Tècniques de Rescat Aquàtic i Història de la Natació

Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,96 KB

Aproximació, Contacte i Remolc Segons Tipus de Víctima

1. Distrés Aquàtic

  1. M’apropo i controlo; pregunto si pot o no pot continuar.
  2. Si pot, s’agafa de les meves espatlles i m’ajuda en el remolc.
  3. Si no pot, li poso els seus braços sobre les meves espatlles (de cares) i inicio el remolc.
  4. Patada de braça o patada de braça invertida; es portaran més obertes que el distrés per no tocar-se les cames.

Rescat amb material: Li apropo el material (Ex.: llauna entre jo i la víctima) i parlem. Remolc: d'esquena o bé de crol (no el controlo). Si vaig més just de forces podem agafar tots dos de les nanses de la llauna i nedar d'esquena.

2. Víctima Activa

  1. Vaig per darrera, l’agafo per les aixelles i parlo amb ell. Remolc per les aixelles.
  2. Si està molt agitat utilitzaré la tècnica del braç rodat: agafo el seu braç i li poso a l’esquena doblegat tot fent que dono gas pel canell. L’altre braç el passaré per l’espatlla de la víctima per a controlar la barbeta. Remolc d’esquenes amb peus braça invertit.

Variant: Si el socorrista està cansat canvia de braç de darrera tot col·locant-se de costat i fent patada tisores i ajudant-se del braç lliure.

Rescat amb material: Cara a cara li dono el material; si no col·labora vaig per darrera i li passo la llauna per sota les aixelles. Nedar braça invertida.

3. Víctima Passiva

  1. Utilitzarem l’aproximació per darrera podent efectuar el remolc de qualsevol forma que em permeti controlar l’estat de la víctima. Si hi ha parada respiratòria podem començar la respiració boca a boca.
  2. Si està surant caldrà girar-lo, fer una hiperextensió cervical i comprovar la respiració. Remolc: mans obertes agafant els dos costats de la cara de la víctima; millor si el porto contra el meu pit.
  3. Pots fer el trasllat de costat amb una mà a la nuca i l’altre al front.

Rescat amb material: 2 possibilitats: surant o si està dins de l’aigua.

  • Surant: de cares, material per sota l’aigua, el lligo i el giro.
  • Sota aigua: col·loco el tub a l’esquena, el faig pujar i a dalt li passo per sota i el lligo.

Patrons de Comportament

RespiracióMoviment ExtremitatsPosició CorporalMoviment
NadadorRítmicaCoordinació relativaHoritzontalAvança evident
Distrés aquàticContinua respirant i demana ajudaRelativament coordinades, les utilitza per mantenir-se surantHoritzontalEscàs o nul, incapaç d'avançar
Víctima activaLluita per respirar, no demana ajudaBraços als costats, empenyent l'aigua cap a baixVerticalNul, s'enfonsa entre 20 i 60 s
Víctima passivaVies aèries submergides, no respira o aspira aiguaImmòbilSura boca a baix o submergitImmòbil

Història de la Natació

La natació ha evolucionat molt amb el temps. Inicialment es practicava al mar i als rius i s’utilitzava un estil o manera de nedar anomenat OVER ARM; un tipus de braça una mica torta on, un braç recuperava per fora i les cames feien un moviment de cames tisorat.

L’origen de la natació es remunta a principis del segle XIX a la Gran Bretanya, on va popularitzar-se gràcies a la travessa del canal de la Manega pel capità Matthew Webb des de Dover (Anglaterra) fins a Calais (França) en l’any 1875. La natació reglamentada neix a la Gran Bretanya l’any 1869.

És esport olímpic des dels primers Jocs de l’era moderna celebrats a Atenes l’any 1896, essent la participació, només masculina. La categoria femenina no hi participarà fins els JJOO d’Estocolm, l’any 1912. En els Jocs de Londres, l’any 1908 es va nedar per primer cop en una piscina.

