El Teatre Actual i la Cultura Valenciana

El Teatre Actual

Característiques de l'Escriptura Teatral Actual

Durant els anys 70 i gran part dels 80, el teatre es desentenia de la paraula i el protagonisme l'assolia l'espectacle, destacant companyies com Els Joglars, Comediants o La Cubana que feien de l'expressió corporal i de la imatge els seus objectius principals. A finals dels 80, aquesta tendència canvia i assistim a un procés de recuperació del text que també s'està donant a Europa. La paraula es revaloritza com un element clau de la representació teatral, per la capacitat que té d'abstracció i sobretot d'acció.

Ara, els models tradicionals queden superats en benefici d’autors com Samuel Beckett o Harold Pinter. Un dels protagonistes de la renovació és Benet i Jornet, punt de referència per als autors més joves.

D’altra banda, les institucions que s’havien anat creant des dels inicis de la democràcia (Teatre Lliure de Barcelona, centres dramàtics català, valencià i balear) contribueixen a millorar i consolidar la infraestructura teatral. Les sales alternatives són un altre dels pilars en què s’assenta l’aparició de nous dramaturgs.

Es pot parlar, en aquests darrers anys, d’un nou tipus d’autor teatral, que s'implica plenament en el procés creatiu ja siga com a director o, fins i tot, com a actor. Sergi Belbel és un exemple d’autor-director, i Carles Alberola, a València, ho és d’autor-director-actor.

Sergi Belbel i Lluïsa Cunillé

Destaquen Sergi Belbel i Lluïsa Cunillé en la nova dramatúrgia en català. El primer, que és l’autor més conegut a Europa, ha evolucionat des del minimalisme fins a un teatre més realista que retrata els conflictes quotidians amb una barreja de dramatisme i humor. Cunillé fa un teatre d’investigació amb diàlegs fragmentaris i trames irrellevants on no existeixen els referents, de manera que trasllada el conflicte de l’escena a l’espectador.

El panorama teatral de final del segle XX i principis del XXI es pot definir per la seua riquesa i el seu dinamisme, i una de les causes ha sigut la capacitat d’adaptació a espectacles diversos, pròpia d'una cultura d'una societat postindustrial. Autors com Belbel, Benet i Jornet, Sirera o Alberola han escrit també musicals i guions per a sèries de televisió o comèdies.

Josep Maria Benet i Jornet

Obra Teatral i Relació amb el Món Audiovisual

Benet i Jornet és el representant d'una generació que ha crescut durant el franquisme i la seua obra es caracteritza per contenir trets del realisme històric i pren com a models a Bertolt Brecht, Buero Vallejo, Salvador Espriu i Arthur Miller entre altres.

Al llarg de la dècada dels setanta la base realista evoluciona i es reformula per mitjà de l'experimentació formal. Torna a fer un canvi en la dècada dels noranta, iniciant un cicle en què l'autor no sols fa una renovació formal, tècnica i estilística, sinó que li serveix de reflexió sobre els seus temes més personals; és a dir, és un canvi sobre la temàtica i sobre l'estètica teatral.

A més a més, paral·lelament a aquest teatre més formal, escriu teatre infantil i televisió. Aquesta tendència l'ha mantinguda fins els últims anys. Es considera un dels pocs dramaturgs catalans de la seua generació que ha sabut adaptar-se a les inquietuds estètiques i polítiques de cada moment.

L'Assaig i la Cultura Valenciana

Joan Fuster

Repercussió del seu Assaig

Estudià dret i exercí durant un temps com a advocat. El 1944 publicà el seu primer article i pràcticament fins a la seua mort no va parar d’escriure, de col·laborar a la premsa i de publicar.

Encara que els seus primers llibres foren de poesia, la seua obra s’ha centrat sobretot en el terreny de l’assaig. La seua producció en aquest camp s’insereix en la línia del pensament humanista. Per això, les reflexions fusterianes se centren en l’home, i en la seua activitat creadora, i abracen tota classe de temes: ideològics, morals, polítics, culturals, de la vida quotidiana. Fuster és, en definitiva, un moralista preocupat per l'home i per la crisi que aquest pateix en un món de constant transformació.

La seua obra es classifica en tres blocs temàtics:

1. Obres de temàtica humanística i general, on es tracten temes que van de la història a la política, passant per aspectes diversos de la vida quotidiana.
2. Obres dirigides a investigar i reflexionar sobre la identitat dels valencians. Ací pertanyen llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià, com Nosaltres els valencians que va encetar al país Valencià una important revolució intel·lectual i ideològica fent-nos descobrir qui som els valencians i rescatant el concepte de nació.
3. Obres de crítica i d'història literàries. Destaquen els estudis als clàssics medievals.

Té una voluntat de comunicació que es concreta en un estil clar i precís. La desimboltura i el “to” parlat les aconsegueix mitjançant els jocs de paraules, les metàfores, les exageracions, la ironia i les expressions populars. De les dimensions de la seua tasca civicocultural ens donen idea els atacs que va rebre, dels quals són una mostra les dues bombes que esclataren al seu domicili.

Joan Francesc Mira

La Nostra Realitat Contemporània

Joan Mira és un escriptor crític de la realitat que l'envolta. El seu objectiu no és fer una literatura estètica, introspectiva i preocupada per les formes, sinó una literatura dirigida cap a fora, cap al món. Aquesta literatura és senzilla i en ella predomina la naturalitat. Considera el ser escriptor la seua manera de viure i ser ciutadà una responsabilitat, una forma d'estar en el món.

Els temes fonamentals sobre els quals escriu són: la vida dels humans en la societat i els fets culturals que proporcionen alicients a aquesta vida. La seua obra és una obra crítica sobre la realitat del país, a la qual considera devaluada perquè està autodestruint-se. És per això que la seua inquietud es dirigeix cap a la nostra identitat.

No és fàcil definir-nos com a poble, perquè en el nostre país no tenim una idea única i clara de qui som degut a que hi ha diferents formes de pensar, de vegades oposades i enfrentades que fan que no hi haja unitat en quant a objectius ni identitat. És per això que podríem dir que som una unió territorial de tres províncies sense cap objectiu comú ni identitat pròpia.

La seua obra és diversificada i ha destacat com a novelista, assagista, traductor i articulista.

En el camp de la narrativa ha fet un recull de contes i novel·les com Borja Papa. Com a articulista ha publicat i continua fent-ho en alguns diaris i revistes com "El País", "Avui". Com a assagista destaca per l'obra La crítica de la nació pura, on fa una reflexió sobre la complicada adscripció dels valencians i Sobre la nació dels valencians on analitza la qüestió dels nacionalismes des d'una perspectiva d'antropòleg social.

J.F. Mira té l'esperança que la seua obra contribuirà al procés de reconciliació i retrobament del nostre territori amb ell mateix. Ha reflexionat sobre quin país som i quin projecte col·lectiu tenim per a preservar allò que som.