Tècniques Artístiques: Escultura, Pintura i Evolució de l'Artista

Tècniques Tridimensionals

La matèria és la forma i el suport de l’obra, i ocupen un espai en 3D (alçada x amplada x fondària) → Escultura, forja, ceràmica, vidre, tèxtil.

Escultura

Destresa tècnica + feina física = artesà (L’escultor → artesà (més físic que mental). Materials duradors (pedra, marbre…). Neix del marc arquitectònic.

Cariàtide: figura femenina que substitueix un fust → Atlant (home)

Tipus d’escultures

Exemptes: escultura que es pot veure des de tots els angles i costats. Són independents.

Relleus: si les figures sobresurten del fons més de la meitat són d’alt relleu i si sobresurten menys de la meitat són baix relleu.

Processos escultòrics

Modelat: (materials tous com l’argila) crear la figura de zero afegint porcions de matèria fins a donar-li forma. Normalment es fan de petit format.

Talla: Tallar i anar traient matèria a partir de materials durs com pedra o fusta.

Fossa: S’injecta en un motlle el material líquid (bronze, or, guix…). (cera perduda)

Es fa un prototip amb cera d’abella i s’envolta d’una capa de guix per crear el motlle. S’escalfa al forn per eliminar la cera, la cera surt i queda fet el motlle.

Forja: Modelatge del ferro en calent, a base de cops encara que també es pot afegir (soldadura) o treure (tallar, rebaixar). Mateixes eines i tècniques que l’orfebreria, però a escala major.

Ebenisteria: Elaboració de mobiliari amb fustes precioses.

Disseny (arquitectes o decoradors) + realització del moble (ebenista)

Emmetxar: procés d’unir diferents fustes

Decoració: talla i superposició

Ceràmica: Argila: material obtingut de l’erosió de roques sedimentàries.

Fang: barreja de terra de qualsevol

Terrisa: argila sense esmaltar.

Pisa: semi porcellana, és com la seva imitació

Porcellana: ingredient (pasta de caolí i feldspat), va ser importada de la Xina. El 1708 Friedrich Böttger fabrica la primera porcellana europea.

Vidre: Material inorgànic format per silici (sorra), carbonat de sodi (sal) i calç.

No confondre amb el cristall de roca (que es troba de forma natural a la naturalesa).

Fosa a una temperatura entre 800-1000 graus.

Com fer vidre (Nucli de sorra i Vidre bufat: mateix procediment que quan volem fer bombolles de sabó.

Tèxtil (teles, tapissos i catifes): Teles per a indumentària, tapissos i catifes.

Fils: buscar en google els tipus de fils

Convertir fibres en fils amb la filosa + tenyit.

Elaboració al teler: tibar els fils de l’ordit i fer passar els fils de la trama amb la llançadora.

Llançadora volant

Tècniques Bidimensionals o Planes

Necessiten un suport, damunt del qual es col·loca l’obra d’art.

Dibuix

Procés conceptual de configuració d’una imatge o un tema sobre d’una superfície. La preocupació màxima és el contorn. Pot ser un esbós (un tipus preparatori d’una obra més complexa).

Pintura

(Suports: Mur, Taula, Tela, Coure, Paper, Etc)

Colorant: pigments

Aglutinant: substància barrejada amb el color que permet que s’adhereixi al suport (rovell d’ou, coles animals o vegetals, olis).

Capa final de la protecció (cera, vernís).

Fresc

Suport: mur

Capes preparatòries (sorra i calç): arriccio i intonacco.

Pintura sobre la capa intonacco encara humida

Arrencament de frescos (strappo

Teles de cotó amarades en cola orgànica calenta.

Quan està sec es tiba de la tela, on s’ha adherit la pintura.

Tremp

(tremp d’ou, miniatures i guaix) → (Suports: fusta, tela, paper, pergamí)

Pigments polvoritzats barrejats amb coles animals, vegetals o rovell d’ou.

Diferents procediments

Tremp d’ou

(tremp, amb taula com suport, aglutinant: rovell d’ou).

