El Teatre d'Epidaure: Joia de l'Arquitectura Grega

El Teatre d'Epidaure

Ubicació i Context Històric

El Teatre d'Epidaure, construït a finals del segle IV aC (330 aC), està situat al sud-est del santuari d'Asclepi. La ciutat d'Epidaure, al Peloponès, es va fer famosa per ser la seu del santuari d'Asclepi, déu de la medicina, que guaria els malalts. Al segle IV aC, el culte a aquest déu va créixer i el santuari era visitat per molts malalts. Per això s'hi construí el teatre més gran de Grècia. Ens situem, per tant, al segle IV aC, segle en què les guerres del Peloponès marquen el final del predomini d'Atenes. És, a més, el segle on els déus es fan personatges més propers, ens mostren les seves passions humanes i els seus estats d'ànim.

Art Grec - Segon Classicisme o Clàssic Tardà

El Teatre d'Epidaure fou construït per Policlet el Jove. Avui en dia, és el teatre més bell i millor conservat dels teatres grecs antics.

Trets de l'Estil

Bellesa

L'harmonia i la proporció són considerades les bases de la bellesa. Per aconseguir-la, el Teatre d'Epidaure segueix un raonament matemàtic precís. De fet, l'estructura de l'orchestra, espai circular, s'ha inscrit en un icosàedre regular, dels angles del qual neixen els diferents passadissos de l'auditori (càvea). A més, l'auditori segueix la forma de l'orchestra, de manera que, fins i tot, sobrepassa la meitat de la circumferència, abraçant-ne 2/3 parts. El Teatre d'Epidaure representa la culminació d'aquesta mena d'edificacions, és el més bell i harmoniós dels edificis teatrals per les seves dimensions, per les perfectes proporcions i la seva magnífica acústica.

Equilibri de l'Espai Arquitectònic amb la Naturalesa

L'obra d'art ha de modelar la naturalesa i per això el teatre és una construcció oberta realitzada en pedra per aprofitar el vessant natural d'un turó. Assegut a l'auditori, l'espectador se sentia envoltat per la natura. Des dels seients del teatre es veia una esplèndida panoràmica. L'espectacle es representava sempre amb llum de dia, la qual cosa significava un gran repte per als actors de les obres, els quals, amb les màscares i les botzines per projectar la veu, s'esforçaven per captivar l'atenció.

Estructura i Espais

Té un aforament de 14.000 espectadors.

El Teatre d'Epidaure es desenvolupa a partir de l'orchestra (reservat al cor), espai circular de 20,30 m de diàmetre, que conserva l'altar en honor a Dionís (tymele) en el centre. Al voltant de l'orchestra i, servint-se del pendent d'un turó, s'articula l'auditori (càvea), espai reservat per al públic. La càvea, que abraça dues terceres parts de l'orchestra, té dos nivells: un, amb trenta grades i l'altre, amb vint grades. La cura en la precisió acústica va fer que cada nivell tingués una inclinació diferent, amb la part superior una mica més vertical. La separació entre un nivell i l'altre la marca un passadís o diathoma, mentre la comunicació entre les parts alta i baixa de cada nivell es fa mitjançant dotze escales radials que, al nivell superior, en són vint-i-quatre. Les fileres de seients estaven perfectament treballades per tal de donar la màxima comoditat, tot i que la fila preferent, a baix de tot, tenia els seients amb respatller i braços.

La skene o escena, edifici tangent a l'orchestra i que fa de teló de fons, no s'ha conservat i en desconeixem la seva forma. Es creu que estava separada del conjunt precedent mitjançant dos passadissos, o pàrodoi, descoberts. Devia ser rectangular i més gran que el diàmetre de l'orchestra. En general, era un edifici de dues plantes, sovint dividit en tres o més habitacions. La planta superior tenia una plataforma d'ample a ample, el proskénion o prosceni que, amb el temps, esdevindrà el lloc des del qual s'actuarà.

Funcions del Teatre

Per una banda, la funció és religiosa. Hem de tenir en compte que inicialment l'espai arquitectònic es desenvolupa a partir del cercle màgic on els pagesos feien els seus balls a l'entorn de l'altar (tymele) de Dionís (fill de Zeus i de Semele). La pagesia lloava aquest déu, considerat el déu protector de l'agricultura, i li agraïa el bon conreu de la vinya.

Per altra banda, és una edificació pública de caràcter lúdic; edifici destinat a les representacions teatrals. Encara avui en dia es fan representacions a Epidaure, i el festival de teatre que s'hi celebra és el més important de Grècia.

Cal assenyalar que, en les primeres obres, la gran part de l'acció era a càrrec del cor i el paper de l'actor era molt limitat. Durant el segle V a. C., els actors van anar guanyant importància i, cap a l'època de l'última comèdia supervivent d'Aristòfanes, escrita en el primer quart del segle IV a. C. (388), el cor pràcticament havia desaparegut.

Èsquil amb l'Orestiada, Sòfocles amb Antígona, Èdip Rei i Electra, i Eurípides amb Medea i Andròmaca són els dramaturgs i les obres teatrals més destacades.