El Teatre Grec: Tragèdia, Autors i Èdip Rei

El Teatre Grec: Orígens i Context

El teatre grec sorgeix a l'època clàssica (segles V i IV aC) en festivitats dedicades a Dionís, déu del vi. Va començar amb cors que recitaven himnes anomenats ditirambes, i després es van afegir més personatges, donant pas al diàleg i al drama.

Característiques de les Representacions

Es feien a l'aire lliure en competicions anuals, i el públic observava des de grades semicirculars. L'escenografia era crucial, ja que els espectadors coneixien el tema i s'interessaven en l'enfocament de l'autor i la posada en escena.

La Tragèdia Grega

Origen de la Tragèdia

El terme "tragèdia" significa "cant de boc" i prové de cerimònies dedicades a Dionís, amb una possible connexió amb el sacrifici d’un boc.

És una forma artística exclusivament grega, que manté un caràcter religiós i sagrat.

Característiques Principals

• Els conflictes humans, la relació amb els déus i el destí ("móira") són eixos centrals.
• El protagonista tràgic és un heroi amb "hybris" (orgull) que el porta a una fatalitat predestinada.
• Els temes solen basar-se en mites de dinasties antigues, amb molta violència, venjances i crims.

Conceptes de la Tragèdia

• Heroi, enfrontat al destí i sovint caigut per la seva pròpia "hybris", paga amb sofriment i expiació, evocant en el públic dolor i catarsi.
• La tragèdia explora la fragilitat humana i la limitació del poder i coneixement humans.
• Es presenta amb un llenguatge solemne, poètic i en vers.

Estructura de la Tragèdia

• Pròleg: Introdueix la història i els personatges.
• Pàrode: Primer cant del cor en entrar a l’orquestra.
• Episodis: Escenes recitades amb diàlegs i monòlegs on es desenvolupa l’acció i els conflictes.
• Estàsims: Cants del cor que reflexionen i comenten l’acció, amb un paper educatiu i de connexió amb el públic.
• Èxode: Escena final, on el cor surt de l’escenari al·ludint al poder diví i la fragilitat humana.

Autors de la Tragèdia Grega

Èsquil

• Va introduir un segon actor, definint la tragèdia clàssica.
• Les seves obres tenen un fort sentiment religiós i una acció senzilla, on el clima emocional predomina sobre els fets.
• Representa la transició d’una justícia rígida cap a una més moral i equitativa, inspirada en els valors atenencs.
• El llenguatge és vigorós, amb profunditat expressiva, evitant excessos retòrics.

Sòfocles

• Va aportar un tercer actor i va ampliar el cor de dotze a quinze membres, amb el qual expressa les seves idees.
• Dona profunditat psicològica als personatges i destaca la solitud de l’heroi.
• Explora la relació entre el destí i les accions humanes, posant en evidència la ironia tràgica: els intents de l’heroi per evitar el destí acaben acostant-lo a ell.
• La seva ironia subratlla el contrast entre les il·lusions humanes i la realitat, mostrant la fragilitat de la grandesa humana.

Eurípides

• Se centra en problemes morals i socials, tractats amb escepticisme i esperit crític.
• Revoluciona la tragèdia amb l’ús del pròleg per estructurar l’obra i redueix el paper del cor.
• Opta per un to patètic i dramàtic, fent que la mort i la violència siguin elements clau en les seves obres.

Resum d'Èdip Rei per Parts

Pròleg

Es presenta la crisi a Tebes, on una pesta està causant gran patiment. El poble va a Èdip, que promet ajudar. Envia Creont a l'oracle de Delfos per buscar una solució, i l'oracle revela que la pesta cessarà només quan es trobi i castigui l'assassí de l'antic rei, Laios. Aquest pròleg estableix el conflicte principal: Èdip emprèn una investigació per trobar el culpable, sense saber que ell mateix és qui cerca. Aquí es presenten temes com el destí inevitable, la recerca de la veritat i la ironia tràgica, ja que Èdip és, sense saber-ho, el responsable de la desgràcia de Tebes.

Pàrode

El cor de ciutadans de Tebes entra cantant, molt desesperats perquè la ciutat està sent devastada per una pesta brutal. Estan patint molt i no saben què fer, així que comencen a pregar i demanar ajuda als déus perquè els treguin aquesta desgràcia. Bàsicament, creuen que els déus estan enfadats amb ells i que necessiten arreglar alguna cosa perquè tot torni a la normalitat.

