TDAH: Guia per a Docents i Pares

Trastorn per dèficit d’atenció i/o hiperactivitat (TDAH)

El TDAH és una síndrome conductual que es manifesta mitjançant una manca d’atenció, impulsivitat i un augment de l’activitat motriu. Afecta directament al rendiment acadèmic, i és una de les causes més habituals de fracàs escolar i problemes de comportament a l’aula. Es comença a manifestar a la primera infància i pot persistir durant tota l’edat escolar i l'edat adulta. Des de l’etapa infantil, els nens i nenes amb TDAH mostren dificultats per estar-se quiets i això els impedeix concentrar-se i prestar atenció.

Subtipus de TDAH

TDAH amb predomini del dèficit d’atenció

• No para atenció als detalls o, per distracció, comet errors en les tasques escolars.
• Té dificultats per mantenir l’atenció en activitats recreatives.
• Sembla que no escolti quan se li parla directament.
• No segueix les instruccions i no acaba els treballs escolars o les tasques laborals.
• Té dificultats per organitzar tasques i activitats. Ex: Oblit del material.
• Evita començar tasques que requereixen esforç mental sostingut.
• Perd coses necessàries per a tasques o activitats.
• Es distreu amb facilitat amb estímuls externs.
• S’oblida de dur a terme les activitats quotidianes.

TDAH amb predomini de la impulsivitat i hiperactivitat

• Mou les mans o els peus i es mou a la cadira.
• S’aixeca en situacions en què ha d’estar assegut.
• Corre o grimpa en situacions en què no pertoca.
• Parla excessivament.
• Respon inesperadament o abans d'acabar una pregunta.
• Té dificultats per esperar el seu torn.
• Interromp els altres.

TDAH combinat

Presenta símptomes dels subtipus anteriors.

Diagnòstic i intervenció

• El trastorn es pot diagnosticar entre els 6 i 7 anys (quan són més petits tots es mouen).
• Quan els infants sense trastorn comencen a controlar els processos d’inhibició motriu (mantenir-se assegut, fixar l’atenció, escoltar una explicació, etc.), els infants amb trastorn no ho aconsegueixen.
• Per diagnosticar la presència del TDAH s’han de donar les circumstàncies següents:

1. S’han de detectar almenys 6 dels símptomes descrits anteriorment.
2. Alguns dels símptomes s’han de presentar abans dels 12 anys i no tenen per què donar-se dels tres tipus.
3. Els símptomes han d'estar presents en dos o més contextos (no només a l'escola).

És important insistir que el TDAH no es presenta igual en tots els casos.

Recomanacions de pautes i estratègies per al professorat

• Informar sempre de les regles i normes a l’aula.
• Reservar un espai a la pissarra per als deures.
• Tenir l’horari setmanal a la classe.
• Anticipar-se a les novetats. És molt positiu que l’alumne amb TDAH conegui els canvis d’horari i qualsevol variació de la rutina.
• Ensenyar a l’alumne a planificar.
• El professor s’ha d’assegurar que l’alumne ha rebut les instruccions.
• Disposar de temps per ordenar la taula (s’ha de revisar).
• Ús i control de l’agenda per part del professor.
• Cal asseure l’alumne amb TDAH en un lloc espaiós (amb llum, a prop d'una porta o finestra) i a prop del professor per controlar-lo.
• Evitar que seguin de cara amb algú.

Trastorns associats al TDAH

1. Trastorn per ansietat: Els infants amb TDAH són més susceptibles perquè els hi resulta molt difícil respondre a les exigències de l’entorn.
2. Trastorn de l’estat d’ànim: Depressió. Els sentiments que a vegades tenen els nens amb TDAH es poden assemblar als d’una persona amb patró depressiu. Sentiment d’inferioritat, impotència, baixa autoestima.
3. Trastorn de l’aprenentatge: El fracàs escolar i les dificultats d’aprenentatge són característiques del TDAH.

Tractament del TDAH

Tractament farmacològic amb psicoestimulants

Efectes beneficiosos:

• Incrementa l’atenció, la memòria i la concentració.
• Incrementa l’habilitat del nen per controlar-se i regular la seva conducta.
• Incrementa el rendiment en tasques que requereixen atenció i, per tant, millora el rendiment acadèmic.
• Disminueix la hiperactivitat i la impulsivitat, i disminueix la conducta desafiadora i agressiva.
• Augment del compliment de les normes i regles.
• Millora en les interaccions socials.

Efectes negatius:

Els efectes secundaris de la medicació psicoestimulant solen ser transitoris i acostumen a aparèixer a l’inici del tractament i van desapareixent a les poques setmanes si la dosi és l'adequada. Els més freqüents són:

• Insomni
• Disminució de la gana
• Pèrdua de pes
• Irritabilitat
• Ansietat
• Plors fàcils
• Dolor abdominal

En casos puntuals:

• Nàusees
• Malsons
• Marejos

Intervenció conductual

La manifestació de la conducta té com a objectiu promoure el canvi de comportament de les persones a través de tècniques d’intervenció psicològica. Atès que el TDAH és un trastorn que implica una dificultat conductual, es farà un enfocament que es basarà en l’aplicació de reforç positiu.

Estratègies d’actuació amb infants amb TDAH

1. Teoria de la reducció d’estímuls: Consisteix a ubicar els infants en espais amb pocs estímuls per tal que es puguin centrar en la seva pròpia conducta sense perturbacions exteriors.
2. Programa extra d’educació física: Consisteix a dividir la jornada escolar en intervals de 15-20 minuts amb diferents activitats en cada moment i utilitzant un sistema de recompensa de punts (no barrejar emocions amb recompensa). També es destinen períodes de temps per a la pràctica de l’esport i l’activitat física.
3. Estratègies d’entrenament a pares: És bàsic fer col·laborar els pares en la intervenció dels seus fills. Es pretén que els pares aprenguin a detectar conductes inadaptades dels seus fills i sàpiguen com actuar davant d’aquestes.