Miniatura (tremp)

Aglutinant: coles vegetals (ex. goma aràbiga)

Alum: sal d’alumini per fixar el color (“il·luminar”).

Guaix (tremp)

Suport: ivori

Barreja de pigments amb blanc opac.

Aglutinant: coles animals o vegetals.

Oli

Suport: taula, tela, cartró…

L’aglutinant són diversos olis (ex. oli de llinosa).

Tècnica falsament atribuïda a Jan Van Eyck (S. XV)

Substitució de les taules per les teles (segle XVI).

Pastel

Suport: paper

Tècnica seca

Barres amb pigments en pols

Fixació posterior amb goma laca.

Aquarel·la

Suport: paper

Tècnica inversa al pastel.

Aigua per a diluir el color.

Mosaic

Tessel·les de pedres de riu o semiprecioses, terracota o vidre, tallades a mida

Procediment:

• Capa de morter (calç, sorra, aigua).
• Segona capa de morter on es dibuixava el croquis.
• Tercera capa de calç, encara fresca, sobre la qual es disposaven les tessel·les.

Gravat

Creació del dibuix sobre una matriu (suport de fusta, metall o pedra).

La superfície del dibuix s’entinta i s’hi col·loca el paper a sobre

Sistema de reproducció amb impremta (Johannes Gutenberg segle XV).

Xilografia. Suport Fusta

Calcografia. Suport metall

Litografia. Suport pedra

Fotografia

S’origina una imatge sobre un suport transparent, que es revela químicament.

Es revela una imatge negativa i es trasllada a un suport de paper (fotografia)

Daguerrotip (1839)

Inventat per Louis Daguerre després de perfeccionar el mètode de Joseph-Nicéphore Niépce

Placa de coure amb recobriment de plata fotosensible.

Còpia única.

Els Museus d’Art: Funcions i Àrees

Origen dels museus

Col·leccionisme: recopilació d’objectes valuosos per ostentació de poder, admiració de les qualitats artístiques, estudi científic…

Col·leccions privades obertes a un públic reduït i escollit (Grand Tour, erasmus segle XVIII, 2 anys de viatge amb un tutor.)

Naixement dels museus

Edat Moderna (Il·lustració, segle XVIII) i proliferació durant el segle XIX. Els museus a vegades es desfan d’algunes obres per tal de digitalitzar les seves exposicions.

Definició de museu (ICOM)

Institució sense ànim de lucre, permanent i al servei de la societat, investiga, col·lecciona, conserva, interpreta i exhibeix el patrimoni material i immaterial. Oberts al públic, accessibles i inclusius, els museus fomenten la diversitat i sostenibilitat. Ofereixen experiències variades per a l’educació, el gaudi, la reflexió i l'intercanvi de coneixements. Sense persones no hi ha museus.

Àrees d’un museu

Conservació i restauració

Conservació: anàlisi i control de les condicions de l’entorn i els riscos per evitar la degradació de les obres d’art

Clima

Humitat relativa: evitar expansions i aparició de fongs

Temperatura: materials estables a menys de 30 graus (la freda és millor)

Il·luminació

Destrucció i decoloració dels materials

Llum tènue.

Molt sensibles: paper i teixits

Menys sensible: vidre i ceràmica

Contaminació ambiental

Evitar pols, brutícia i control qualitat de l’aire.

Plagues

Rosegadors, ocells, corcs, floridura, etc.

Inspecció ocular per detectar infestació

Càmera anòxia: substitució d’oxigen per nitrogen quan hi ha una plaga.

Restauració: Restitució o millora de la llegibilitat de la imatge (neteja general, reintegració de llacunes, eliminació d’afegits, etc).

Mínima intervenció i diferenciació de l’original de l’afegit per no crear un fals històric. Materials afegits reversibles.

Redacció de memòria o informe tècnic

Documentació i recerca

Documentació: gestió de la informació perquè les col·leccions siguin útils i tinguin sentit.

Ingrés d’obres a museus: Donació / Compra / Dipòsit

Recopilació d’informació i inscripció al llibre de registre i núm. provisional

Registre: núm. definitiu + inventari + siglat → Emmagatzematge

Redacció de fitxes de catalogació (MuseumPlus).