Episodi I

Èdip és el nou rei de Tebes, que està passant per una plaga terrible. El poble li demana ajuda, i ell, preocupat, mana el seu cunyat Creont a consultar l'oracle de Delfos. Creont torna amb la notícia que la plaga no s'aturarà fins que es descobreixi i castigui l'assassí de l'antic rei Laios. Èdip decideix investigar la mort de Laios, sense saber que això el portarà a descobrir alguna cosa molt fosca sobre ell mateix.

Estàsim I

El cor és ple de por i ansietat perquè volen que es trobi l'assassí de l'antic rei Laios perquè la plaga a la ciutat s'acabi. Bàsicament, li demanen ajuda als déus perquè tot torni a estar en pau i justícia. També els fa por que el culpable estigui entre ells, així que es crea una atmosfera de suspens.

Episodi II

Èdip està molt paranoic i comença a barallar-se amb Creont, el seu cunyat, perquè creu que està conspirant contra ell per treure-li el tron. Tot això passa perquè Tirèsias, el profeta, li va dir que ell podria ser l'assassí del rei Laios. Èdip no vol creure-ho i pensa que Tirèsias i Creont estan en contra. Creont es defensa i tracta de calmar-ho, dient que ell no té interès a ser rei.

Estàsim II

El cor parla sobre com, encara que Èdip va ser un heroi i va salvar Tebes, ara està enmig d'un drama total. El cor reflexiona sobre el destí, dient que, per molt que intentis, no pots escapar del que t'està destinat. També comenten que la felicitat de les persones és molt fràgil i pot desaparèixer d'un moment a l'altre, com li passa a Èdip. Bàsicament, és un recordatori que la vida fa moltes voltes i ningú té el control total del seu destí.

Episodi III

Tirèsias li diu a Èdip que ell és l'assassí que està buscant, o sigui, que va matar el seu propi pare sense saber-ho. Èdip, òbviament, no ho creu i es posa molt agressiu, acusant Tirèsias d'estar en una conspiració amb Creont per treure-li el tron. Però encara que Èdip no ho vulgui admetre, alguna cosa comença a fer-lo dubtar sobre el que li diu Tirèsias. Aquest episodi és clau perquè comença a deixar clar que la veritat d'Èdip és molt més fosca del que es pensava.

Estàsim III

El cor parla de com el destí és una cosa que no es pot evitar, per més que intentis. Encara que Èdip va ser un gran rei, ara està a punt d'enfrontar-se a una tragèdia perquè no pot escapar del que li està destinat. El cor també esmenta que la sort de les persones pot canviar d'un moment a l'altre, i això és el que li passa a Èdip: si és un heroi, ara patirà una veritat horrible.

Episodi IV

Èdip s'assabenta que el seu "pare" Pòlib ha mort de forma natural, cosa que l'alleuja perquè pensava que havia complert la profecia de matar el seu pare. Però després, el missatger li revela que Pòlib no és el seu veritable pare, i que ell va ser adoptat! Això deixa Èdip molt confús i es comença a qüestionar tot sobre la seva vida i el seu destí. Bàsicament, la veritat sobre el seu origen és a punt de sortir a la llum, i les coses es compliquen encara més per a ell.

Estàsim IV

El cor reflexiona sobre com el destí d'Èdip no el podia evitar, encara que ell va ser un gran rei. Parlen de com la seva sort va canviar de sobte, d'estar al cim a caure a la desgràcia. També comenten que, per més poder que tinguis, sempre estàs a mercè del destí i els déus. És un recordatori que la vida és fràgil i les coses poden canviar per a pitjor en qualsevol moment.

Èxode

Èdip, després d'assabentar-se de la veritat horrible (que va matar el seu pare i es va casar amb la seva mare), Iocasta no pot suportar-ho i se suïcida. Èdip, destrossat pel que ha fet, s'arrenca els ulls com a càstig per la seva ignorància. Al final, decideix anar-se'n de Tebes, cec i exiliat, perquè sap que és la causa de tota la tragèdia. És el final total de la caiguda, on enfronta les conseqüències del seu destí.

Apunts sobre Èdip

Cicles de Sòfocles: Tebes

1. Èdip Rei

Aquesta és la primera obra de la trilogia. En ella, Èdip és el rei de Tebes, perquè respon a l'enigma de l'Esfinx. Aquest tracta d'acabar amb la pesta que afecta la ciutat. Al llarg de la seva investigació, descobreix que ell mateix és el culpable de la maledicció, ja que, sense saber-ho, va matar el seu pare, Laios, i es va casar amb la seva mare, Iocasta. La tragèdia de la seva descoberta, la seva caiguda i el seu exili marquen la força d’aquesta obra.

