Tècniques artístiques pictòriques: fresc, tremp, oli i més
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,92 KB
Les tècniques (pintura)
En la majoria de tècniques artístiques pictòriques es combinen dos constituents indispensables per aconseguir el color: els pigments de color i els aglutinants. Ja pigments a partir del carbó vegetal, la sang i la caseina barrejats amb greix animal, que feia la funció d'aglutinant. Les principals tècniques pictòriques tradicionals són:
El fresc
El fresc és la modalitat més usual de la pintura mural. Es realitza sobre un arrebossat de calç fresc que serveix de suport per als diversos pigments dissolts en aigua. Després de la primera capa s'hi aplica una segona preparació, que consisteix en una capa de calç i una altra de sorra. Aquesta barreja de calç i sorra rep el nom d'emblanquinament. La realització del fresc no permet rectificacions. En el fresc es fa servir la sinòpia, és a dir, un dibuix preparatori que es fa damunt l'arrebossat i que permet fixar els contorns de l'obra i marcar les jornades en què es farà.
El tremp
La tècnica del tremp va ser utilitzada inicialment com a pintura mural. Generalment és rovell d'ou barrejat amb làtex de brot de figuera i aigua, i va ser utilitzat pels pintors renaixentistes. De vegades s'afegia al fresc per aconseguir veladures.
L'oli
La tècnica de l'oli sobre taula o sobre llenç, que ja era coneguda des de l'antiguitat, consisteix en una barreja de pigments amb oli, generalment de llinassa o de nou. Entre els avantatges que ofereix destaquen el color brillant i la possibilitat de rectificar.
L'aquarella
Només fa servir colors transparents i lleugers, aglutinats amb goma aràbiga, sense utilització del blanc.
L'encàustica
És una preparació de colors diluïts en cera fosa, que fa d'aglutinant. Al segle XX, l'experimentació artística va facilitar l'aparició d'altres tècniques pictòriques, que es caracteritzaren per l'ús de materials i objectes poc relacionats fins aquell moment amb la pràctica artística. Així, per exemple, la pintura matèrica i el collage incorporen materials i textures diversos, com ara terres, minerals, fotografies, retalls de diaris i revistes, etc. Així, el cinetisme, que cerca el moviment de la composició i utilitza amb aquest fi enganys de perspectiva i efectes òptics, també introdueix en l'obra elements afegits i ginys tècnics.
D'altra banda també aparegueren noves barreges sintètiques com l'acrílic, consistent en una combinació de molècules d'acrilat en emulsió amb l'aigua. Aquesta tècnica pictòrica, utilitzada partir de la dècada del 1940, es caracteritza per un assecatge molt ràpid, un acabat amb efectes d'aquarella o oli segons el seu grau de dissolució i la possibilitat de ser emprada en diversos tipus de superficie. Una tècnica eminentment decorativa és la lacca. És d'origen xinès i consisteix en un vernís dur i brillant fet amb làtex, un producte que s'obté d'espècies arbòries de l'Extrem Orient.