es pensa que les persones són mandroses o irresponsables se les ha de tractar segons aquestes suposicions. En conseqüència, s’ha d’adoptar una actitud despectiva. Aquesta conducta pot provocar que els treballadors creguin que no tenen una autèntica responsabilitat al seu treball, la qual cosa faria necessària la vigilància per aconseguir un rendiment elevat. L’ús exclusiu del principi d’autoritat com a mitjà principal de control estimula la resistència, pot portar a una possible disminució de la producció, i provocar indiferència envers els objectius empresarials i la negativa d’acceptar la responsabilitat personal. Per evitar aquesta situació es proposa la teoria Y.

Teoria Y

La persuasió i l’ajuda professional, juntament amb factors motivacionals, com ara valorar les activitats o propiciar les bones relacions personals, produeixen uns millors resultats que l’ús tradicional de l’autoritat. Amb aquesta teoria s’arriba a un esforç organitzat i humà que promou la realització dels objectius de l’individu i, alhora, de l’empresa.

El lideratge situacional de Paul Hersey i Ken Blanchard

Aquesta teoria es basa en la interacció entre la quantitat de:

1. Direcció que ofereix un líder.
2. Suport socioemocional que proporciona el líder.
3. I el nivell de maduresa que demostra el treballador per desenvolupar una funció que li ha delegat el líder.

Maduresa:

La capacitat i la voluntat de les persones per orientar la seva conducta en relació amb una tasca específica que han de portar a terme. La maduresa té dues dimensions:

• Laboral: que implica experiència prèvia, coneixements del treball i capacitat per complir els objectius.
• Psicològica: que comporta voluntat i motivació per fer alguna cosa sense necessitat d’estímuls externs.

Nivells de maduresa i estil de lideratge