Natació de competició

És un dels esports amb més tradició en els JJOO. És un esport individual tot i que inclou proves de relleus.

Estils: Maneres de propulsar el cos dins l’aigua per aconseguir la màxima velocitat.

Reglament

Les competicions han de practicar-se en una piscina reglamentària de 25 o 50 m de llargada per 21 m d’amplada, dividida en 8 carrers de 2,5 m i amb una profunditat mínima d’1,80 m. Tant pot ser coberta com descoberta.

Elements de la piscina de competició:

  • Bloc de sortida: graó situat davant de cada carrer. És el lloc on es situen els nedadors per tirar-se a l’aigua. Per fer la prova d’esquena s’utilitza l’agafador, que forma part del bloc de sortida.
  • Surada: Són les peces de plàstic o suro situades a la superfície de l'aigua i que delimiten els carrers. Els últims cinc metres són de color diferent i serveixen com a punt de referència per als nedadors.
  • Corda de sortida nul·la: situada a 15 m, serveix per aturar els nedadors quan la sortida no és vàlida.
  • Línia de banderoles: corda amb banderes petites, col·locada a 5 m de la paret i que informa els nedadors d'esquena que s'acosten al final de la piscina.
  • Línies de senyalització: es troben al fons de la piscina i indiquen la part central del carrer i l'acabament de la piscina.

Reglament de les competicions de natació

  • La temperatura mínima de l'aigua ha de ser de 24 °C.
  • Si un nedador es posa en moviment abans del senyal de sortida, aquesta es considera nul·la i desqualifiquen el nedador.
  • Si un nedador passa a un altre carrer queda desqualificat.
  • Els nedadors han de tocar la paret de la piscina a cada viratge.
  • A les curses d'equips els nedadors que fan el relleu no poden sortir fins que el seu company hagi tocat la paret.
  • El contacte del cos dels nedadors amb la placa de toc marca el temps d’arribada.
  • Els carrers centrals estan reservats als nedadors que tenen millor temps.

Curses

Curses de velocitat
  • 50 m Estil lliure
  • 100 m Crol, esquena, braça, papallona
  • 200 m Crol, esquena, braça, papallona
  • 200 m estils (50 m de cada estil)
Curses de fons i mig fons
  • 400 m Lliures
  • 400 m estils (100 m de cada estil)
  • 800 m Lliures (prova femenina)
  • 1500 m Lliures (prova masculina)
Curses de gran fons
  • 10 km Lliures (prova masculina i femenina) (només campionats món)
  • 25 km Lliures (prova masculina)
Proves de relleus
  • 4 x 100 m Estils (cada nedador fa 100 m)
  • 4 x 100 m Lliures (cada nedador fa 100 m estil lliure)
  • 4 x 200 m Lliures (cada nedador fa 200 m estil lliure)

Conceptes i Accions Implicats en la Natació

Propulsió: és la força que impulsa cap endavant el nedador. Està generada per braços i cames. Produïda per la resistència que peus i mans originen al desplaçar l'aigua endarrera (3a Llei de Newton de Acció-reacció). Les superfícies propulsores més importants són el palmell de la mà i l'empeny i la planta del peu.

Batuda: acció propulsora de les cames. Acció realitzada amb les cames per desplaçar-nos.

Braçada: moviment dels braços, que consta de dues fases: la fase propulsiva i la fase de recobrament.

Rolido: moviment de rotació d'espatlles (cintura escapular) sobre l'eix longitudinal del tronc, que facilita el gest de les espatlles en els estils de crol i esquena.

Característiques rolido:

  1. Només es dóna en els estils alternatius (crol i esquena)
  2. Facilita la inspiració
  3. Facilita l'alternança de moviment
  4. Facilita l'enfonsament del braç en l'empenta d'esquena
  5. Afavoreix que l'impuls sigui màxim
  6. Millora el moviment de recobrament (ajuda que el colze treballi doblegat)

Història dels Estils

Braça: és l'estil més antic. Antigament s'anomenava braça de pit.