Explicació de l’enigma:

L'enigma de l'Esfinx era el següent: "Quin és l'ésser que camina amb quatre potes al matí, amb dues al migdia i amb tres al vespre, i com menys potes té, més fort es fa?"

Resposta: "L'ésser humà".

• Al matí (infantesa), camina a quatre potes perquè gateja.
• Al migdia (maduresa), camina amb dues potes, perquè va dret.
• Al vespre (vellesa), camina amb tres potes, ja que utilitza un bastó com a suport.

2. Èdip a Colonos

Aquesta obra se situa després dels esdeveniments d'Èdip Rei. Èdip, ara cec i exiliat, arriba a la ciutat de Colonos, prop d'Atenes, on busca refugi. Tot i el seu patiment, és acollit per Atenes. Aquí, Èdip es reconcilia amb el seu destí, i la seva presència es converteix en una mena de salvació per a la ciutat d'Atenes. La peça aborda temes com la redempció, la justícia i l'acceptació del destí.

3. Antígona

Aquesta obra se centra en la figura d'Antígona, la filla d'Èdip, i es desenvolupa després de la mort d'Èdip. Antígona desafia les ordres del nou rei Creont, el seu oncle, per enterrar el seu germà Polinices, qui havia estat considerat traïdor per la ciutat. Antígona és arrestada i condemnada a mort per desobeir les lleis del seu rei, convertint-se en un símbol de la resistència davant la injustícia i la lleialtat familiar. La tragèdia mostra el conflicte entre les lleis humanes i les lleis divines.

Estructura Externa

• Pròleg: Explica la situació inicial.
• Episodi 1: Inicia el conflicte.
• Episodi 4: Es desenllaça la història.
• Èxode: Torna una situació estable al final.

Enmig dels episodis hi ha estàsims on no ocorre res però el cor dona una reflexió i el punt de vista de l’autor.

Personatges

Èdip: Heroi tràgic: noble, valent, empàtic i responsable (sent culpa quan s’assabenta que ell és el culpable de la pesta, ell mateix creu que és el responsable de tot i que ha de rebre un càstig).

Significat del nom: ‘peus foradats’ (tradició antiga de foradar els peus del nadó i lligar-lo per penjar-lo d’un arbre).

Simbolitza: La incapacitat humana de fugir del destí.

Creont: Cunyat d’Èdip. Envia el propi Èdip a consultar l’oracle, però quan torna amb Tirèsias l’acusa de traïdor i intrigant. El primer dubte d’Èdip de la seva realitat pel que li diu Tirèsias.

Iocasta: Dona i mare d’Èdip. És mediadora, intenta trobar l’estabilitat de la família. Intenta evitar els mals. Quan descobreix tota la veritat no ho suporta i acaba suïcidant-se.

Tirèsias: Endevina el present i el futur. Èdip el creu un traïdor que actua amb connivència amb Creont, però la realitat és que és el personatge que deixa la llavor que fa que Èdip sàpiga qui realment és.

Cor / Corifeu: Funció essencial. És un conjunt de persones amb màscares perquè no són personatges. Ubicats en l'orquestra i actuen com si fossin una sola persona (és col·lectiu). En l’obra d’Èdip Rei, actuen com els defensors d’ell. Eleven Èdip i el corifeu refrena la seva ira perquè no es deixi endur per ella.

Personatges Secundaris

Missatger: Porta la notícia que mor el pare adoptiu d’Èdip i a partir d’aquí desencadena el final de l’obra.

Pastor: Demana sortir de la ciutat quan veu Èdip entrar.

Apol·lo: S'invoca constantment en els oracles per cobrir la veritat i el destí final.

Espai

• Tebes (tot té origen allà).
• Entrada a palau.
• Encreuament camí on Laios i Èdip es troben.
• Corint.

Temps

Temps: Antiga Grècia.

Temps Intern: 1 dia (una sola trama, unitat d’espai i temps).

Estructura: In media res → comença quan Èdip començava a governar.

Fenomen d'Analepsi: Missatger però sobretot el pastor → els hi porta un flashback.

Fenomen de Prolepsi: Tirèsias → endevina que Èdip ho passarà malament.