Difusió

Elabora continguts pel museu.

Educació

Empreses subcontractades → visites guiades (diferents tipus de públics).

Direcció

Direcció i coordinació d’àrees i equips.

Realització de projectes.

Estudis de finançament.

Redacció del Pla d’Activitats i del Pla de Seguretat.

Administració

Gestió econòmica i administrativa.

Les Funcions de l’Art

Depèn del que vulgui transmetre l'artista o el mecenes. Totes tenen una funció com la comunicació de continguts o sentiments, l’art funcional (Estàtues (culte) / Amulets (protecció) / Retaules (fe cristiana) / Retrats (poder)) i “Art per l’art”, contemplació de la bellesa i gaudi estètic

Les obres d’art es troben descontextualitzades en museus i col·leccions privades.

Funció màgica → Art primitiu afavorint la cacera o la fertilitat. Pigments naturals de colors negre i vermells, paleta de colors limitats. No contemplació humana, ni interès situat en lloc accessible.

Funció ornamental → Decorar les cases. Transformar un espai i fer-lo més agradable. L’art romà, sobretot l’arquitectura i l’escultura, inspirades en l’art grec. Pintaven en fusta, sobre moll i frescos. Trompe l’oeil → enganya ulls

Funció didàctica → Perquè les persones no es desviessin del bon camí. El cristianisme → secta i s’amagaven (catacombes de Roma), feien pintures murals de frescs. Representaven figures antropomorfes.

Funció estètica → Impressionar, intenció de demostrar estatus social

Funció utilitària → Arquitectura, es pot barrejar amb l’art estètic.

Funció propagandística → Antiga Roma, arcs de triomfs, per mostrar supremacia. Pòsters propaganda de la República Popular Xinesa (S.XX) partits comunistes, anys 40-50, adoctrinament.

Funció crítica, provocativa, ofensiva?

Museu art contemporani, experimentació, els artistes es van alliberar amb la invenció de la fotografia, les acadèmies tenien normes, impedeixen experimentar (S.XX) Amb aquesta llibertat, es crea una funció més crítica. Representen els treballs del camp dels camperols. La funció provocativa o la ofensiva poden estar fetes amb intenció.

La Concepció del Creador: Artista i Artesà

ÈPOCA GREGA

Idea d’art actual no té equivalent en el món antic.

Ars (llatí) + Techne (grec): qualsevol activitat humana subjecta a les regles de l’aprenentatge (muntar a cavall, cosir roba, governar…)

Arquitectura, pintura i escultura són mímesi = imitació de la natura (Plató). Per ell comportava que l’art seria la còpia d’una còpia.

Absència d’imaginació per part de l’artista.

Creador → treballador manual (artesà), inferior al poeta o al músic.

Escultors clàssics famosos: Fídies, Miró, Policlet, Praxítel·les.

Obres no signades, tenien una funció concreta, no existia l’art per l’art.

Historia natural de Plini el Vell (S.I d.C) → Enciclopèdia sobre història natural, artistes i obres del passat. Escrita en l’imperi romà, però aporta informació.

ÈPOCA ROMANA

Arts liberals

Arts verbals: gramàtica, retòrica i dialèctica.

Arts matemàtiques: aritmètica, astronomia, geometria i música.

Arts servils o vulgars

Oficis (treball físic o de pagament).

Art al servei de l’Estat i de l'emperador (propaganda)

Pillatge de guerres

Admiració per l'escultura grega = producció de còpies.

Proliferació dels tallers de copistes (segles I-II a. C).

ÈPOCA MEDIEVAL

Arts liberals (artista)

Trivium: gramàtica, retòrica, i dialèctica.

Quadrivium: aritmètica, astronomia, geometria i música.

Arts mecàniques (hug de sant victor) (artifex)

Teixit / Armament / Comerç / Agricultura / Caça / Medicina / Teatre

Arts servils o vulgars

Oficis (treball físic i/o pagament).

ÈPOCA RENAIXENTISTA → Naixement del concepte d’art i reconeixement dels artistes

Biografia de l’artista → nou gènere literari. El creador Giorgio Vasari (+3 etapes renaixentistes) (Les vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes).