Esquena: en els Jocs Olímpics de París el 1900 va introduir-se per primera vegada l'estil d'esquena.

Crol: d’origen Australià –1883– és l'estil més eficaç i no va descobrir-se fins el 1912 en els Jocs d'Estocolm. Un príncep hawaià Duke Paoa Kahanamoku va ser el descobridor i guanyà els 100 m lliure amb un estil revolucionari, que sembla ser que provenia del poble polinesi dels mars del sud.

Papallona: va néixer el 1926, inventat per un alemany E. Rademan, quan en una competició de braça va impulsar els braços endavant per sobre de l'aigua. El reglament no va fixar que els braços s'havien de mantenir sota l'aigua fins el 1952.

Sortides i Viratge

En qualsevol prova, hi ha una sortida i diversos viratges. Aquests elements són una part important a l'hora d'aprendre els diferents estils.

Sortides: exceptuant la d'esquena, les sortides es realitzen des de fora de l'aigua, des del bloc de sortida.

Sortida d'esquena: es realitza des de dins de l'aigua i el nedador surt de l'agafador del bloc i s'impulsa amb els peus a la paret.

Estil Crol

Posició del Cos

Flotació ventral (pronació). Cap alineat amb el cos i coll relaxat i lleugera flexió posterior. Malucs més baixos que espatlles. Cames estirades i relaxades.

Acció Cames

Moviment alternatiu.

  • Fase ascendent: Lleugera flexió de la cama.
  • Fase descendent: Extensió progressiva. Fase + propulsiva

Acció Braços

Treballen en oposició. Un fase ENTRADA. Altre acaba en fase EMPENTA.

Fase Tracció

Inici: Quan la mà entra en l’aigua i acaba quan la mà surt de l’aigua. Fase Aquàtica = Fase Propulsiva.

  • Entrada: Colze més alt que la mà. Palmell mirant avall. Entra pels dits.
  • Agafada: Busca la màxima distància. Manté colze alt en primeres fases de Tracció i el flexiona al iniciar recorregut enrere.
  • Estrabada: S’inicia quan la mà va enrere. Braç comença a anar cap al maluc oposat. Rotació d’espatlles + lleuger gir del cos “Rolido”.
  • Empenta: La mà va del maluc oposat cap enrere. El braç en “angle recte” fa empenta enrere. No amunt.

Fase Recobrament

Fase Aèria. El braç en angle recte i colze elevat Rotarà (Rolido) per facilitar L'entrada de la mà.

Estil Complet Coordinació Braços-Cames

Ritme DOS-SIS: Mentre els braços fan 1 fase propulsiva (cada un) les cames fan 3 fases Ascendents + 3 Descendents.

Respiració

S’inicia al final d’Empenta o inici del Recobrament.

  • Inspiració: Rotació lateral del cap (treure la boca). Portar barbeta a l’espatlla.
  • Expiració: Dintre l’aigua de forma “continuada i explosiva” al final.

Pautes

  1. Cames lleugera rotació interna. Moviment surt del maluc. No doblem genolls.
  2. Els peus freguen la superfície. No esquitxen.
  3. Recobrament del braç amb el colze alt. Allargar i estirar el braç.
  4. Braços alternen. Un entra quan l’altre surt de l’aigua.
  5. Dit polze frega la cuixa en fase Empenta.
  6. Retardar el gir del cos en l’inspiració.

Estil Braça

Posició del Cos

Flotació ventral. Posició hidrodinàmica (prop d’horitzontal). Coll relaxat (permetre la respiració fàcil). El cap “puja i baixa” amb les espatlles.

Dues tendències:

  • Estil Formal – T. Americana: Portar el cos a la superfície (d’espatlla a maluc).
  • Estil Natural – T. Soviètica: Atenció en braços i cames = + eficàcia.

Acció Cames

Moviment simultani.

