Teatre i Literatura Catalana del Segle XX: Sagarra i Villalonga

El Teatre Català del Segle XX

El teatre català també es trobava en crisi durant les primeres dècades del segle XX. El noucentisme no es va interessar a millorar la situació. Alguns autors van començar a escriure obres inspirades en el model de teatre francès, reflex de l'hegemonia de la classe burgesa. Fugien de la tradició realista i plantejaven conflictes i embolics propis de la vida familiar. La mateixa crisi va comportar la inclusió d'elements crítics.

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Va conèixer Carles Riba i Josep Carner. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. El 1914 va publicar la seva primera obra: Primer llibre de poemes. El 1918 s'estrena Romani, rondalla d'esparvers, la seva primera obra de teatre. El 1932 va publicar la novel·la Vida privada. En esclatar la Guerra Civil espanyola es va exiliar. L'any 1940 va tornar a Barcelona i es va veure obligat a restringir la seva activitat i dedicar-se a les traduccions. Finalment, l'any 1945 va tornar a estrenar obres de teatre. El 1954 va escriure les memòries i va morir l'any 1961.

Obra Teatral

Sagarra va ser un dels autors teatrals més importants i populars de la primera meitat del segle XX. Destaquen dos gèneres:

• Les comèdies de costums, que connecten amb la tradició vuitcentista, amb obres com La Rambla de les floristes.
• Els poemes dramàtics, que plantegen situacions dramàtiques protagonitzades per personatges dominats per la passió i sovint per conflictes amorosos, com El cafè de la Marina.

Després de la guerra, va escriure obres que s'allunyaven del populisme que havia caracteritzat les creacions anteriors. Però, com que aquest teatre no va tenir la mateixa acceptació, va tornar a escriure teatre com el d'abans de la guerra. Entre 1952 i 1957 es decanta pel teatre de tesi, que presentava una problemàtica de tipus religiós i moral, com La ferida lluminosa.

Obra Narrativa

Consta de contes i novel·les: Paulina Buxareu (1919), All i salobre (1928), Vida privada (1932). Aquesta darrera és una crònica de la decadència de l'aristocràcia barcelonina en la transició de la dictadura de Primo de Rivera a la república. El 1954 es van publicar les memòries, que recullen les vivències de l'escriptor fins a l'any 1918.

Obra Poètica

Sagarra va escriure una poesia clara i entenedora que defugia de les abstraccions i els intel·lectualismes i que va connectar amb la sensibilitat popular. Els poemes incorporaven imatges i recursos propis de la lírica popular. La natura, el paisatge i els personatges que els habiten són els principals motius dels seus poemes, com El mal caçador i El comte Arnau.

Llorenç Villalonga (1879-1980)

Escriptor mallorquí de família benestant, va estudiar Medicina. Abans de la Guerra Civil espanyola escrivia en català i castellà, i va iniciar col·laboracions en la premsa local. Va fundar la revista Brisas, la qual pretenia introduir nous corrents estètics i ideològics a l'illa. En esclatar la guerra, es va afiliar a la Falange Española. La major part de la seva producció literària va aparèixer després de la Guerra Civil. La literatura de l'escriptor es fonamenta en la novel·la psicològica. Crea el mite de Bearn, basat en una realitat de Binissalem, lloc de residència durant la guerra. Aquest mite es basa en la situació peculiar de l'illa, una zona on la classe dirigent no és la burgesia, sinó una aristocràcia semifeudal.

Novel·la

La primera obra va ser Mort de dama (1931), considerada una de les peces claus de la seva obra. L'obra relata l'agonia d'una dama de l'aristocràcia. La seva agonia representa la situació de tota una classe social, l'aristocràcia mallorquina. L'obra és una sàtira contra els nobles i contra els xuetes, sobretot Aina Cohen, i també contra els escriptors catalans.

La publicació de La Baronessa de Bearn va suposar un escàndol, ja que es relacionaven personatges de la novel·la amb personatges reals de l'illa. Bearn o la sala de les nines es va publicar primer en castellà (1959) i més tard en català (1961). A partir d'aquest moment, Villalonga va escriure tota la seva producció literària exclusivament en català. L'obra és una mena d'autobiografia de l'autor i la seva esposa. L'any 1952 Villalonga va escriure la novel·la El lledoner de la clastra i el 1968 La gran batuda, en la qual criticava la societat moderna de consum i el món del turisme. Va aconseguir el premi Josep Pla amb Andreu Victrix.

Conte

Destaquen dos reculls de contes: El lledoner de la clastra (1958), en el qual apareixen dues narracions de clara influència proustiana, i De fora Mallorca, publicat l'any 1966.

Teatre

La majoria de les seves peces teatrals corresponen a textos narratius adaptats per al teatre. Repeteixen símbols, mites i personatges. Faust (1962). Cal destacar les sèries formades per quinze Desbarats (1965), obres breus properes al teatre de l'absurd.