Cennino Cennini S.XIV. (El libro del arte). Explica la seva concepció sobre l’art, i la importància de la pintura, sota la ciència

Desenvolupament de l’autoretrat i ascens de l’artista cortesà: servei poderosos.

Primeres academies (ensenyar corpus científic a les disciplines artístiques)

SEGLE XVII

Pintors treballen en tallers (mestres i ajudants).

Peter Paul Rubens crea un taller altament especialitzat i productiu

Nova tipologia d’artista: pintors de cort o de càmera (ex. Diego Velázquez).

SEGLE XVII

Belles arts (Nova categoria)

Poesia, pintura, escultura, arquitectura i música. (Artista com a geni inspirat, intel·lectual)

Artesania i arts populars

(Trencament amb Belles Arts. Artesà amb habilitat manual (Objectes per ser usats, decorar o entretenir))

Les Belles Arts considerades un plaer estètic.

Academia (Institució oficial, ensenya les arts) i Salons (Exposició art acadèmic)

Substitució del mecenatge pel mercat artístic, molts artistes segueixen rebent encàrrecs dels seus patrons

SEGLE XIX

Belles arts

Glorificació de l’art. Imatge exaltada com a geni de imaginació

Artesania i arts populars

Tancament de tallers per la industrialització → Artesà en declivi → fàbriques

Llibertat de l’artista gràcies al mercat

Estereotips: Bohemi i dandi. Artista melancòlic i trist (Romanticisme S.XVIII) Resaltava les emocions, eren excel·lents paisatgistes

Louis Daguerre → daguerrotip (1839), millora el de Joseph-Nicéphore Niépce

Treballador artístic en les fàbriques

Aparició de museus dedicats a arts aplicades (ceràmica/vidre)

Dicotomia entre arts majors

Moviment Arts & Crafts de William Morris

Equiparació de l’artesania de les belles arts

Dignificació de l’artesà

Recuperació de l’artesania per a millorar el disseny dels objectes domèstics

SEGLE XX

Avantguarda = avant-garde (primera línia de combat). Art més avançat, recull testimoni del realisme

Trencament amb la bellesa clàssica i l’art de les acadèmies i dels salons

Reaccions a la 1a i 2na Guerra Mundial

“Artista- Activista”, compromès socialment i políticament

Primeres avantguardes (abans de la primera guerra mundial)

Fauvisme

Expressionisme

Cubisme

Fascinació per l’art “primitiu” (no existeix dicotomia belles arts/artesania).

Es trenca la barrera de les formes, es poden fer formes geomètriques.

Dadaisme

Destrucció valors tradicionals de la societat. (Reacció de la primera guerra mundial). Volien un nou art que substituís al que hi havia abans.

“Ready-made” o objecte trobat. L’artista ha de ser capaç d’extreure un objecte quotidià del seu entorn i posar-lo signat a una institució com un museu per donar-li valor artístic.

Es van començar a qüestionar si qualsevol cosa pot ser art?

Segones avantguardes (després de la segona guerra mundial)

Expressionisme abstracte

Inspirat en el surrealisme (alliberació d’energia de l’inconscient i fer una pintura automàtica. L’artista intenta expressar les seves inquietuds mitjançant esquitxades de pintura.

Sobretot a Nova York.

Pop art

Neix del dadaisme i dels ready-made de Duchamp.

Imatges de la cultura popular (còmics, envoltoris de productes).

Producció en massa= qüestionar la distinció entre arts majors i menors.

SEGLE XX en endavant

Artista busca la seva pròpia expressió i llibertat. Trenca les barreres de l’art tradicional (color, forma i figuració (abstracte).

Qualsevol cosa pot ser considerada art, si hi ha una intencionalitat. Tots els objectes que no es consideraven art si tenen una intencionalitat si que es pot considerar. L’art sembla que sigui una crítica i no tingui propòsit si no ho fa. Sembla que sempre necessita missatge/compromís però no és així.

Alta/baixa cultura, arts majors/menors i art/artesania són diferenciacions obsoletes.