Estil, Llenguatge i Tècniques

Estil: Poètic, apurat, ple de figures retòriques i recursos propis de la llengua oral. L’obra és escrita en vers, ja que és millor forma d’expressió que en prosa.

Estils Discursius:

• Diàleg → avança amb l’argument, sobretot en els episodis.
• Monòleg → en boca d’Èdip o cor, per fer al públic reflexionar i es fa en els estàsims.

Llenguatge: Culte.

Tècniques Pròpies:

• Ironia tràgica → revelacions que es fan al públic abans del personatge.
• Peripècia → un gir d’acció al bàndol contrari.
• Anagnòrisi → autoreconeixement de la persona.
• Catarsi → purificació de l’ànima a través de la compassió, d’alguna manera viu el que li ocorre a Èdip.
• Hybris → desmesura → el final d’Èdip (és la ruptura de la tragèdia).

Sentit de l'Obra

El que li passa a Èdip és primitiu a la noblesa. Bon pare, tothom l’adorava. No pot escapar-se de la desgràcia del destí. Sòfocles, davant d'aquest personatge que busca la perfecció en la seva vida, ens ha demostrat ser un parricida. Ha matat el seu pare i s’ha casat amb la seva mare, l’home ha d'acceptar el seu destí.

Altres Interpretacions

En algun moment Èdip o alguns dels seus avantpassats havia ofès els déus i d’aquí deriva el càstig. L’home no té voluntat.

L’obra d’Èdip té 3 passos

• Descobriment de la veritat.
• Expiació de la culpa.
• Acceptació del destí (l’home no es pot rebel·lar en contra dels déus).

Alguns teòlegs van estudiar les interpretacions dels déus.

Sigmund Freud → complex d'Èdip: és una teoria que diu que és com si volguéssim l'atenció de la mare només per a nosaltres, i el pare fos un "rival" pel seu afecte.

Reflexions sobre Èdip Rei

És culpable Èdip? Per què se’n considera?

Èdip és considerat culpable objectivament perquè comet parricidi i incest, actes prohibits per les lleis divines. Però, subjectivament, no ho és perquè els comet sense coneixement ni intenció.

Es pot considerar Èdip un heroi?

Sí, Èdip es pot considerar un heroi perquè, tot i els seus defectes, es dedica a salvar la seva ciutat, Tebes, de la plaga. La seva determinació i coratge el fan destacar com una figura heroica, tot i les tragèdies que el persegueixen.

Quin paper juga el número “2” en aquesta obra?

Doble realitat de la vida d’Èdip. Ell és el culpable i l'assassí, a més de la relació entre Èdip i Iocasta, que són pare i fill, i alhora marit i muller.

Quines són les característiques principals d’Èdip i Iocasta com a personatges?

Èdip: Personatge complex, intel·ligent i decidit, però també ingenu i impulsat per un fort sentiment de responsabilitat.

Iocasta: És una figura maternal i protectora, però també mostra una certa desesperació i negació davant del destí que els envolta.

Descriu la funció del cor

El cor en Èdip Rei té una funció essencial com a representant de la veu del poble i de les emocions col·lectives. Els membres del cor comenten sobre els esdeveniments, expressen preocupacions i reflexionen sobre les accions dels personatges principals, actuant com a mediadors entre el públic i la història.

En què consisteix la IRONIA TRÀGICA? Posa exemples

La ironia tràgica és un element clau en l'obra, on els personatges no són conscients de la veritat que els envolta, mentre que el públic sí. Un exemple és quan Èdip es pregunta qui va assassinar Laios, sense saber que ell mateix és el culpable. Un altre exemple és la seva promesa de trobar i castigar el culpable de la mort de Laios, ignorant que ell és el mateix culpable.

Indica quina és la importància del reconeixement en aquesta obra. Enumera aquests elements de forma cronològica

• La profecia de l'oracle que prediu el seu destí.
• La seva decisió de buscar la veritat sobre la mort de Laios.
• La revelació de Tirèsias sobre la seva culpabilitat.
• La descoberta final de la seva relació amb Iocasta.

Quin és el sentit d’aquesta obra?

El sentit d'Èdip Rei es pot interpretar com una reflexió sobre el destí i la condició humana. L'obra explora com les accions individuals poden portar a conseqüències tràgiques, i com la recerca de la veritat, encara que dolorosa, és essencial per a la comprensió de si mateix. La tragèdia d'Èdip ens recorda que, malgrat els nostres esforços, hi ha forces més grans que nosaltres que poden determinar el nostre destí.