Fase Negativa (Preparació del moviment)

  • Temps 1: Flexionar les cames juntes i portar talons als glutis. Els genolls mirant al pit.
  • Temps 2: Mantenint la flexió i talons junts, obrir les puntes dels peus.

Fase Positiva (Fase de recolzament i Propulsió)

  • Temps 3: Estirar cames enrere i enfora de forma circular i ajuntar-les enèrgicament.

Acció Braços

Treballen simultàniament. No té Fase Aèria. El seu recorregut dibuixa un cor invertit.

Fase Tracció

  • Lliscament: Amb braços estirats. Palmell en fora. A 20 cm de la superfície. Fase d’EXPIRACIÓ (cap dins l’aigua).
  • Estrabada: S’inicia al separar les mans. Flexió dels “colzes” i rotació. Fase d’INSPIRACIÓ (cap fora de l’aigua).

Fase Recobrament

Replegament dels braços (trajectòria circular). Ajuntar les mans a l’alçada de la barbeta.

Estil Complet Coordinació Braços-Cames

Acabada la Tracció de braços, s’inicia el Recobrament. El pas de tracció a recuperació no pot aturar-se, per assegurar que té els braços en “extensió”, al iniciar la Fase Propulsiva de Batuda.

Respiració

Frontal.

  • Inspiració: Final de la fase de TRACCIÓ (estrabada). Les cames es flexionen (Temps 1).
  • Expiració: Fase PROPULSIVA de cames i la Fase de LLISCAMENT de braços.

Pautes

  1. Màxima extensió de braços endavant.
  2. Tracció profunda i braços flexionats enfora.
  3. Tracció amb força: els colzes no passen la línia de les espatlles.
  4. Mans es repleguen ràpidament sota la barbeta.

Estil Esquena

Posició del cos

Flotació dorsal. Cap alineat amb el cos i una mica flexionat endavant. Malucs més baixos que les espatlles.

Acció Cames

Moviment Alternatiu.

  • Fase ascendent: Extensió enèrgica de la cama. Fase + propulsiva.
  • Fase descendent: Flexió progressiva. No supera els 50 cm de profunditat.

Acció Braços

Treballen en oposició. Una fase AGAFADA. I l’altre acaba fase EMPENTA.

Fase Tracció

Inici: Quan la mà entra en l’aigua i acaba quan la mà surt de l’aigua. Fase Aquàtica = Fase Propulsiva.

  • Entrada: Amb el braç estirat. Palmell en fora. Entra pel dit petit.
  • Agafada: Entra el braç i s’enfonsa fins 20 a 30 cm. Busca profunditat per ROLIDO (afavoreix el gir del cos).
  • Estrabada: S’inicia al flexionar-se el colze. Braç i mà continuen enfonsant-se degut a la rotació. Palmell de la mà, va girant i tirant enrere.
  • Empenta: La mà s’apropa a la cuixa i l’impuls del palmell va cap avall (això provoca elevació de l’espatlla).

Fase Recobrament

Fase Aèria. El braç estirat a la vertical Rotarà (Rolido) per facilitar l’entrada amb el dit petit.

Estil Complet Coordinació Braços-Cames

Ritme DOS-SIS: Mentre els braços fan 1 fase propulsiva (cada un) les cames fan 3 fases Ascendents + 3 Descendents.

Respiració

Lliure. S’aconsella INSPIRACIÓ en la fase propulsiva d’un braç i la ESPIRACIÓ en la fase propulsiva de l’altre.

Pautes

  1. Cos estirat mirant el sostre, orelles dins l’aigua.
  2. Cames lleugera rotació interna. Moviment surt del maluc. No doblem genolls.
  3. Acabada fase Empenta, la mà busca la cuixa (pal de rem).
  4. Braços alternen. Un entra quan l’altre surt de l’aigua.
  5. Aspecte negatiu: No veiem la direcció en què nedem.
  6. Mà i braç alineats. Frego el braç amb l’orella.

Entradas relacionadas: