El Teatre Català del Segle XIX: Romanticisme i Realisme

El Teatre Català del Segle XIX

El Romanticisme

A Catalunya, les primeres obres de teatre romàntic van ser escrites en castellà. No va ser fins a la segona meitat del segle XIX, durant la Renaixença, que el teatre romàntic en català va proliferar, trencant amb la rigidesa del teatre neoclàssic. Aquesta nova llibertat es va manifestar en:

• La desaparició de la frontera entre gèneres dramàtics.
• La barreja de prosa i vers.
• El rebuig de les unitats clàssiques (de lloc, temps i acció).
• Una major varietat de situacions i personatges.

El Drama Romàntic

Una de les formes més destacades va ser el drama romàntic, una síntesi de comèdia i tragèdia. Les seves característiques principals són:

• L'amor: Presentat com una passió absoluta i impossible, que condueix a un final tràgic.
• L'heroi: Un individu misteriós enfrontat a la societat o a un poder injust.
• Capacitat emotiva: Aconseguida mitjançant intriga, escenes truculentes, dinamisme, passions exaltades i escenografia impactant.

Tipus de Drama Romàntic

• Drama històric: Els fets històrics articulen la trama, ja sigui com a element principal o secundari.
• Drama de costums rurals: Idealitza la família rural catalana, amb arguments sentimentals i una combinació d'elements dramàtics i humorístics.

Àngel Guimerà i la Plenitud del Teatre de la Renaixença

Àngel Guimerà, nascut a Santa Cruz de Tenerife, representa la plenitud del teatre de la Renaixença. Dramaturg i poeta en llengua catalana, va iniciar la seva carrera literària en castellà, però va ser conegut pels seus articles en català i la seva participació als Jocs Florals (1871). Guimerà va renovar el teatre romàntic amb la creació de la tragèdia romàntica i el drama realista, dividint la seva trajectòria en l'etapa romàntica (1879-1890) i l'etapa realista (1890-1900).

La Tragèdia Romàntica

Guimerà reinterpreta el drama romàntic històric i crea les seves tragèdies amb les següents característiques:

• Argument històric sense intenció patriòtica: L'acció transcorre en un temps passat, amb un propòsit literari i artístic.
• Idealització dels personatges: Passions exaltades i sentiments abrandats, sovint reflectits en la natura.
• Inovació en l'ús dels versos.

Obres destacades: Gal·la Placídia, Judit de Welp i Mar i cel.

El Drama Realista

Guimerà incorpora trets realistes al drama romàntic, com es veu a Terra baixa:

• Presència de problemes socials: La relació amo-treballadors.
• Personatges extrets de la realitat: Generalment de condició modesta.
• Ús de prosa i llenguatge col·loquial.

Terra baixa narra la història de Sebastià, un propietari rural que casa Marta amb Manelic, un pastor innocent, per continuar veient-la d'amagat. La noblesa de Manelic i la lluita per la llibertat són el centre d'aquesta obra simbòlica.

Els elements romàntics que perduren en el drama realista de Guimerà són la idealització del món, la representació d'idees a través dels personatges i la intensitat dels sentiments.